L’acord de París per frenar el canvi climàtic entrarà en vigor d’aquí un mes
Els països signants, obligats a controlar les emissions de gasos amb l’objectiu de limitar l’augment de la temperatura a 2 graus aquest segle
El protocol de Kyoto, firmat el 1997, no es va ratificar fins al 2005, vuit anys després. L’acord de París, subscrit el desembre de l’any passat, entrarà en vigor d’aquí un mes. Aquesta acceleració de la posada en marxa és un reflex eloqüent de l’augment de la conscienciació de la comunitat internacional davant un problema global urgent.
Aquesta vegada sí que van de debò? Hem de confiar que la imminent entrada en vigor de l’acord de París serà el tret de sortida per complir o intensificar les promeses de combatre el canvi climàtic? La successió de declaracions de felicitació fetes aquests dies pels líders mundials es convertirà en veritables accions decidides a mitigar els estralls que ja fa l’escalfament? Pot quedar tot aquest desplegament de l’experimentada diplomàcia ambiental internacional en no res?
La resposta a aquestes preguntes requereix fer constar en primer lloc la inusitada rapidesa amb què es ratificarà el primer acord mundial contra el canvi climàtic, firmat el 13 de desembre del 2015 a París. N’hi ha prou amb recordar una dada: el protocol de Kyoto (un acord per combatre l’escalfament que només implicava les nacions desenvolupades) es va firmar el 1997, però no va entrar en vigor fins al febrer del 2005. Van passar vuit anys. En canvi, aquesta vegada és molt significativa la rapidesa amb què, en general, la comunitat internacional ha reaccionat, de manera que el pacte de París serà una realitat 11 mesos després d’haver-se firmat.
A partir d’ara els països signants estaran obligats a posar en pràctica les contribucions promeses a París per limitar la pujada de temperatures (que es considera inevitable) a un màxim de 2 graus centígrads respecte a les de les època preindustrial. Aquests 2 graus centígrads marquen els efectes més greus de l’escalfament (pujades del nivell del mar, onades de calor, sequeres i inundacions...). Així, els països queden obligats a frenar o reduir les emissions de gasos i aprovar plans nacionals d’acció climàtica per reduir la seva dependència dels combustibles fòssils, l’ambició dels quals s’haurà d’avaluar en el futur. De fet, la temperatura del planeta ja ha pujat un grau en un segle, i els científics diuen que les accions i metes intermèdies aprovades per evitar un escalfament són totalment insuficients.
La rapidesa amb què la comunitat internacional ha ratificat l’acord de París (amb lleis específiques, acords parlamentaris o altres formes jurídiques) és la prova que ara és més gran la consciència que es necessita una acció urgent que compensi els fracassos de les últimes conferències del clima i que s’ha de donar resposta a la demanda dels científics i de les organitzacions de la ciutadania.
Darrerament, també s’ha buscat amb esforç evitar el descrèdit de l’ONU, el lideratge de la qual ha estat posat en dubte de vegades en aquesta llarga successió de desacords dels últims anys, en què moltes vegades ha aparegut com un zombi (Copenhaguen, 2009).
L’ONU va confirmar que l’acord de París ja ha superat la ratificació exigida perquè entri en vigor: és a dir, que sigui ratificat per almenys 55 països i que suposin almenys el 55% de les emissions total de gasos hivernacle. Actualment un total de 74 països, que aporten el 58,82% de les emissions de gasos, han dipositat l’instrument de ratificació davant la secretària del Conveni de Canvi Climàtic de l’ONU. Per tant, al cap de 30 dies (que es compleixen el 4 de novembre) ja serà una realitat, i els països quedaran obligats a anar retent comptes davant l’ONU dels seus plans d’acció, que s’hauran d’actualitzar periòdicament (la primer revisió serà l’any 2018) per comprovar si s’adeqüen a les exigències que imposen l’assot continu de l’escalfament.
Aquesta rapidesa té molt a veure amb la determinació dels EUA i la Xina, els mandataris dels quals, Barak Obama i Xi Jinping, el van segellar en la reunió del G-20. Va ser un impuls clau, ja que els dos països aporten gairebé el 40% dels gasos que asfixien el planeta. Mentrestant, la UE confirma la seva pèrdua de lideratge, malgrat que el lent procés de ratificació va ser activat a últim moment pel comissari d’Acció Climàtica i energia, Miguel Arias Cañete. L’esprint final de les últimes setmanes ha permès que la UE i set països comunitaris (Alemanya, França, Àustria, Portugal, Hongria, Eslovaquía i Malta) l’hagin ratificat. Tots podran participar en la pri-
CIMERA A MARRÀQUEIX El pacte mundial contra el canvi climàtic serà una realitat el 4 de novembre
INUSITADA RAPIDESA
La pressió social, el lideratge d’Obama i els fracassos anteriors han actuat com a esperons
mera reunió en l’òrgan de govern de l’acord de París, que se celebrarà coincidint amb la nova conferència del clima que se celebrarà a Marràqueix (del 7 al 18 de novembre). I a Espanya Equo va tornar a reclamar que el govern interí del PP porti la ratificació al Congrés, a la qual cosa s’oposa l’Executiu de Mariano Rajoy, que invoca un informe dels seus serveis jurídics.
Ara les entitats de la societat civil reclamen que la urgència amb què entra en vigor el pacte estigui sincronitzada amb accions tangibles per actuar ràpidament. “Mentre l’huracà Matthew deixa una reguera de destrucció al Carib, hem de recordar que el clima continua sotmès a un ràpid canvi i que continuem contaminant-lo i alterant-lo”, assenyala Wolfgang Jamann, secretari general de Care International, entitat que treballa contra la pobresa en 90 països.
“Els governs han de millorar la resiliència climàtica de les seves poblacions més marginalitzades i vulnerables, especialment de les dones. En cas contrari l’acord quedarà en no res, i les seves conseqüències continuaran fent estralls a milions de persones”, diu Heather Coleman, portaveu d’Oxfam-Amèrica. Aquesta experta, a més, insisteix a recordar que les promeses per retallar els gasos hivernacle fetes a París “no són suficients per prevenir un canvi climàtic perillós”. “Els països han d’aplicar i ampliar els esforços per reduir les emissions de gasos hivernacle i emprendre la transició cap a una economia neta i resistent”, va indicar Jannifer Morgan, directora executiva de Greenpeace Internacional.
Facilitar la transició cap a una economia que prescindeixi de les energies combustibles (carbó, petroli i gas) i que, fins i tot, mantinguin sota terra aquests recursos és una petició que fan les entitats conservacionistes. Algunes fins i tot aventuren que som en les albors d’un món amb una atmosfera més neta i segura. Però les resistències cap a l’avenç d’una economia verda seran enormes, com ha demostrat la frenada a la UE i a Espanya al desenvolupament de les energies renovables.
Les dates històriques solen desencadenar certa eufòria. “Hem de passar de les paraules als fets”, va dir el secretari general de l’ONU, Ban Ki-moon. “La història pot jutjar que aquest és un moment de no-retorn per al nostre planeta”, sentencia Obama. Tots dos estan a punt de deixar els seus càrrecs. Seran jutjats quan ja no estiguin.