Defensa golejador
Victòria in extremis del Madrid en un altre partit irregular de la seva primera unitat
El Reial Madrid pateix de valent per superar el València i assoleix el triomf a falta de quatre minuts per al final gràcies a un gol de Marcelo.
La primera unitat, reforçada amb James, les va haver de veure de tots colors per superar el València, cosa que només va aconseguir a falta de quatre minuts per al final gràcies a un gol de Marcelo, que es va fer perdonar amb un últim atac que al passat clàssic no hauria donat la victòria al Barcelona. El València hauria d’haver estat una mica més viu a dalt per confirmar el seu tradicional paper d’aixafaguitarres del madridisme. Hi va ser molt a prop i va mantenir alguna de les claus que el fan ser un equip especialment incòmode per als blancs. Diego Alves va parar un penal de Ronaldo que hauria tranquil·litzat els de Zidane. De quatre penals que ha xutat el crac davant seu, el porter brasiler n’hi ha parat tres. Ningú no s’acosta a un registre semblant.
Amb partits com el d’ahir, a Zidane li costarà molt justificar que jugadors com Isco, Asensio, Morata, Lucas Vázquez o Kovacic quedin fora de focus en els grans duels, reduïts a suplents per esmenar la plana en partits de sèrie B.
El València, ja sense objectius a la Lliga, va tenir més joc que rematada i va deixar escapar una bona oportunitat. El Madrid va jugar llunyíssim de la intensitat que va desplegar dimecres a Riazor. De fet, si a A Coruña Morata va marcar abans del primer minut ahir ho va poder fer Santi Mina, que en la jugada inicial va tenir dues ocasions claríssimes. La primera la va malgastar Keylor Navas i després del refús Mina va enviar la pilota al pal. No va ser ni de bon tros l’única. Orellana i després Munir van tenir rematades franques en el primer temps que van enviar fora amb tot a favor.
El pas dels minuts va entonar el joc del Madrid, que va anar creixent a mesura que Modric guanyava protagonisme al centre del camp. Aquesta vegada el Madrid no va necessitar gaire per marcar. A prop de la mitja hora Carvajal va posar una centrada temperada a l’àrea, Cristiano es va anticipar en el salt a Garay, un central a qui sempre li ha faltat ferocitat, i el cop de cap va superar Alves.
La segona part va començar bastant còmoda per al Madrid. Els de Zidane van entrar al partit decidits a marcar un segon gol que evités possibles ensurts. Benzema, nefast tota la tarda, amb una de les seves actuacions malenconioses va rematar al pal, i tot seguit Parejo, segons el jutge de línia, li va fer penal a Modric per una agafada imperceptible. Van quedar cara a cara Cristiano i Diego Alves: un mal negoci per al portuguès, perquè el porter li té guanyada la moral. És el millor parapenals de la Lliga. Cristiano el va picar ras i no gaire ajustat al pal, i Alves el va aturar sense necessitat d’haver de fer una gran parada.
L’error va desconnectar el Madrid. Va ser com si algú premés l’interruptor d’apagar la llum. El València va començar a creure en les seves possibilitats i a poc a poc va anar arribant a l’àrea del Madrid amb més claredat. El gol s’intuïa i el Bernabeu va començar a bullir de nervis. Ho xiulava tot. Bakkali i Rodrigo van entrar per donar més poder al joc dels valencians. Marco Asensio va entrar per intentar conduir alguna contra, però no era el seu dia. Després va sortir Morata per Benzema.
En el minut 82 Gil Manzano va xiular falta de Casemiro. Estava escorada però era bona. Dani Parejo, un ex de la casa, la va clavar per l’escaire i va calar foc a Troia. El Madrid perdia part del coixí de seguretat que li quedava amb l’empat. Va serrar les dents i va anar a l’atac amb tot el que tenia.
Cristiano ha xutat quatre penals a Diego Alves i el porter brasiler n’hi ha parat tres
PARAPENALS
Al clàssic, en aquestes mateixes circumstàncies el Barcelona el va atrapar. Però ahir els blancs van plantar casa. En l’escomesa final Marcelo es va plantar davant Alves i va aconseguir batre’l amb calma i habilitat d’una rematada creuada. El Madrid continua depenent de si mateix. Ja només li queden quatre esforços. Però dimarts espera l’Atlètic, en la Champions, una altra història de molt desgast.