“Els dos partits que van governar França mig segle s’enfonsen”
Exalcalde, senador, diputat, quatre vegades ministre socialista, candidat a la presidència el 2002 i sempre heterodox, Jean-Pierre Chevènement és un pes pesant de la política francesa. Es va oposar al tractat de Maastricht i, sent ministre de Defensa, a la segona guerra del Golf, impulsada pels Estats Units i el Regne Unit contra l’Iraq. Als 78 anys aquest gaullista d’esquerres i acèrrim sobiranista representa per a molts la quinta essència d’un cert esperit republicà. Creu que França s’encamina cap a un canvi, potser tumultuós, i que per superar els actuals atzucacs europeus el seu país hauria de parlar-li clar a Alemanya.
Creu que les pròximes eleccions resoldran res a França?
Marcaran una mutació profunda en la història de la V República. Els dos partits que han dirigit el país mig segle estan a punt d’enfonsar-se. El Partit Socialista trossejat en tres; el que se suma a Mélenchon, el social-liberal absorbit per Macron i el que queda entre tots dos, que, alhora, vol continuar el que s’ha fet i trencar-hi, encara que sigui de forma no gaire realista, perquè la renda bàsica, que implica que la gent pugui jubilar-se abans d’haver començat a treballar, no em sembla gaire seriosa.
La dreta s’ha enfonsat molt perquè el seu vencedor a les primàries s’ha revelat molt fràgil. Pot semblar injust, perquè Fillon no va estar mai implicat en els grans escàndols de tràfic d’armes, però, per desgràcia per a ell, ha estat esquitxat per coses que tothom comprèn; li han regalat vestits, va donar feina a la seva dona, sembla, de forma irreal... Serà molt difícil que avanci contra aquest corrent.
El resultat és una perspectiva de ruptura al voltant de Macron, un home que no va ser elegit mai, audaç, intel·ligent i que domina els sondejos a dues setmanes de la primera volta, però que pot ser un president molt fràgil si no aconsegueix una sòlida majoria parlamentària al seu voltant. L’explicació del fenomen no és en termes de programa, sinó generacionals: el mateix dégagisme (un vot de càstig contra tots) que ha eliminat Hollande, Sarkozy, Juppé i Valls, que va actuar també contra Montebourg en el Partit Socialista i que afectarà Fillon, beneficia Macron. El problema és que no sembla clar que hi hagi d’haver una majoria a la pròxima Assemblea Nacional. Els acords a què s’arribi podrien no sobreviure a les reformes estructurals anunciades, que seran percebudes com una regressió social.
Es parla d’una gran coalició, com a Alemanya...
No tenim aquesta tradició. (L’exministre Hubert) Védrine defensa això, una espècie de recomposició de la dreta i l’esquerra amb un consens per no ultrapassar les línies vermelles de l’altre. No crec en aquesta hipòtesi. Si no hi ha una clara majoria no anem cap a una reedició de la V República, sinó cap a una VI República...
La República ja es va refundar el 1848, el 1870, el 1946 i el 1958. Serà desitjable tornar-ho a fer? Seria desitjable al voltant d’un programa i això és el que em sembla feble en el senyor Macron, que espera que Alemanya canviï la seva política europea. No crec que passi. La seva colossal potència exportadora no és traslladable a Itàlia, França i Espanya, i tindrà seriosos problemes amb la nova orientació de la política nord-americana i per la seva demografia. A França teníem un model de política industrial que donava més importància al sector públic estatal i que funcionava. Avui està completament aturat. Al seu lloc tenim un Estat que té com a principal preocupació l’estricta subordinació a les directives de la Comissió Europea. I en política exterior ens hem deixat arraconar a l’Orient Mitjà i hem anat a remolc de la política alemanya, polonesa i bàltica a Ucraïna. Un replantejament complet de la nostra posició internacional, en especial cap a Rússia, em sembla necessari.
Fillon va fer declaracions gaullistes bastant decidides en política exterior. Creu que hi ha relació entre això i els escàndols que li han trobat des del gener? Entrem en terreny desconegut, però no es pot excloure que
EL CANDIDAT CONSERVADOR “Fillon no va estar mai implicat en els grans escàndols de l’època Sarkozy”
EL CANDIDAT INDEPENDENT
“L’èxit de Macron es deu a un vot de càstig generacional”
DECLIVI DE L’ESTAT
El model industrial que donava més importància al sector públic està aturat
DIPLOMÀCIA FRANCESA
“Cal replantejar la política exterior, especialment cap a Rússia”
aquesta orientació en matèria de política exterior li hagi fet guanyar una oberta hostilitat no només en els mitjans de comunicació sinó també en determinats cercles del poder estretament lligats a l’orientació de l’administració nord-americana. Fillon pateix per la pròpia imprudència, però em desplau una certa sincronització del calendari judicial i de l’electoral. La República és primer de tot el respecte al sufragi universal i en això hem sortit del seu marc: la combinació dels poders mediàtic i judicial que fa que la mateixa elecció pugui ser secundària. És preocupant, perquè si al juny o al juliol França entra en un període difícil ja hi ha un partit d’extrema dreta que obté prop del 40% dels vots i que se n’aprofitarà.
Veient les innovacions gaullistes aportades pel senyor Philippot, creu que hi pot haver res aprofitable en el Front Nacional? El que seria aprofitable seria que el Front Nacional es trenqués algun dia en dos. En aquest cas potser s’hi podria fer alguna cosa a condició que el que en quedés no fos dominant ni majoritari.
A França estem assistint a un debat transversal a dreta i esquerra: canviar França per canviar Europa, o canviar Europa en comú des de dins malgrat que no hi ha una ciutadania europea ni un donem europeu... Tan sols un home d’Estat al capdavant de França podria replantejar la partida; reprendre unes relacions realistes i intel·ligents amb Rússia i donar-se suport amb les nostres grans germanes llatines, que són Espanya i Itàlia, per plantejar el problema del model de desenvolupament europeu, avui insostenible.
“Un home d’Estat és aquell disposat a assumir riscos”, deia el general De Gaulle. No sembla que aquesta categoria existeixi en la política europea d’avui... Avui no, però no s’ha d’insultar mai el futur. És clar que l’orientació del senyor Macron, favorit en els sondejos, és l’europeisme tradicional. Espera molt d’Alemanya, però si Alemanya no canvia després de les eleccions a final d’any haurà d’heure-se-les amb els diferents partits representats a l’Assemblea Nacional, on no és fàcil que hi hagi cap majoria, amb la qual cosa entrarem en una era desconeguda de desordres.
És a dir, continuar amb el procés de degradació en què ens trobem? O això o l’aparició de forces de renovació a través de sacsejades que poden anticipar-se.
A la França d’avui no es veu una gran efervescència política. Vam tenir La Manif pour Tous, un moviment potent però políticament molt enquadrat a la dreta, i també la protesta contra la llei laboral, en l’altre camp, que tampoc no va ser una qüestió nacional... No hi ha cap gran projecte nacional perquè en la seva descomposició el Partit Socialista no ha donat llum a forces que puguin afirmar un projecte d’esquerra sobre bones bases. Calia reiniciar des de zero i no hi han estat capaços.
Com veu aquesta idea de l’Europa de la Defensa?