El Parc Científic i Tecnològic de Girona cerca comprador
La liquidació no afectarà el dia a dia de les seves empreses
Què passarà amb els edificis i els treballadors del Parc Científic i Tecnològic de la Univesitat de Girona? Aquesta és la pregunta que es fan molts dels usuaris que van rebre amb estupor el desenllaç final del procés concursal que condueix a la liquidació i que arriba després de més de dos anys de negociacions entre les parts implicades: Generalitat, Estat, Ajuntament de Girona i UdG, i d’acusacions creuades sobre qui han estat els culpables d’haver deixat caure unes instal·lacions que es van començar a construir el 2004, en plena bombolla immobiliària, i en les quals s’han arribat a invertir uns 60 milions d’euros. Amb un deute milionari de 42 milions, l’Estat era el principal creditor del parc amb 27,2 milions.
La decisió forçosa del jutjat mercantil de Girona de posar a la venda el parc després que no s’arribés a cap acord per salvar-lo de la liquidació en la junta de creditors celebrada dijous passat obre un nou escenari de futur per a unes instal·lacions que ocupen una superfície de 75.000 metres quadrats (36.000 de construïts) i que disposen actualment de més de 1.300 treballadors i un centenar d’empreses, entre les quals es troben destacades firmes aeronàutiques, biotecnològiques o tecnològiques.
El rector de la UdG, Sergi Bonet, que també és el president del patronat –els patrons són la UdG, la Diputació de Girona, l’Ajuntament, la Cambra de Comerç i la Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona (FOEG)– va llançar un missatge de calma el mateix dijous: va assegurar que el dia a dia dels treballadors i les seves empreses no es veurà alterat a curt termini, com a mínim l’any que ve. Segons l’advocat del parc, Josep Pujolràs, no se sabrà fins aleshores si hi ha alguna empresa o institució que hagi presentat candidatura a comprar actius del PCiT. Pujolràs es va mostrar taxatiu a l’hora d’afirmar que veu “brutalment improbable” que el parc acabi tancant, ja que abans que això passi, com a últim recurs es podria establir una aliança entre administracions per fer-se’n càrrec.
El procés per dirimir el futur del parc s’allargarà uns dos anys. Una vegada el jutge firmi la resolució de liquidació, es dissoldrà el patronat i la gestió passarà en mans d’un administrador concursal, que serà l’encarregat de dissenyar el pla de liquidació, terminis i condicions que el jutge haurà d’aprovar. A partir de llavors, es procedirà a la venda o, en cas que no hi hagi compradors, a la subhasta de les instal·lacions. Primer es vendrien les unitats productives, els edificis amb les empreses. Segons l’informe de taxació inclòs en el procés concursal, fet públic per l’agència de notícies ACN, el preu de sortida de tots els actius del parc ascendeix a 33 milions d’euros.
Si no hi ha compradors, en una segona fase es posarien a la venda només els edificis. Tant la mateixa UdG com els patrons del parc, empreses o administracions podran optar a adquirir els edificis en aquesta fase. En cas que s’efectués la compra, haurien d’indemnitzar les empreses o esperar que acabessin els contractes de lloguer. Si cap empresa o administració no s’interessa pels actius es procedirà a la subhasta. Els edificis no es podran destinar a cap altra activitat que no sigui la investigació i innovació universitària. El fet que la UdG tingui el dret de superfície de tot el complex per un termini de 64 anys permet a la institució decidir quin tipus d’empreses s’hi instal·len.
Fonts del parc reconeixen que la situació actual frenarà l’arribada de grans empreses i retardarà els plans de futur de creixement d’instal·lacions, que actualment tenen una ocupació superior al 80%.
El PCiT de la UdG es va començar a gestar entre els anys 1998 i 1999, quan el llavors rector, Josep Maria Nadal, i el president del Consell Social, l’empresari Jaume Casademont, buscaven més implicació de la universitat i el teixit empresarial de l’entorn. Cinc anys després es van començar a construir l’edifici Jaume Casademont, que concentra la majoria dels grups d’investigació, i el Centre de Robòtica Submarina. El van seguir el Centre de Noves
A les diferents instal·lacions hi ha un centenar de firmes en què treballen més de 1.300 persones
Tecnologies Alimentàries, el Centre d’Empreses Giroemprèn, l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), i l’edifici Narcís Monturiol, que integra les empreses del sector TIC-mitjans de comunicació.
El gener del 2015 el PCiT presentava concurs de creditors amb l’objectiu de renegociar amb els principals creditors (Estat i bancs) l’enorme deute contret pel parc després que el pla de viabilitat impulsat pel rector resultés insuficient. El govern central havia posat com a condició que s’abonessin 13,4 milions d’euros al comptat en el moment en què es firmés l’acord davant el jutge. La Generalitat s’havia compromès a pagar 5 milions, però l’advocada de l’Estat no va donar per bo el xec perquè no es va poder cobrar al comptat i no va complir així els requisits fixats per l’Estat.