EL SOMNI TRENCAT DE LULA
Els ca os e corr pci estan en onsant e e tora en el Partit dels Treballa rs del Brasil.
La crisi del Partit dels Treballadors (PT) de Luiz Inácio Lula da Silva i Dilma Rousseff es va fer molt evident diumenge passat en els resultats de les eleccions de les grans metròpolis del sud. A São Paulo, Fernando Haddad, l’alcalde actual, el polític més presidenciable del PT fins fa poc, va perdre en la primera volta davant el liberal João Doria, que s’ha convertit en un probable candidat a les presidencials del 2018.
A Rio, l’esquerra disputarà una segona volta el pròxim 30 d’octubre amb l’evangèlic Marcelo Crivella. Però el candidat no serà del PT, sinó Marcelo Freixo, exlluitador pels drets civils a les faveles que ha convertit el Partit Socialisme i Llibertat (PSOL) en el referent l’esquerra carioca.
“São Paulo era la ciutat del PT, ara és el feu de la dreta, i la nova esquerra emergeix a Rio”, va dir Vladimir Safatle, de la Universitat de São Paulo. “El PT ha deixat de tenir l’hegemonia de l’esquerra”, va coincidir Guilherme Boulos, líder del moviment dels sensesostre a São Paulo.
Però la prova definitiva que el PT –el partit més important de l’esquerra llatinoamericana, que va exercir el poder presidencial durant 16 anys abans de la destitució de Rousseff a l’agost– lluita per la seva supervivència són els resultats a Nord-est, la regió més pobre del Brasil.
Amb 53 milions d’habitants, el 25% de la població brasilera, i una superfície tres vegades més gran que Espanya, els estats del nord-est van ser el feu del PT des que Lula va convèncer les classes humils brasileres a començaments del nou segle que es podien atrevir a votar una persona d’orígens tan pobres com ells.
Aquí, des de les grans ciutats costaneres de Salvador, Fortaleza, Recife i Natal fins a l’àrid interior, el PT –amb els seus partits aliats– ha rebut cops molt durs, i ha quedat tercer o segon en molts municipis. Només té possibilitats de mantenir una alcaldia: la de Recife, on hi haurà una segona volta.
El PT va encaixar un altre cop simbòlic, la derrota a Pintadas, el poble de Bahia on governa des del 1996. L’estagflació (recessió i pujades de preus) agreujada per les polítiques d’austeritat adoptades per Rousseff durant la segona presidència, així com la corrupció, han colpit profundament a Nord-est. Registra una taxa d’atur del 13%, davant l’11% nacional, i el poder adquisitiu de la família mitjana ha caigut.
Malgrat tot, pocs s’atrevirien a donar el PT per mort en una regió històricament subdesenvolupada, on la fam apareixia amb cada sequera, i que va ser transformada sota els governs de Lula gràcies a les pujades del salari mínim, els subsidis antipobresa del programa Borsa Família i els crèdits al consum subvencionats per la banca pública.
Als carrers de Nord-est fins i tot els crítics diuen que el partit encara té una bona base electoral.
“Jo no el votaria mai, però el PT té el suport dels més pobres; per mi són vots comprats amb Borsa Família”, va dir abans de les eleccions l’Eremildo, de 33 anys, venedor de llenceria en un poble costaner a l’estat de Sergipe, on el PT, igual com en altres municipis, va optar per mantenir-se a segona fila i donar suport a altres partits d’esquerres. La tàctica ha donat bons resultats a la capital d’aquest mateix estat, Aracaju, on el candidat del Partit Comunista, amb el suport del PT, ha arribat a la segona volta i pot guanyar. El Partit Comunista ja governa a l’estat de Maranhão.
Les comunitats més pobres de totes es veuen cada ics quilòmetres a la carretera BR-101, des de Salvador a Recife, sota una bandera vermella. Són els assentaments del Moviment dels Treballadors Rurals sense Terra (MST). Als anys noranta, les protestes camperoles van aplanar el camí per a l’arribada al poder del Partit dels Treballadors.
Ara aquestes comunitats són els reductes de suport al partit, després de la polèmica destitució de la presidenta Dilma Rousseff, que el 51% dels habitants de la zona consideren il·legítima.
“Això va ser un cop ben donat”, va dir Gelson Aves Celestino, fuster i pagès de 65 anys, assegut en una cabana feta de fulles de coca i lones de plàstic a l’assentament de Valdir Macedo, on 72 famílies han ocupat un terreny municipal al costat de la carretera. “Lula va donar moltes oportunitats –explicava Gelson Aves, amb un somriure gairebé sense dents–.
L’ÚLTIMA GOTA Els pobres resultats del PT en els comicis locals evidencien la greu crisi que pateix
Abans d’ell, qui era el pobre que tenia una bicicleta o una moto? Per aquí no n’hi havia cap. Ara tothom en té”.
