La Fiscalia intensifica la vigilància del procés català
oeUn grup de fiscals examina diàriament les iniciatives sobiranistes oeEl ministeri públic actuarà sense esperar que el TC l’hi demani
La Fiscalia ha augmentat la seva tasca de vigilància sobre les mesures de govern i sobre la producció normativa de les institucions catalanes, amb l’objectiu d’impedir qualsevol iniciativa que tendeix a dur a terme els projectes independentistes. El mateix fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, és al capdavant d’un nombrós grup de fiscals que analitza gairebé cada dia la informació disponible sobre els moviments del Govern i el Parlament a fi d’impedir que es duguin a terme actuacions de desenvolupament dels anunciats plans de desconnexió amb Espanya.
La instrucció amb què treballa aquest grup és que s’ha obert una fase nova, més executiva, en defensa de la legalitat. Fins ara, la Fiscalia havia esperat que el Tribunal Constitucional (TC) li donés llum verda i li obrís el camí abans d’emprendre accions legals per presumptes delictes de desobediència. La nova estratègia posada en marxa implica, en canvi, que ja no cal esperar les resolucions del TC per impulsar l’obertura de diligències contra els qui promoguin accions de suport dels projectes de ruptura.
La primera actuació adoptada en aquest sentit ha estat l’obertura d’una investigació sobre la publicitat institucional i l’anunci relatiu a un “registre de catalans i catalanes residents en l’exterior”. Aquesta iniciativa no es limitarà a l’esmentada campanya. Està pensada també per poder acumular noves diligències davant qualsevol actuació administrativa que persegueixi la celebració del referèndum anunciat per a aquest any per les forces sobiranistes.
La Fiscalia de l’Estat va instar l’inici d’aquestes primeres diligències, posades en marxa per la Fiscalia Superior de Catalunya pels presumptes delictes de desobediència, prevaricació i malversació. Aquesta dada és crucial. Fins ara la Fiscalia havia actuat contra els querellats en relació amb la convocatòria i desenvolupament del 9-N només pels dos delictes esmentats en primer lloc. Però en aquesta ocasió a la menció de desobediència i prevaricació s’ha afegit també la possible existència de malversació de fons públics.
L’Estat Major de la Fiscalia, la Secretaria Tècnica del fiscal general, va analitzar els esmentats anuncis i va concloure, amb la del TSJ de Catalunya, que es tractava d’una iniciativa “en frontal infracció de les decisions adoptades pel Tribunal Constitucional”. Però aquesta vegada la Fiscalia ja no va esperar que ho digués el mateix TC, com sí que va fer, en canvi, abans de presentar les dues querelles interposades contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell –i en el segon cas contra diversos membres de la Mesa–, per les resolucions rupturistes aprovades per la cambra catalana al llarg de l’any passat.
A la Fiscalia General hi va haver un interès especial en el fet que aquesta vegada les diligències incloguessin l’esmentat delicte de malversació per dos motius. El primer, per la mateixa naturalesa dels anuncis institucionals, i el segon, per llançar així un avís clar sobre la conveniència de no fer servir recursos públics en els preparatius del projectat referèndum. La Fiscalia de l’Estat ja va estar a punt d’incloure la malversació entre les acusacions als imputats pel 9-N, en especial en el cas de Francesc Homs, jutjat al Suprem pels presumptes delictes de desobediència i prevaricació.
Si al final els fiscals no van acusar per aquest delicte va ser perquè no van voler preveure un tipus penal que porta vinculada una pena de presó. Un sector molt rellevant de la Fiscalia creia que hi havia motius per a aquesta tercera acusació, però va voler evitar que el 9-N pogués acabar amb una condemna de presó. La sentència que va dictar el TS permet creure que això hauria pogut passar. La decisió diu que el tribunal no es pronuncia sobre una possible malversació perquè el fiscal no va acusar per aquest delicte. Dit d’una altra manera, que la condemna hauria pogut existir si s’hagués formalitzat l’acusació.