Una processó cívica tranquil·la i una manifestació reivindicativa
La processó cívica del Nou d’Octubre, amb el trasllat de la senyera des de l’Ajuntament a l’estàtua de Jaume I, sol ser l’episodi més tens de la Diada valenciana. I serveix per mesurar l’estat de l’anomenat “conflicte identitari” a la ciutat. Perquè és el moment que es donen cita les diverses sensibilitats polítiques i culturals al carrer, que alhora acompanyen les autoritats. En la processó se citen representants de totes les forces polítiques i grups de pressió, entre els quals les forces regionalistes o anticatalanistes, que solen increpar els representants valencianistes o de l’esquerra política amb insults i crits. Va passar, per exemple, l’any passat, el primer que després de vint-iquatre anys l’alcalde no era del PP, sinó d’una força valencianista com Compromís, Joan Ribó. Tot i això, la d’ahir va ser una de les més tranquil·les que es recorden a València, cosa que no deixa de ser simbòlica el segon any de govern de Compromís, amb el PSPV i amb València en Comú, a la ciutat de València. Això va ser al matí. A la tarda es va celebrar la manifestació del Nou d’Octubre convocada per Acció Cultural del País Valencià, ACPV, i secundada per nombrosos col·lectius i forces polítiques de l’esquerra valenciana. Sota el lema “Un país per fer, un país per construir” aquesta manifestació va recórrer el centre de la ciutat sense incidents per defensar “l’Estat de benestar, la reversió de les retallades, recuperar el dret civil foral Valencià i poder exercir el dret a decidir el futur d’aquest poble”, entre altres peticions.