El que amaga el gel: àntrax
La fosa del permafrost de l’Àrtic desenterra el bacteri responsable del brot de carboncle a Sibèria
El canvi climàtic és una capsa de sorpreses. L’onada de calor sobre Sibèria ha fos el permafrost (terra glaçada) i ha desencadenat un brot d’àntrax en aquesta zona de Rússia, amb almenys vuit persones afectades ja confirmades i una de morta, segons informa Bloomberg. El desglaç del permafrost del cercle polar Àrtic ha posat al descobert els esquelets dels rens que fa 75 anys van morir a causa de l’àntrax. El contagi ha estat ara amb efecte diferit. Després d’anys sota capes de gel, el bacteri que provoca aquesta malaltia torna a veure la llum i ja ha enviat a l’hospital una dotzena de persones per ser avaluades, de les quals la meitat són nens.
L’àntrax (o carboncle, com es denomina més comunament) es produeix per la reaparició del bacteri (Bacillus anthracis), capaç d’hibernar durant dècades. “El bacteri pot adquirir una forma d’espora que li permet resistir a condicions ambientals tremendament adverses”, afirma Antoni Trilla, epidemiòleg de l’hospital Clínic de Barcelona. Els casos més coneguts d’àntrax es produïen en el bestiar i, en menys mesura, en els humans que s’envolten d’animals, com pastors o veterinaris. “Normalment, es contreu per inhalació –explica Antoni Trilla– però també pot produir-se la infecció per via cutània (a causa de ferides a la pell que entren en contacte amb el bacteri) o digestiva (ingesta d’aliments contaminats per aquest)”. A més, al brot d’àntrax s’hi ha afegit una onada de calor i, junts, ja han segat la vida de 2.300 rens més.
Els desglaços estan fent aflorar, a més, cadàvers humans i altres assumptes enterrats. Fins i tot, s’han destapat veritables cementiris humans sota el gel. Fa vint-icinc anys, durant una exploració en una zona alpina entre Àustria i Itàlia, dos excursionistes alemanys van topar amb les restes d’algú que va ser menys afortunat que ells. Van pensar que s’havia de tractar d’una mort recent, però van descobrir que l’individu feia més de 5.000 anys que estava sense vida. El van batejar Otzi, en al·lusió a la zona geogràfica on el van trobar (els Alps Otztal). Des d’aleshores, el desglaç ha desenterrat cadàvers en diverses parts del món, des del nord del Canadà, Bolívia, fins a l’estepa russa.
Aquests descobriments han cridat l’atenció dels historiadors del clima i als antropòlegs, que han centrat les seves investigacions en els bacteris que s’alimenten dels nutrients que allibera el desglaç. Existeixen organismes, entre els quals s’ inclouen les Methanoflorens s tord alen miren sis, que aprofiten aquests nutrients i els met abolit zen en metà, un dels gasos hivernacle més nocius p eral clima per la seva capacitat d’atrapar la calor. Part d’aquest gas es converteix en CO2, que és menys perjudicial per a l’atmosfera que el metà, però s’hi manté durant molt més temps.
L’impacte d’una simple colònia de bacteris metanitzadors és limitat; però el gran abast que està tenint el desglaç de l’Àrtic pot multiplicar les zones sobre les quals s’expandeixen aquests bacteris, amb els consegüents efectes nocius sobre l’atmosfera. El permafrost emmagatzema gairebé el doble de carboni que l’atmosfera. Així, com més actuïn els bacteris, més carboni s’emetrà a l’atmosfera, i més s’escalfarà la Terra. I (com més escalfament) ja hi tornem a ser.
Abans del brot d’àntrax, la península de Iamal, que s’estén des del nord-oest de Siberia, va cridar l’atenció dels científics i els mitjans. Una fuga va alliberar el gas metà de les bosses subterrànies que van deixar cràters d’uns 60 metres de llarg i 60 metres de profunditat. Amb l’escalfament de les temperatures, el metà s’expandeix fins que supera el seu límit. Els cràters formats els últims anys han començat a omplir-se d’aigua, donant lloc als primers llacs originats en l’època humana.
Dotze persones han estat hospitalitzades, amb vuit casos confirmats d’àntrax i una mort Els bacteris aprofiten els nutrients del desglaç del permafrost i els transformen en metà, potent gas hivernacle