A la consulta del doctor Serra
En la revisió mèdica anual, un col·lega s’emporta un ensurt. L’electrocardiograma li surt estrany. Al gràfic una línia se’n va cap avall, quan hauria d’anar cap amunt. A més, el cor li va a 44 pulsacions.
–El seu cor està gairebé aturat. Té una bradicàrdia greu. O em diu que fa molt d’esport o faig que l’ingressin –li diu la doctora.
–Faig molt d’esport. Corro cada dia–li respon l’home.
–Ja, però val més que el vegi un cardiòleg, faci’m el favor.
El col·lega em demana un nom i jo li dic que truqui al doctor Serra.
A Catalunya tot esportista com cal ha posat alguna vegada el seu cor a disposició de Ricard Serra Grima: és un erudit amb experiència i amb una agenda que genera molta enveja entre els periodistes.
Fa poc el doctor Serra publicava un informe fascinant. Ha estudiat el cor de 333 esportistes retirats. Va disseccionar atletes, nedadors, ciclistes, triatletes, basquetbolistes, futbolistes... fins i tot Pep Guardiola. Es tractava d’esbrinar com es comporta el cor d’un esportista deu anys després d’haver deixat de competir.
Va tenir l’oportunitat de revisar el cor d’un nedador, una bèstia que havia registrat 25 pulsacions en la seva època d’esplendor: més que un cor, això és una bomba. També va recuperar un atleta amb 28 batecs.
–Què buscava? –li vaig preguntar un dia.
–Volia esbrinar què li passa al cor quan recupera la seva activitat normal. Manté la bradicàrdia? Tindrà lesions per estrès?
No va trobar res. Ni arítmies ni incidències remarcables derivades de l’esport d’elit. En la majoria de casos, el cor s’havia anat reconfigurant cap a un ritme normal. Ara els esportistes tenien 65 pulsacions. O 70. El que li toca a algú de 55 anys, més o menys.
El que preocupa el doctor Serra és que la medicina està quedant en mans de les màquines. Diu que les tècniques d’exploració modernes estan molt bé. Però no detecten l’ansietat, o els trastorns alimentaris.
–Això només s’esbrina preguntant al pacient –diu.
Per reforçar la seva tesi, recorre al cas del doctor Paul D. White.
El 1943 la US Navy havia vetat el reclutament de 5.000 marines: va considerar que tenien el pols molt baix. No els havia preguntat el perquè de la seva bradicàrdia. En informes de la marató olímpica del 1896, White havia llegit que el cor s’adapta a l’esforç. Si ho necessita, la bomba rebaixa el nombre de batecs. Els va interrogar: eren atletes.
–White va demostrar que aquells marines, també atletes, estaven sans. Tots 5.000 van anar a la guerra.
–I a quants d’ells van matar al front? –li pregunto.
A Catalunya tot esportista com cal ha posat el seu cor en mans del doctor Serra