Fraga i Feijóo, camins creuats
El fundador del PP va tornar a Galícia a retirar-se, mentre que el president gallec pensa a anar-se’n a Madrid a triomfar
Amb el seu cèlebre Un canto a Galicia, els seus orígens paterns al municipi d’Ourense anomenat A Peroxa i la seva indissimulada proximitat partidista, Julio Iglesias és una figura recurrent en la trajectòria del PP gallec. La Xunta de Manuel Fraga li va pagar 300 milions de pessetes per ser ambaixador del Xacobeo 1993 i fer un concert a la plaça de l’Obradoiro, que ell va rebatejar com a “Obradeiro”. La polèmica va ressorgir el 2015, en què la Xunta d’Alberto Núñez Feijóo li va pagar 300.000 euros al seu fill, Enrique Iglesias, per gravar un vídeo a Galícia. I tres dies després de les eleccions autonòmiques del 25-S, parlant a la TVG des de Punta Cana, Julio Iglesias va coronar Feijóo com a hereu de Rajoy, amb un “Alberto té fusta per ser campió d’Espanya”.
Després d’aconseguir el 25-S la seva tercera majoria absoluta consecutiva, l’única existent a l’Espanya autonòmica, i tocar sostre amb el 47,5% dels sufragis, Feijóo va celebrar el seu èxit en un plató, un terreny en què ja va demostrar fa temps que se sap desenvolupar. Però no ho va fer a Madrid, sinó a Santiago, a Land Rober Tunai Show, del còmic Roberto Vilar, l’audiència del qual es va disparar fins a un 27% de quota de pantalla. I el moment culminant va arribar quan Julio Iglesias va entrar en directe des del Carib per felicitar-lo, anomenar-lo diverses vegades campió i enviar un missatge a Rajoy. I allà l’intèrpret va assenyalar a Feijóo el seu futur a Madrid, encara que el president de la Xunta no pari de dir que complirà el seu mandat, fins al 2020.
Si bé Feijóo no va superar mai el 50% dels vots que sí que va sobrepassar Fraga el 1993, 1997 i el 2001, ja té tres majories absolutes al seu historial i només n’hi falta una per igualar-se amb el patró de la dreta espanyola que, després de fracassar en el franquisme, la transició i en la democràcia en els seus intents de presidir el govern, es va retirar el 1989 a la seva terra natal per exercir d’autonomista.
El 2003, quan presidia Correos set anys després d’arribar a Madrid per fer-se càrrec de l’Insalud, Feijóo va tornar a Galícia, enviat per Aznar i Rajoy, per apaivagar al sector de la boina del PPdeG en plena crisi del Prestige. Després de la caiguda de Fraga el 2005, Feijóo va guanyar el congrés del PPdeG i el 2009 va reconquerir la Xunta, la qual cosa li va obrir a Rajoy el camí de la Moncloa.
Fa set anys, quan Feijóo formava el seu primer govern, el seu mentor, l’exministre Romay Beccaría, va advertir que era només el començament, ja que “l’Alberto no es quedarà aquí”. El pla va quedar avortat no només per la resistència de Rajoy sinó per la publicació a El País de les velles fotografies de Feijóo amb el narcotraficant Marcial Dorado, imatges que han rentat les urnes gallegues el 25-S. Ara l’èxit de Feijóo l’ha confirmat com el successor en potència de Rajoy, però també ha reforçat el president per intentar de nouun altre cop la investidura. Per això al PPdeG no veuen factible un salt a Madrid a curt termini del president de la Xunta, encara que sí d’aquí a uns anys, cap al final de la legislatura a Espanya. Feijóo està fent com Fraga, però a l’inrevés, amb la Xunta no com a retir, sinó com a catapulta.
L’un va fer servir la Xunta com a retir, i l’altre com a catapulta per tornar a Madrid com a successor de Rajoy