INFRAESTRUCTURES RECICLADES
El parc olímpic de Sotxi que va acollir els Jocs d’hivern del 2014 viu una segona oportunitat amb l’F-1 i un ampli programa esportiu i lúdic
El parc olímpic de Sotxi viu una segona oportunitat amb l’F-1.
Dues fileres de palmeres escanyolides obren pas fins a l’autòdrom amb el fons de les muntanyes nevades del Caucas a menys de 50 km. És la metàfora que defineix el parc olímpic de Sotxi, la joia de la corona dels Jocs d’hivern del 2014: tot hi cap, tot és possible, en aquesta dislèxia climatològica que és Sotxi a Rússia, un enclavament de clima subtropical on rara vegada el termòmetre cau per sota dels 6ºC. Per alguna cosa va ser la cita olímpica més cara de la història amb un cost de 51.000 milions de dòlars, molt per sobre de Pequín 2008. I per alguna cosa calia amortitzar d’alguna manera la inversió, reutilitzant l’espai: es porta l’F-1, es paga i llestos. L’autòdrom és l’únic circuit d’F-1 del món situat dins d’un parc olímpic.
Amb el Gran Circ instal·lat des de l’octubre del 2014 –només 8 mesos després dels Jocs–, Sotxi està vivint una segona esplendor més enllà del seu tradicional atractiu turístic de sol, platja (de còdols) i dofins. Considerada la Riviera russa pels més de 200 dies de sol a l’any i un clima benigne, 21ºC aquests dies, a la vora del mar Negre, Sotxi s’ha reinventat també com a capital del motor. Amb calçador. Però amb gràcia i milions de rubles: ha dissenyat un atractiu circuit semiurbà, amb els cotxes corrent a 300 km/h per entre els majestuosos pavellons que van allotjar les proves de gel.
Per accedir a l’autòdrom cal superar primer un cordó de seguretat, amb arc detector de metalls i control de motxilles, a més d’engegar l’ordinador portàtil i els mòbils, herència de la fòbia pels atemptats. Un cop a dins es descobreix el capritxós traçat de l’autòdrom: un passeig serpentejant pel parc olímpic, al voltant de l’icònic Estadi Olímpic Fisht (el de les cerimònies d’obertura i clausura), l’impressionant Bolxoi Sports Palace (hoquei gel), el Cub de Gel (cúrling), l’Adler Arena (patinatge de velocitat), l’Iceberg Sports Palace (patinatge artístic i de velocitat) i el Shayba Arena (hoquei gel). Amb l’única incorporació ad hoc d’un edifici de garatges, una espectacular tribuna principal i tres grades més, amb 55.000 seients. Que no s’omplen.
No és pas estrany. Tot i que l’oferta de lleure i restauració és generosa al recinte gegantí –actuacions en directe, zones de descans, jocs per a nens, un kàrting, una pista de skate, un museu de cotxes, i fins a un espectacle d’aigua i música, a més del parc d’atraccions veí–, les entrades per a l’F-1 són cares. Almenys per als estàndards russos. Els bitllets van dels 131 als 319 euros, en tribunes, o 100 euros l’admissió general, és a dir, sense seient. Preus prohibitius en un país on el salari mitjà s’acosta als 750 euros mensuals. Tot i així, els autobusos atrotinats fins a l’autòdrom van atapeïts d’aficionats locals –la majoria del públic– amb roba estiuenca i aparença modesta, poc ostentosa, que encaixaria al magma de la classe mitjana.
Res a veure amb la nova high class que arriba al circuit amb Porsche, Mercedes o Ferrari. Els poquíssims que es poden pagar els bitllets VIP als exclusius lounges del circuit, ja sigui categoria Prèmium (989 euros), Gold (2.575) o Platinum (3.230). Però el súmmum és disposar d’un passi de Padock Club, a 5.200 euros la unitat, només per a l’elit social de l’F-1 en què pensava Bernie Ecclestone per esprémer circuits i promotors (els Padock Clubs els gestiona la FOM en exclusiva). És el tipus de clients –emergents a la Rússia postcomunista– que havia de tenir al cap el magnat anglès, ara desplaçat per la nova propietat nordamericana de Liberty Media, quan va començar a festejar les autoritats russes als vuitanta. Mr. E desitjava portar el seu escalèxtric darrere del teló d’acer, començant per la plaça Roja. “Però no volien substituir les llambordes per ciment”, lamentava amb el seu sarcasme de la casa.
La porta es va obrir amb Vladímir Putin. “Per a nosaltres l’F-1 és un esdeveniment important perquè serà possible fer servir efectivament tot el que hem creat per als Jocs Olímpics”, va argumentar el president rus, que veia en l’aparador de l’F-1 una ocasió única per apuntalar la credibilitat de Rússia l’escenari mundial. Costés el que costés, que no ha estat poc: uns 300 milions d’euros només la construcció del circuit –segons va xi- frar la CNN– lluny encara dels 950 milions que es van gastar a Abu Dhabi pel sideral Yas Marina; i a banda, esclar, el cànon per allotjar l’F-1, d’uns 200 milions de dòlars per 7 anys (2014-2020), uns 25 milions d’euros anuals (segons Reuters). Preu d’amic. Es desconeix la quantitat per la recent renovació fins al 2025, firmada amb el nou capitost de l’F-1, Chase Carey, amb la possibilitat que el GP de Sotxi sigui nocturn, cosa que suposaria més diners sobre la taula.
De moment, els promotors de Sotxi estan bé així, amb l’aval estatal cobrint-los l’esquena i un altre patrocinador, VTB Group, per finançar la cursa. I a més, amb el parc olímpic reutilitzat com a autòdrom força atrafegat si tenim en compte que es tracta d’un traçat no permanent. Una ocupació eclèctica, dispar, capaç de combinar competicions de cotxes com les TCR Sèries, l’F-3 russa, el campionat rus de turismes, el Mitjet 2L o l’F-4, amb altres especialitats com les proves de ciclisme i de cursa a peu de l’ironstar, la final russa de triatló, una mitja marató, una cursa en cadira de rodes, i fins i tot un espectacle d’acrobàcies d’avions i un campionat de conductors d’autobusos públics de la regió de Krasnodar.
Tot hi té cabuda, amb les anelles olímpiques de testimoni i la imponent acadèmia de tennis de Sotxi, on van créixer Xaràpova i Kafelnikov. I amb el Mundial de futbol del 2018 a la cantonada, amb una seu assegurada al flamant Estadi Olímpic Fisht.
L’ESPECTACULARITAT SINGULAR L’autòdrom és l’única pista d’F-1 dins d’un parc olímpic, amb els cotxes passant entre pavellons
ACCÉS LIMITAT A L’F-1 Les entrades són cares, entre 131 i 319 euros, prohibitives per a sous mitjans russos de 750 euros