No és país de referèndums
Des del 1977 s’han celebrat tres consultes d’àmbit estatal, cap d’autonòmica (tret de les estatutàries) i les locals no han arribat a quaranta
Està d’acord amb el trasllat de la Casa Consistorial –Rua Trasdeza, número 55, i dels serveis ubicats en altres dependències– a l’edifici actualment destinat a la Casa de Cultura?”. És la pregunta que hauran de respondre els veïns de Silleda (Pontevedra), ben aviat, després que el Consell de Ministres autoritzés la celebració del referèndum sol·licitat per l’Ajuntament de la localitat gallega. Ha estat l’últim permís que ha donat el Consell de Ministres que presideix Mariano Rajoy, fa només dues setmanes, perquè se celebri un referèndum consultiu.
Són molt pocs els referèndums o consultes que se celebren a Espanya, perquè el Tribunal Constitucional considera que els dos actes són referèndums: “Tota consulta popular organitzada com un procés electoral i que, per tant, es dirigeixi a obtenir l’opinió del cos polític sobre un determinat assumpte és un referèndum”, afirma en una sentència. En tot l’Estat, des que es va recuperar la democràcia el 1977, només s’han celebrat tres referèndums, amb preguntes més o menys concretes: el de l’aprovació de la Constitució el 1978: “Aprova el projecte de Constitució?”; el referèndum de l’OTAN el 12 de març del 1986, amb una qüestió més elaborada: “Considera convenient que Espanya continuï formant part de l’Aliança Atlàntica en els termes acordats pel Govern de la nació?”, i el del 20 de febrer del 2005 sobre la Constitució europea: “Aprova el tractat pel qual s’estableix una Constitució europea?”.
D’àmbit autonòmic no n’hi ha hagut cap, tret dels estatutaris, que ja preveuen que els seus estatuts d’autonomia han de ser aprovats en referèndum, com ha passat a Catalunya en dues ocasions. A més d’aquests casos, Ibarretxe va voler portar a consulta el seu pla per a la independència d’Euskadi, però no va arribar a plantejar-ho oficialment quan el Tribunal Constitucional va frenar la llei de consultes basca perquè “reserva a l’Estat la competència exclusiva per autoritzar la convocatòria de consultes populars mitjançant referèndum”. Catalunya ho vol fer. Va sol·licitar que l’Estat li concedís la competència, i el Congrés va enderrocar la pretensió. Sí que va ser convocat un pel Govern de les Canàries, el febrer del 2014, sobre les prospeccions petrolíferes de Repsol, però va ser recorregut pel Govern central davant el Tribunal Constitucional, que el va suspendre, i l’Executiu de les Canàries va desistir.
Així doncs, els gairebé quaranta referèndums que s’han celebrat a Espanya han tingut àmbit municipal, partint del que estableix l’article 71 de la llei de Bases de Règim Local, que exigeix l’autorització del Consell de Ministres i estableix uns requisits molt concrets, en especial que l’objecte de la consulta sigui de competència pròpia municipal, que l’assumpte que es tracti sigui d’especial rellevància per als interessos dels veïns i que no es refereixi a la hisenda local.
El referèndum que celebraran pròximament a Silleda (Pontevedra) complia tots els requisits de la llei i el Govern el va autoritzar, tot i que hi ha qui creu, a l’Executiu del PP, que entre la mudança de l’Ajuntament i el que costarà el referèndum, el canvi sortirà car. Vint dies abans d’aprovar aquella consulta, el Consell de Ministres rebutjava dues peticions més de dos ajuntaments diferents, els de Sant Sebastià i el de Ciempozuelos, tots dos sobre la festa dels toros, que el Govern espanyol considera que no entra dins de les competències municipals. Durant el Govern de Mariano Rajoy s’han demanat 32 referèndums locals, dels quals se n’han autoritzat 17 (dos d’ells parcialment), se n’han denegat 13, i en dos casos els ajuntaments han desistit. De fet, des del 1985, quan es va aprovar la llei de Bases de Règim Local, s’han presentat 117 sol·licituds de referèndums i amb prou feines s’han celebrat 40 consultes, si bé és veritat que 31 localitats van desistir finalment.
Què es consulta en aquests referèndums a més del canvi d’ubicació de l’Ajuntament, encara que siguin 400 metres? El poble de Fuente de Pedro Naharro (Conca) va ser autoritzat a fer una consulta popular per canviar a l’agost la festa major, en honor a la nostra senyora de la Solitud, que se celebrava al setembre. El passat 26 de març va tenir lloc, per fi, el referèndum i els veïns van apostar per mantenir-lo en les dates de sempre. L’Ajuntament de Cabrils (Barcelona) també va rebre autorització el 2015 per preguntar als veïns sobre la solució que s’havia d’aplicar a l’espai que ocupa la zona d’estacionament d’Els Horts de Santa Creu, amb dues alternatives, si mantenir l’aparcament existent o reconvertir l’espai en una plaça.
Però hi ha molts més referèndums denegats. A Fuencaliente de la Palma se li va prohibir preguntar sobre el balneari de Fuentesanta, perquè les competències sobre aigües minerals i termals corresponen a les comunitats autònomes, no a l’àmbit local. Per això mateix el 2016 el Consell de Ministres va prohibir a l’Ajuntament d’Usurbil (Guipúscoa) realitzar una consulta popular sobre la incineració per al tractament dels residus del municipi. Sí que ha pogut fer-ho l’Ajuntament d’Eskortitza, també a Guipúscoa, perquè no es referia al tractament dels residus, sinó al sistema de recollida d’escombraries, és a dir, al tipus de contenidors.
Qüestions del dia a dia que segons el parer del Govern espanyol moltes vegades hauria de ser el propi ajuntament el que assumís la responsabilitat de la decisió, en comptes d’organitzar una consulta, perquè per a alguna cosa ostenten la representació del poble.
Les Canàries van convocar una consulta el 2014, però el TC la va suspendre
Rajoy només ha autoritzat 17 referèndums locals dels 32 sol·licitats