Videojocs a la catalana
La Barcelona Games World obre portes amb un gran desplegament de mitjans de les grans companyies, però també mostra la creixent producció local
La Barcelona Games World va arrencar ahir mostrant als pavellons de la Fira de Barcelona que el del videojoc és un sector d’un poder econòmic inigualable en aquests moments. Als mateixos espais en què se celebra el Saló del Manga, un certamen molt popular però amb pressupost limitat, el desplegament de mitjans del món del joc electrònic resulta aclaparador. Terres perfectament emmoquetats de blau, pantalles gegants, fantàstiques estructures aixecades per les grans empreses de videojocs per promocionar els seus jocs, com l’allargat edifici de dues plantes de Mafia III –amb un cartell al lateral que diu “La família Marcano. Família. Tradició. Venjança”–, o la inquietant casa aixecada per a Resident evil... No debades la indústria del videojoc factura 1.083 milions d’euros a l’any a Espanya.
Jocs ‘made in Catalonia’. La Barcelona Games World, que estarà oberta fins diumenge, espera rebre 90.000 visitants que descobriran des dels nous jocs de les multinacionals del sector fins a la secció Retrobarcelona, on podran jugar amb màquines del milió, Arcade i altres adminicles dels vuitanta. Però a més els visitants podran descobrir que els joves catalans s’han llançat a crear videojocs amb èxit. I que les empreses d’aquí veuen una gran oportunitat en el sector. Una bona mostra és l’estand que ha instal·lat el Departament de Cultura, on 18 empreses independents catalanes mostren les seves creacions. Algunes, com Aragami –el sigil·lós ninja protagonista del qual està aconseguint una gran acollida–, han tingut el suport de multinacionals com Sony. El Departament de Cultura –explica Marisol López, directora de l’Àrea de Cultura Digital de l’Institut Català d’Empreses Culturals–, desenvolupa amb Caixa Capital Risc, gestora de capital risc de La Caixa, i amb la incubadora de negocis Incubio, el programa de suport a start-ups de videojocs Gamebcn, que acull projectes als quals acompanyen en el seu inici i dels quals després en seleccionen tres per ajudarlos a convertir-se en empreses d’èxit. De 1.600 a 400.000 euros. Projectes ben diferents, perquè els joves desenvolupadors catalans de videojocs mostren que es tracta d’un món ampli i molt divers. Tan divers com els dos mesos i 1.600 euros que explica Carlos Coronado que ha costat el seu videojoc de realitat virtual Annie Amber –encara que el jove professor de l’escola de Noves Tecnologies Interactives de la UB reconeix que sense l’experiència acumulada des que es va introduir en aquest món hauria costat molt més– als tres anys i 400.000 euros que ha suposat Aragami –la meitat els va posar Sony–, tot i que de fet Álvaro Muñoz i Eduard Soler expliquen que aquest mateix videojoc als EUA podria haver costat 10 milions. Aquí ells han fet moltes hores sense cobrar, i el seu equip, en què hi ha cinc creatius i cinc programadors, no ha cobrat sumes brillants. I viure a casa dels pares ha ajudat. Entre Annie Amber i Aragami, creacions com Agatha Knife, de l’empresa Mango Protocol, la directora artística de la qual és Mariona Valls. Un joc que ha costat unes quantes desenes de milers d’euros.
Videojocs democràtics. Valls, llicenciada en Belles Arts, és una de les joves que davant la impossibilitat de ser professora va acabar reciclant-se amb èxit en creadora de videojocs juntament amb el seu company, que havia estudiat el màster d’aquesta matèria a la UPC, i explica que avui és molt senzill crear jocs electrònics amb les eines disponibles a internet i molt democràtic posar-los a l’abast del públic a través de múltiples plataformes en línia. El seu equip és de cinc persones i el seu primer joc, MechaNika, també mostra la varietat, la riquesa actual del món del videojoc, català i global. La protagonista, dibuixada amb traç naïf, és una noia molt intel·ligent i disconforme amb com funciona el món que vol destruir el que no li agrada per reconstruirho. Amb molt d’humor. Per la seva part, Coronado traça a Annie Amber –del qual ha venut 200.000 còpies– la vida d’una dona explicada des d’una òptica feminista i en realitat virtual. Amb imatges que traslladen el jugador pel sistema solar, sent cada planeta la metàfora d’una etapa de la seva vida. Finalment, Aragami (la seva traducció és esperit venjatiu )és un joc de sigil –el protagonista no ha de ser detectat– que mostra un ninja no mort amb habilitats sobrenaturals que és invocat de tornada al món dels vius i que anirà descobrint pas a pas els secrets del seu passat. Un joc que va captivar Sony i que mostra que la producció local avui ja competeix al món.