Notes secretes des de l’ambaixada sobre la situació a França
El 16 de novembre del 1944 Franco nomena ambaixador d’Espanya a París Miguel Mateu, que acaba de deixar l’alcaldia de Barcelona. L’ajuda dels exiliats republicans a la resistència francesa i l’estreta relació entre els maquis i els comunistes eren un maldecap per al franquisme. I Mateu, pels seus contactes empresarials, podia trencar l’aïllament d’Espanya i millorar la relació amb França. Segons un document, el seu sou era de 27.000 pessetes anuals, més 90.000 per “despeses de representació”.
Tot just arribar a París, Miguel Mateu va començar a desplegar una gran activitat. Enviava informes diaris al Ministeri d’Afers Exteriors. Informava sobre la situació política internacional i qüestions relacionades amb els refugiats espanyols (completats amb dossiers del policia Pedro Urraca, el mateix que va detenir Companys). Es queixava, per exemple, de les manifestacions de protesta contra els consolats espanyols, de la presència de “guerrillers desarmats que pul·lulen per Tolosa de Llenguadoc” i del sindicat de policia de Perpinyà que “ha pres l’acord de negar-se a complir les ordres que poguessin donar-se-li per protegir el cònsol d’Espanya”.
Miguel Mateu va intentar un acostament als aliats i trencar la imatge d’una Espanya prohitleriana. En una de les seves primeres notes demana que es desmenteixi “la mentida” que vaixells alemanys s’han proveït als ports del Cantàbric. En una altra, diu que s’ha queixat al Quai d’Orsay per atacs de la premsa que “atribueixen al govern espanyol la tramesa a prostíbuls de nenes arrencades de casa seva i per haver tractat de traïdors els oficials espanyols”. En una nota del 5/IV/1945 diu que de 245 notícies de la premsa francesa sobre Espanya només sis són favorables.
És interessant la seva advertència sobre l’arribada dels deportats internats als camps de concentració de Buchenwald, Bilsen i d’altres. “Les manifestacions d’aquests deportats no poden ser més terribles per als alemanys. Amb ells han comès horrors de tota mena i el clamor que aquest tracte inhumà ha aixecat aquí és general. Molts venen amb els seus números tatuats als braços. S’ha provat que a Buchenwald hi va haver una mitjana de 300 morts diàries”. Dies després informa que ha arribat “el jove Jorge Semprún, fill de l’exgovernador civil de Toledo i cunyat de Maura”, detingut a Buchenwald.
A l’abril, tot just acabada la Guerra Mundial, arriben a París dos vagons plens de taronges per ser repartides entre la població francesa. Era una iniciativa de Mateu, que demana que es repeteixi, per la seva bona acollida (“És als sectors pobres on hi ha un ambient més contrari a nosaltres”). El 19/ IV/1945 informa que a França hi ha de 2.000 a 2.5000 mutilats republicans i pregunta “si es pogués trobar una manera d’ajudar una mica”.
Mateu ja va alertar a començaments del 1945 dels horrors als camps de concentració nazis