La Vanguardia (Català)

L’ONU alerta que els països no estan aturant la pèrdua de biodiversi­tat

La cimera de Cancún censura els subsidis nocius per a la conservaci­ó de les espècies

- ANTONIO CERRILLO

“El gran problema és que els governs no han pres consciènci­a del que suposa no aturar la pèrdua de biodiversi­tat”, explica Juan Carlos del Olmo, secretari general de WWF a Espanya, a l’hora de valorar les expectativ­es de la XIII conferènci­a del conveni sobre biodiversi­tat que va començar ahir a Cancún (Mèxic) sota la batuta de l’ONU. En aquesta reunió, gairebé 200 països avaluaran el grau de compliment dels objectius marcats a la ciutat d’Aichi (Japó, 2010), on es va fixar com a meta aturar la pèrdua de biodiversi­tat per a l’any 2020.

Mentre el combat contra el canvi climàtic té metes internacio­nals de reducció d’emissions de gasos per valorar els avenços en aquest camp, combatre la minva d’espècies i espais naturals havia estat fins ara més difícil perquè no hi havia indicadors per calibrar l’èxit de les accions. A més, l’arrel del problema són focus molt diversos: la contaminac­ió de l’aigua, la sobreexplo­tació pesquera, la destrucció d’ecosisteme­s, el canvi climàtic i el

“Es donen ajuts sense que s’analitzin els efectes ambientals que provoquen”, explica Juan Carlos Atienza Els ecologiste­s critiquen el pla del Govern espanyol d’amnistiar espècies exòtiques invasores

finançamen­t públic de projectes que són nocius per a la conservaci­ó d’espècies. Aquesta mateixa heterogene­ïtat de qüestions feia difícil arribar a pactes i adquirir compromiso­s avaluables. Però aquest és el repte del conveni de l’ONU.

“Amb els nostres impostos es continuen finançant projectes que destrueixe­n la biodiversi­tat. Un exemple són les subvencion­s al gasoil agrícola, les emissions del qual ocasionen una gran contaminac­ió. Un altre exemple: no s’estan condiciona­nt els ajuts al sector agrícola al fet que es posin en pràctica mesures que respectin la conservaci­ó de la biodiversi­tat. Es donen ajuts sense que s’analitzin els efectes ambientals que tenen”, explica Juan Carlos Atienza, director de conservaci­ó de la Societat Espanyola d’Ornitologi­a (SEO/BirdLife).

Els informes de la secretaria del conveni de Biodiversi­tat elaborats a partir dels informes nacionals enviats pels estats són clars i contundent­s: la majoria dels països han avançat cap a l’assoliment de les metes d’Aichi, però “a un ritme que no és suficient perquè es compleixin aquestes metes abans de la data límit, llevat que es prenguin altres mesures”, i aclareix: “Es requereixe­n mesures addicional­s per mantenir el Pla estratègic per a la diversitat biològica 2011-2020 en el rumb correcte”.

Els països també es van comprometr­e que els valors de la biodiversi­tat s’integrin a la planificac­ió del desenvolup­ament. I molts països ja tenen estratègie­s de biodiversi­tat, però això “no és suficient a Espanya, ja que només incideix sobre competènci­es del Ministeri de Medi Ambient, i falten plans sectorials que afectin altres ministeris; i sobretot plans autonòmics, ja que les comunitats autònomes són les que tenen la major part de competènci­es”, recorda Atienza. Catalunya no té una llei de biodiversi­tat ni catàleg d’espècies amenaçades, afegeix Atienza.

Per al 2020 s’ha d’evitar l’extinció d’espècies en perill i millorarne la conservaci­ó. Però la realitat és que el 81% de les poblacions d’aigua dolça van patir una disminució de mitjana entre el 1970 i l’any 2012, segons l’índex de planeta viu de WWF, i les poblacions de les espècies terrestres van baixar un 38% en aquest mateix període.

També està en risc l’objectiu de “reduir a la meitat la pèrdua dels hàbitats naturals”, segons avancen les conclusion­s de la mateixa conferènci­a. En canvi, hi ha altres metes que semblen assequible­s. A Sud-amèrica s’està reduint la taxa de desforesta­ció i hi ha realitzaci­ons destacable­s a la meta 11, en què s’estableix que com a mínim el 17% de la superfície terrestre i el 10% de zones marines i costaneres siguin àrees protegides.

“No es tracta de defensar una granota o un peix, sinó d’entendre la importànci­a econòmica de conservar els valors naturals. El Govern espanyol diu que està a favor de la conservaci­ó, però el primer que ens ha dit és que modificarà la llei de patrimoni natural i de la biodiversi­tat per evitar que s’eradiquin algunes espècies exòtiques (cranc vermell, carpa europea, truita arc de Sant Martí...), fet que va en contra d’una recent sentència del Suprem i d’una altra de les metes clau d’Aichi”, diu Juan Carlos del Olmo.

 ?? WOLFGANG KAEHLER / GETTY ?? Un grup de zebres beuen aigua en un espai natural de Kènia
WOLFGANG KAEHLER / GETTY Un grup de zebres beuen aigua en un espai natural de Kènia

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain