Kerry arremet contra Netanyahu
El secretari d’Estat adverteix que les colònies amenacen el futur d’Israel
John Kerry va tancar ahir el seu mandat al capdavant del Departament d’Estat amb un dels discursos més durs contra Israel mai pronunciats per un Govern dels Estats Units.
El cap de la diplomàcia de l’Administració Obama va arremetre amb contundència contra el Govern de Benjamin Netanyahu, a qui va acusar de boicotejar la solució de dos estats, “l’única via per aconseguir una pau justa i duradora”, amb una política “extremista” que encoratja els assentaments en territori ocupat.
Quan falta menys d’un mes perquè el president Barack Obama i el seu equip deixin pas a l’administració de Donald Trump, Kerry semblava parlar sense les limitacions que fins ara li imposava el càrrec. Va ser un discurs llarg –70 minuts– i apassionat, en el qual de vegades va sonar fins i tot enfadat, però sobretot es va expressar com un home frustrat per la falta d’avenços en un dels dossiers en què més ha treballat.
Divendres, l’Administració Obama va revoltar Israel donant suport –no va utilitzar el poder de veto, per primera vegada des del 1979–, al Consell de Seguretat, a una resolució que exigeix el final “immediat” de les colònies. Kerry va sortir ahir a defensar que ho van fer per “preservar” la solució de dos estats, que segons el seu parer corre un “greu perill”. “No podíem, amb la consciència tranquil·la, no fer res o no dir res quan veiem que l’esperança de la pau s’esvaeix”, va afirmar.
El secretari d’Estat va acusar a Netanyahu de donar suport “en públic” a la solució de dos estats mentre que a la pràctica ho fa tot per destruir-la, perseguint un “projecte exclusiu per apropiarse de terres a Cisjordània que impedeix tota implantació dels palestins”. Va dir que és el Govern “més dretà de la història d’Israel”, amb una “agenda impulsada pels elements més extremistes”.
En unes paraules que semblaven dirigides a l’opinió pública israeliana, Kerry va adduir que crear un Estat palestí al costat de l’Estat jueu és l’única sortida que garanteix el futur d’Israel. “Si l’elecció és un sol Estat, Israel pot ser o bé jueu o bé democràtic, però no pot ser totes dues coses alhora, i no podrà viure mai realment en pau”, va advertir.
Netanyahu va reaccionar amb igual duresa. Va qualificar el discurs de Kerry d’“esbiaixat contra Israel” i “obsessiu” amb els assentaments jueus, i el va acusar d’ignorar “l’arrel del conflicte, l’oposició palestina a un Estat jueu siguin com siguin les seves fronteres”.
Les relacions amb els Estats Units, el millor aliat que ha tingut Israel des de la seva creació el 1948, s’han tensat en els últims anys, marcades per l’acritud personal entre el president Obama i Netanyahu. El primer ministre israelià espera impacient el desembarcament a la Casa Blanca de Donald Trump, el proper 20 de gener. El president electe va utilitzar –com és habitual– el seu compte de Twitter per arremetre contra l’Administració Obama per la resolució de l’ONU. “No podem continuar permetent que Israel sigui tractat amb menyspreu total i falta de respecte. Abans teníem un gran amic en els EUA, però ja no és així”, va tuitejar Trump. “Sigues fort, Israel, el 20 de gener és a la cantonada!”. No hi ha precedents als EUA d’un president electe que hagi criticat la política exterior del seu antecessor encara en el càrrec.
Va fer la sensació ahir que Kerry deixava el seu testament polític per a l’Orient Mitjà, un testament que tot apunta que Trump ignorarà. El president electe ha nomenat com a ambaixador a Israel un advocat que ha recaptat milions per a un gran assentament jueu i que pretén traslladar l’ambaixada de Tel Aviv a Jerusalem, “la capital eterna d’Israel”. Trump també s’ha mostrat escèptic amb la solució de dos estats i fins i tot ha advocat perquè Israel s’annexioni Cisjordània, una cosa que ni tan sols Netanyahu no defensa en públic.
Kerry va traçar el seu full de ruta per a un procés de pau que no ha aconseguit ressuscitar. Els dos futurs estats, va dir, haurien de seguir la línia divisòria del 1967 (abans de la guerra dels Sis Dies), duent a terme “intercanvis de territoris equivalents”. Israel seria reconegut com un “Estat jueu” pels palestins i Jerusalem com la capital dels dos estats.