Pornorevenja a la Guàrdia Urbana: parla una afectada
Un sotsinspector serà jutjat per haver difós una foto sexual de la seva exparella, també agent, després que ella tallés la relació
Un sotsinspector de la Guàrdia Urbana de Barcelona serà jutjat el 28 d’abril per haver difós una foto sexual amb la seva exparella, també agent de la Guàrdia Urbana, per venjar-se’n perquè ella havia posat fi a la relació. A la imatge, que el cap policial va enviar a tots els contactes de la seva exparella, es veu la dona practicant-li una fel·lació. La fiscalia i l’acusació particular sol·liciten per a ell una pena de tres anys de presó per un delicte contra la intimitat per descobriment i revelació de secrets. L’antic Codi Penal no castigava la difusió d’imatges íntimes, i tampoc no es va considerar que es tractés d’un cas de violència masclista. Des d’aleshores han passat vuit anys. L’acusat no va ser mai desaprovat internament i va ser ascendit dues vegades a la Guàrdia Urbana, on va passar de caporal a sergent i després a sotsinspector. En canvi, ella després que es difongués la fotografia va demanar el trasllat a una altra comissaria pensant que així fugiria dels xiuxiuejos, les enraonies i les brometes de mal gust dels companys. Però no va ser així. “Aquesta és la de la foto”, encara sent. La fotografia continua corrent pels mòbils dels nous agents que entren al cos policial de Barcelona. La continuen assenyalant, i ella continua amb les conseqüències: ansietat i baixa autoestima.
Quan la Maria –nom fictici– explica la història, se li trenca la veu i li salten les llàgrimes. L’enviament massiu de la fotografia sexual va tenir lloc el 28 de febrer del 2008, després que ella, amb 23 anys, posés fi a la relació amb un caporal de la Guàrdia Urbana, de 36 anys, amb qui feia uns quants mesos que sortia. Segons el relat de la Fiscalia, l’acusat, “ofès per l’actitud de la seva nòvia”, va fer servir un ordinador de la comissaria per entrar al correu electrònic de la noia aprofitant que tenia la contrasenya. La Maria li havia donat la clau de pas com a mostra de confiança, “ja que era molt gelós”. Amb aquell ànim, va enviar la fotografia de l’acte sexual a tots els contactes de la noia. A l’agenda hi havia familiars, amics, companys de feina, policies locals, mossos d’esquadra... Tots la van rebre. La fotografia anava acompanyada d’un text amb el número de telèfon de la Maria que convidava qualsevol que rebés el missatge a trucar-li perquè li practiqués una fel·lació. El mòbil se li va omplir de missatges SMS i de trucades. “Però quina mena de gent hi ha?”, es pregunta ella, indignada.
La foto va continuar corrent, i ella va continuar sent “la de la foto” anés on anés. Al principi l’acusat va negar diverses vegades a la Maria que ell fos el responsable de la filtració. Tot i això, un dia ella el va gravar mentre parlava per telèfon.
“Sí, el vaig enviar jo aquell correu”, va dir ell. “I quan el vaig acabar d’enviar em vaig adonar del que havia fet; estava emprenyat”.
La foto circulava, i ella recorda com a l’hora de dinar havia de suportar les mirades i els xiuxiuejos dels seus companys mentre s’asseia tota sola en un racó del menjador. Va ser llavors quan va pensar que la manera de frenar-ho era denunciar els fets perquè se sabés la veritat i que els que continuaven reenviant la foto tinguessin clar que podien ser castigats. Tampoc no va passar res, i la foto va continuar corrent. I els xiuxiuejos i les enraonies...
La Maria explica amb indignació com diversos comandaments del cos policial se li van acostar perquè retirés la denúncia. “Em deien que li arruïnaria la carrera i que, en canvi, el que ell m’havia fet a mi algun dia s’oblidaria”. Altres comandaments van deixar de saludar-la. El judici s’havia de fer a començaments de l’any passat, però la incompareixença per accident d’un testimoni va fer que es posposés. Aquell dia el subinspector acusat va rebre el suport d’alguns comandaments intermedis, que, per tant, són superiors de l’afectada, i també d’agents d’una unitat que poden co- incidir a la feina amb la víctima. Alguns han estat citats com a testimonis per l’acusat perquè li donin suport al judici. La Maria explica que, quan la vista es va suspendre, hi va haver agents que la “van esperar a fora dels jutjats per saber qui era la noia de la foto”. “Fins que no vaig sortir, no se’n van anar”.
Un dels aspectes que li sap més greu és que “s’ha sentit sola en tot aquest procés”. Cap membre de la Guàrdia Urbana no li va donar suport. L’acusat li va dir que intentaria corregir l’error. “Ell podria haver reunit les unitats i demanar que deixessin de difondre la fotografia, però no ho va voler fer. No volia que aquest problema l’esquitxés”. La Maria creu que la fotografia sexual i el fet d’haver denunciat un comandament del cos han frenat la seva carrera a la Guàrdia Urbana. El 2015 va demanar un canvi a una unitat nocturna. Va passar les proves, però el seu nom estranyament va desaparèixer de la llista i no va obtenir la plaça. El gener d’aquest any la Maria va sol·licitar que se l’agregués a una altra unitat, però va ser rebutjada. Després de demanar un aclariment a l’Ajuntament, va ser admesa automàticament. “Tot són casualitats”, diu amb sorna. A més a més, en el seu dia a dia els caps la canvien de tasca per evitar que treballi a la zona d’influència de la seva exparella. “Ho fan per protegir-me, però és com si estigués castigada. La que pateix les conseqüències soc jo i no pas ell”.
La unitat d’afers interns de la Guàrdia Urbana tampoc no va intervenir en aquest conflicte, malgrat que la víctima era una agent i el presumpte autor de la difusió era un comandament del cos. “Es van reunir amb mi per retreure’m que hagués presentat la denúncia davant els Mossos i no davant la unitat d’afers interns. Vaig pensar que, si volien, també ho podien investigar”. Fins ara no té coneixement que s’hagi fet res.
La Maria confia que “la nova sensibilitat” expressada públicament pel nou Ajuntament de Barcelona l’ajudi a superar la discriminació de què ha estat víctima els últims vuit anys i que encara contínua. Al setembre va enviar vint correus a l’alcaldia, i va rebre resposta. L’Àrea de Feminismes es va interessar pel seu cas, i li va proporcionar ajuda psicològica, malgrat que ella la va rebutjar. En la resposta del novembre de l’any passat el Consistori es va comprometre a traslladar el cas al Comissionat de Seguretat per sotmetre’l a estudi. La resposta encara no ha arribat.
CONSEQÜÈNCIES DIVERSES L’acusat va ser ascendit dues vegades; la víctima es va veure obligada a canviar de comissaria
SOL·LICITUD DE CONDEMNA
La Fiscalia demana tres anys de presó per al cap policial per un delicte contra la intimitat