La seva dona, la Bernadete, de 47 anys, va assentir amb el cap. La seva filla, la Cleia, epilèptica i de 30 anys, també. La família ingressa 70 reals (20 euros) mensuals que el programa de Borsa Família assigna als mes pobres. Molt poc, però almenys tenen un sostre. “Lula i Dilma compraven una hisenda per aquí i la donaven als pobres”, va afegir.
Entre el 1995 i el 2011, l’Estat brasiler va comprar 90 milions d’hectàrees de terra per redistribuir-la entre 900.000 famílies.
Nord-est és l’essència espiritual del Brasil. La regió d’origen de la migració massiva a les ciutats industrials del sud, bressol de la música popular forró que se sent a les platges populars i les faveles de Rio, i de la millor cuina brasilera.
Durant els anys de govern del PT, els avenços socials que hi va haver van ser prodigiosos en aquesta part del país. La pobresa –definida com una renda menor d’una quarta part del salari mínim de 880 de reals (240 euros) mensuals– va caure del 43% al 25% durant els anys de Lula . És un èxit encara més significatiu si es té en compte els augments constants del salari mínim, que va pujar un 60% en termes reals del 2002 al 2011.
Les víctimes de la pobresa extrema –qui no té ni tan sols res per menjar– van caure del 17% de la població el 2003 al 8,4% el 2010. A més a més, es van crear 22 milions de llocs de treball a Nord-est en aquells anys de bonança i es van construir milions d’habitatges. Les urbanitzacions públiques de modestos habitatges, construïts sota el programa “La meva casa, la meva vida”, de Lula i Rousseff, també apareixen a banda i banda de la carretera. Una de les primeres mesures del nou govern de Michel Temer, que ha intensificat l’austeritat de Rousseff, va ser paralitzar una part de la construcció prevista per aquest programa.
Lula va anar a totes a Nord-est durant la campanya electoral, a la recerca de suport en la seva pròpia pugna amb els fiscals de la implacable investigació anticorrupció Lava Jato, que han citat l’expresident per la seva presumpta involucració en la xarxa de suborns de la petroliera estatal Petrobras.
Molts simpatitzants del PT creuen que la investigació s’ha polititzat. “Intentaran matar políticament Lula; no sé si també el mataran físicament, però qui ho sap?”, va dir amb ironia l’expresident de Petrobras i secretari de Desenvolupament en el Govern de Badia, Sergio Gabrielli, en una entrevista concedida a La Vangaurdia a la ciutat de Salvador de
Bahia.
Lula, originari de Pernambuco, es va intentar presentar a Nordest com la víctima d’una caça de bruixes. “El meu error va ser tenir la gosadia de donar dignitat al poble pobre d’aquest país”, va dir en un míting a Ceará. Però no queda clar que aquest discurs li hagi funcionant, ni tan sols a Nord-est. “Si Lula ha comès un delicte, l’ha de pagar”, va dir un treballador de la construcció en un poble de costa a prop de Salvador.
Diversos analistes polítics a Nord-est van calcular després de les eleccions que els candidats que van comparèixer amb Lula van tenir una acusada perduda de vots. És el cas de candidats com João Paulo a Recife. El candidat d’esquerres a Garanhuns, on Lula va néixer fa 71 anys, va optar per no utilitzar la imatge de l’expresident en la campanya tot i el suport del PT. I va guanyar amb el 60% dels vots.
Malgrat tot, Lula no deixa de ser el polític més popular (més ben dit, menys impopular) a Nord-est, amb una valoració positiva del 39% dels votants.
Després d’aquestes municipals al Brasil que van castigar el partit de Temer tant com el PT, encara sembla més obvi que la sortida legitima de la crisi política actual seria la convocatòria de noves eleccions presidencials. Tots els entrevistats als carrers de Nordest li donen suport. “Jo vull eleccions. Si no, Temer ho privatitzarà tot i allargarà la jornada laboral”, va dir en Claudio, cuiner de 34 anys en un hotel a Badia, on el salari bàsic era de gairebé 1.000 reals (280 euros) mensuals.
Rousseff dóna suport a noves eleccions generals, igual que altres líders de la nova esquerra com Boulhos i Freixo. Però la direcció del PT s’hi oposa, igual que Michel Temer. L’aparell del partit sap que una altra consulta popular podria ser el cop de gràcia, fins i tot a Nord-est.
L’ESSÈNCIA DEL BRASIL Nord-est és la regió d’origen de la migració massiva a les ciutats i de la música popular
POLÍTIQUES EFICACES La pobresa va baixar del 17% al 8,4% i es van crear 22 milions de llocs de treball
LA DECEPCIÓ Ni el candidat del poble natal de Lula va utilitzar la foto de l’expresident durant la campanya