Jordi Roch, el més músic dels metges
Té una d’aquelles memòries privilegiades que sembla que guanya amb els anys i un anecdotari extens i interessant per fer-la brillar. Ahir ho van veure els assistents al dinar-col·loqui que el Cercle del Liceu va dedicar al metge i gestor musical Jordi Roch (Barcelona, 1931), ànima emèrita de Joventuts Musicals, expresident del Consell Internacional de la Música de la Unesco... i ara catalitzador de l’Associació Franz Schubert i de la Schubertíada de Vilabertran... “Una jubilació –diu– molt honrosa”.
Tothom va sortir del dinar sabent una mica més de la història de la vida musical barcelonina, de què Roch ha estat fervent activista, i amb més consciència del vessant pedagògic que ell mateix va impulsar des de la xarxa de Joventuts Musicals.
“La formació que vaig rebre és una característica de la meva persona; vaig anar a una escola on la música era molt important, i ja sabem per científics americans que els nostres hemisferis cerebrals es connecten per unes fibres que es desenvolupen molt mitjançant la música”. Així començava la xerrada el doctor Roch, el més músic dels metges, com es defineix a si mateix. I això últim no és fútil, ja que pacients com Frederic Mompou i Xavier Montsalvatge “sabien que quan em parlessin dels seus problemes jo no els consideraria de cap altra galàxia”.
Deu ser per l’edat que li plouen els homenatges. El baríton Matthias Goerne li va fer el seu fa un parell d’anys. Ahir, ufà pels 25 anys de la Schubertíada, Roch va respondre feliç a moltes preguntes... Com veu que un músic jove és tan bo?