Renzi recupera el control del PD amb una clara victòria en les primàries Roma. Corresponsal
L’excap del Govern italià dona el primer pas per reconquerir el poder
Matteo Renzi va guanyar ahir per un ampli marge –els resultats parcials li atorgaven al voltant del 70% de vots– les primàries del Partit Demòcrata (PD), amb la qual cosa va recuperar el control de la primera força del govern a Itàlia. Cal veure si la seva tornada a la secretaria del PD propiciarà un avenç de les eleccions generals, potser per al proper octubre, el que suposaria retallar en cinc mesos la durada de la legislatura. Ahir no ho va dir, però el seu discurs de la victòria va tenir un to electoralista.
Renzi s’enfrontava a dos personatges que no van tenir mai possibilitats reals de derrotar-lo, sobretot després que no se substanciessin les acusacions de corrupció contra el pare de l’excap del Govern, Tiziano Renzi. L’única incògnita era quants vots podien robar-li l’actual ministre de Justícia, Andrea Orlando, i el president de la regió meridional de la Pulla, l’antic jutge Michele Emiliano.
El punt de fricció fonamental entre Renzi i els rivals ha estat l’orientació ideològica del PD i les eventuals aliances. Mentre que l’ex-primer ministre advoca per mantenir una línia centrista i no exclou, si cal, un pacte postelectoral amb el centredreta de Silvio Berlusconi per frenar l’accés al poder del Moviment 5 Estrelles (M5E), Orlando i Emiliano creuen que el PD ha de respectar l’ànima esquerrana i no acceptar nous tripijocs amb il Cavaliere. Orlando i Emiliano proposen, per exemple, d’instaurar impostos sobre el patrimoni, mentre que Renzi s’hi oposa.
Renzi va dimitir com a primer ministre el desembre passat després de la severa derrota en el referèndum de la reforma constitucional que promovia i que hauria significat la desaparició del Senat tal com és ara. També va haver de deixar el timó del PD, tot i que sempre va deixar clar que la seva era una retirada temporal, tàctica.
El retorn al primer pla, enfortit, de Renzi, fa planar dubtes sobre la durada del govern de Paolo Gentiloni, que està embrancat en temes complicats com la crisi d’Alitalia, amenaçada amb la fallida, els ajustos pressupostaris i la problemàtica gestió de la RAI, a més d’haver de gestionar cites internacionals com la pròxima cimera del G-7 a Taormina (Sicília).
Segons el setmanari L’Espresso, Renzi, sempre impacient, està pensant en comicis per a la primera o segona setmana d’octubre, immediatament després de les eleccions alemanyes. L’expremier creuria que una victòria d’Angela Merkel –o també del socialdemòcrata Schulz– seria un suport a l’establishment europeu, al continuisme centrista, i animaria el votant italià a fer el mateix.
Els càlculs exteriors també els fa Berlusconi. Si Marine Le Pen fos derrotada a França, això trauria força a la Lliga Nord i a Germans d’Itàlia, formacions que voldrien empènyer la dreta italiana a posicions antieuropeistes i antiimmigració.
Una votació a l’octubre significaria que els parlamentaris que són a la primera legislatura ja haurien sobrepassat el llindar de dies en el càrrec per tenir dret a una pensió vitalícia. Encara que molts diguin el contrari, aquest fred càlcul interessat és present en l’equació política a l’hora de decidir el calendari.
No queda clar si s’esgotarà la legislatura, fins al febrer del 2018, o hi haurà eleccions anticipades a la tardor