May protegirà la població de Gibraltar “fins a les últimes conseqüències”
Un exlíder ‘tory’ veu possible una declaració de guerra
Michael Howard, un destacat polític conservador britànic que va ser ministre d’Interior i líder de l’oposició, ha exhortat Theresa May a “donar una lliçó a Espanya” i anar a la guerra per Gibraltar igual que Margaret Thatcher va fer amb les Malvines. Les seves paraules han causat summa preocupació tant en l’oposició com en els sectors moderats del Govern.
“La manera en què Downing Street està gestionant el tema de Gibraltar en relació amb el Brexit constitueix la prova definitiva de l’amateurisme, la improvisació i la falta de preparació dels qui ens governen –ha comentat un funcionari del Foreign Office amb àmplia experiència en el tema–. I les absurdes declaracions de lord Howard mostren fins on són capaços d’arribar amb el seu fanatisme els brexistes més durs”.
Malgrat que el cap de Govern de Gibraltar, Fabián Picardo, va advertir el Ministeri d’Exteriors d’una possible “emboscada” espanyola, i va demanar per activa i per passiva que els interessos de la colònia fossin esmentats a la carta de May a Brussel·les, la primera ministra va decidir no fer-ho i ningú no li va esmenar la plana.
L’endemà es va trobar que la UE defensava el dret de veto de Madrid a l’aplicació d’un acord comercial al Penyal, i recordava que el seu paper és defensar els drets dels països membres davant de “tercers”.
Després de la desfeta, la primera ministra va trucar ahir per telèfon a Picardo i li va dir que “Londres no negociarà mai la sobirania de Gibraltar mentre els seus ciutadans vulguin continuar sent britànics, i no actuarà mai en contra dels seus desitjos expressats lliurement i democràticament”.
De tota manera, anteriors administracions britàniques han tractat amb Espanya la possibilitat d’una sobirania compartida, encara que eventualment no s’arribés a un acord per l’oposició dels habitants del Penyal.
“Ara fa 35 anys –va dir Howard en les seves incendiàries declaracions– una altra primera ministra va enviar a creuar el món les seves forces armades per la llibertat d’un altre grup de ciutadans britànics en un altre país de parla hispana”. La diputada laborista Emily Thornberry va respondre que “aquesta verborrea inflamatòria no ajudarà el Regne Unit a aconseguir el que necessita en les difícils negociacions sobre el Brexit”, mentre que
May promet que no negociarà mai la sobirania de Gibraltar mentre vulguin ser britànics
el líder liberaldemòcrata, Tim Farron, va expressar el seu espant “per la facilitat i rapidesa que el Govern s’està buscant enemics dins de la Unió Europea”.
Una diferència fonamental entre les Malvines el 1982 i Gibraltar ara és que la Junta Militar argentina va envair l’arxipèlag, mentre que Espanya només amenaça de vetar un acord comercial que encara ni tan sols existeix. Tot i això, seguint el corrent a la premsa populista i als furibunds del Brexit, el Govern de May ha decidit ignorar aquells fets. El ministre d’Exteriors, Boris Johnson, va qualificar d’“implacable” el suport als gibraltarenys, i el de Defensa, Michael Fallon, va advertir que Londres farà “tot el que calgui” per protegir la seva colònia.