Dos milions de l’impost van a parar a barris poc turístics
litzadors d’aquesta activitat valorats en més de dos milions d’euros. En el còmput figuren actuacions de força envergadura, com la rehabilitació de la casa de l’Aigua, a Trinitat Nova (185.000 euros), el pla d’ordenació turística del turó de la Rovira (109.200 euros) i la campanya de comunicació i promoció turística dels barris de Barcelona (300.000 euros), i altres de pressupost molt més modest, com el projecte de visites guiades per Sants, Hostafrancs i la Bordeta (2.973 euros), la millora de l’accessibilitat al refugi antiaeri de la plaça del Diamant, a Gràcia (9.934,10 euros), i l’exposició de les restes arqueològiques trobades a la Sagrera (18.150), per citar només uns quants exemples.
Una altra línia d’actuació en la via de la descentralització és la que du a terme Turisme de Barcelona. El consorci promociona i comercialitza cada vegada més productes en districtes de la ciutat que fins ara havien quedat al marge del fenomen turístic, però sobretot, en col·laboració amb la Diputació, prova d’aprofitar la potència de la marca Barcelona en benefici de la resta d’una província que té atractius tan diversos com les muntanyes de Montserrat i el Montseny, l’enoturisme del Penedès, el valor patrimonial històric i arquitectònic de les antigues colònies industrials i les platges del Maresme i el Garraf.
Al municipi de Barcelona, sota el paraigua del consorci, que dirigeix l’ex-tinent d’alcalde socialista i exconseller de la Generalitat Jordi William Carnes, hi ha una oferta de 179 propostes. És cert que més de la meitat es localitzen als dos districtes turístics per excel·lència, Ciutat Vella i l’Eixample, però també que la programació ja arriba als deu districtes de Barcelona.
Tot i això, una de les principals apostes estratègiques de Turisme de Barcelona, cosa que explica la seva aliança amb la Diputació els últims tres anys, és la promoció d’atractius que transcendeixen les fronteres del municipi i de l’àrea metropolitana. En certa manera es tracta d’invertir una tendència que està en l’origen d’alguns dels mals de massificació que afligeixen el turisme barcelo- ní. Se sap que la saturació d’alguns barris de la ciutat és conseqüència no només de la gran presència de visitants que s’allotgen a la mateixa ciutat, sinó també dels anomenats excursionistes, turistes d’un dia o d’unes hores que no poden prescindir de la visita contra rellotge a tres, quatre, en el millor dels casos, cinc punts d’interès de la capital catalana. El programa
Barcelona és molt més viatja en el sentit oposat, de la capital cap al seu entorn (fins i tot fora de la província), amb propostes tan diverses com una sortida en globus per la comarca d’Osona, ofertes d’enoturisme al Penedès i el Priorat i termalisme a Caldes d’Estrac.
El president de Turisme de Barcelona, Joan Gaspart, explica que el consorci està treballant en “la descentralització i la desconcentració” a partir d’aquesta col·laboració amb la Diputació. “En aquest moment el 25% de la nostra oferta és de productes a les comarques. Si sumem aquest objectiu a l’elevat grau de repetició dels turistes a la ciutat (més de la meitat tornen per segona, tercera i quarta vegada), és fàcil imaginar que aquesta estratègia continuarà avançant, i, de fet, ens hem marcat per al 2017 superar aquest 25% àmpliament”. De la mateixa manera, Miquel Forns, diputat de Turisme de la Diputació de Barcelona, diu que, des d’aquesta institució, “entenem que el potencial enorme que té la marca Barcelona pot ser molt beneficiós per al territori, que a la vegada pot aportar actius com la muntanya, el Pirineu i l’enoturisme a una gran diversitat de mercats”.
“El nostre objectiu –afegeix el diputat– és promocionar tots els actius turístics del territori col·laborant amb Barcelona com a marca reconeguda globalment per captar turisme internacional. Entre tots hem de ser capaços d’explicar que el més allunyat de Barcelona només és a una hora i mitja”.
DISTRIBUCIÓ TERRITORIAL Les activitats de Turisme de Barcelona es reparteixen pels deu districtes
A MENYS D’UNA HORA I MITJA
La Diputació veu en la potència de la marca de la ciutat l’oportunitat per a l’entorn