La UE dobla els mitjans per controlar les fronteres i les costes
Europa estrena la nova guàrdia fronterera en els confins entre Bulgària i Turquia
Igual que va passar amb la crisi financera i la zona euro, l’emergència migratòria de l’últim any ha portat els països de la Unió Europea a adoptar decisions abans considerades quimèriques a la velocitat de la llum, per als estàndards comunitaris. Tot just deu mesos després que la Comissió Europea proposés de crear una Guàrdia de Fronteres i Costes Europea, el projecte ha començat a caminar.
Com passa amb els pedaços posats a l’euro, la mida dels reptes sembla molt més gran que els remeis però la decisió suposa un canvi total en la gestió de les fronteres exteriors de la Unió des del punt de vista legal i operatiu. Envia, també, un missatge clar a l’opinió pública europea i, en particular dels països que més migrants han rebut en l’últim any: que Europa està prenent mesures per fer més gestionables els fluxos migratoris dificultant les entrades irregulars, encara que les sortides, una vegada tancada la ruta per Turquia, continuen en augment des de Líbia. “La porta està oberta per als que tenen dret a protecció internacional i tancada per als que volen passar les nostres fronteres il·legalment”, va dir Dimitris Avramópulos, comissari europeu d’Immigració.
L’entrada en vigor de l’acord per crear una Guàrdia Europea de Fronteres i Costes implica doblar els mitjans a disposició de l’agència Frontex, amb seu a Varsòvia i operativa des del 2005. El seu pressupost passarà de 238 milions d’euros a 322 milions anuals el 2020, fons que serviran per adquirir equipament propi, una cosa que fins ara amb prou feines s’havia fet. El seu personal passarà de 417 funcionaris a uns 1.000 (les contractacions ja han començat). El canvi més important és la creació d’una reserva de 1.500 guàrdies de fronteres, que seran aportats pels estats membres, a més de mitjans materials, per actuar sota bandera europea en cas d’emergència. L’acord estipula quina quantitat de personal ha d’aportar cada país. A Espanya li correspon enviar 111 funcionaris.
L’enviament de guàrdies de fronteres s’havia fet fins ara sobre una base voluntària i les peticions d’ajuda de Grècia i Itàlia no han rebut mai tots els mitjans requerits. Ara els països tenen obligació legal de respondre. Els governs dels estats tenen un termini d’un mes per declarar-se a punt i donar per constituïda aquella reserva europea. L’agència tindrà més capacitat per organitzar deportacions d’immigrants irregulars, mitjançant vols conjunts, i podrà col·laborar amb països veïns que no són membres de la UE, com Macedònia.
L’altre canvi de pes en la manera d’operar en l’agència europea és que farà les seves pròpies avaluacions de risc i podrà recomanar mesures als països en els quals detecti carències en la protecció de les fronteres exteriors. La guàrdia europea no podrà intervenir en un país a iniciativa pròpia, com va arribar a plantejar la Comissió, perquè s’envairia la seva sobirania nacional, però podrà recomanar al Consell la posada en marxa d’una missió europea sota l’amenaça que sigui expulsat de la zona Schengen si no accepta l’ajuda.
“Des d’ara, la frontera exterior d’un país de la UE és la frontera de tots els països, tant des del punt de vista legal com a operatiu”, va celebrar Avramópulos després de la cerimònia inaugural en Kapitan Andreevo (Bulgària), on la guàrdia europea exercirà la seva primera missió, amb gairebé 200 efectius. La seva missió serà vigilar els 250 quilòmetres de frontera terrestre entre Bulgària i Turquia. El Govern búlgar va construir l’any passat una tanca que ha reduït en un terç, fins a 12.500 persones, el nombre d’arribades. La pressió ha desbordat el país més pobre del club, que ha demanat ajuda.
Avramópulos: “La porta està oberta per als que mereixen protecció i tancada a la immigració il·legal”