La llarga guerra siriana
Basma Kodmani, portaveu de l’oposició siriana en la negociació de Ginebra
La politòloga exiliada a París Basma Kodmani és la portaveu de l’oposició en les converses de pau de Ginebra i, tot i que les negociacions amb el règim de Baixar al-Assad encara no han donat resultats, no perd l’esperança.
Malgrat els intents fallits per negociar la pau amb el règim de Baixar al-Assad, Basma Kodmani no desisteix en l’intent. Politòloga que viu a París des que el seu pare, diplomàtic, es va exiliar a finals dels seixanta, és la portaveu de l’oposició en les converses de pau de Ginebra.
Pot donar alguna esperança el corredor humanitari d’Alep
preparat pel règim? És per fer sortir la població civil en lloc de deixar que hi passi l’ajuda i, així, que els que es quedin siguin bombardejats i morin de gana.
Quina és la situació actual de les negociacions, si n’hi ha? Estan suspeses des que a l’abril, quan estàvem a Ginebra, el règim i Rússia van llançar una gran ofensiva aèria sobre Alep. Van violar el cessament d’hostilitats. Esperem un nou acord entre els EUA i Rússia en el qual, principalment Moscou, es comprometi a obligar el règim a respectar el cessament d’hostilitats i obrir la via a l’ajuda humanitària de manera regular; el final definitiu de l’ús de l’aviació russa i de la siriana, i dels helicòpters d’Al-Assad que llancen barrils explosius, que són una arma indiscriminada.
No sembla que estiguin per la feina. Rússia ha triat la solució militar per imposar una solució política segons els seus termes. A Ginebra no hi va haver cap concessió del règim.
Hi ha la possibilitat de negociar lluny dels focus? No. El règim no vol; pensa que la solució pot ser militar. Impedirà a qualsevol del cercle del poder que busqui la via política. La gent del poder està sotmesa a una vigilància extrema i no podem posar-nos en contacte amb ells perquè perilla la seva vida. Fa un mes Al-Assad va dir: ‘Reconqueriré fins a l’últim centímetre del territori sirià; el procés de Ginebra és mort’. Es va veure obligat a canviar de to per la pressió dels russos.
Creu que s’hauria pogut negociar amb ell abans? No vam deixar de buscar-ho mai. L’important no és posar-se en contacte amb el règim sinó amb els qui li donen suport. El poder està en fallida; ja no té armament, així que depèn, diàriament, dels diners i de les milícies de l’Iran i de Rússia, que són els qui prenen les decisions, més que Al-Assad. Hem intentat parlar amb Rússia perquè els iranians no mostren cap interès. En els onze anys de Baixar al poder abans de la revolució tampoc no va negociar. Fins fa dos anys hi havia grups d’oposició a l’interior, molt moderats, que ho van provar. Resultat nul. En aquests cinc anys, els que proposaven la solució política han estat apartats del poder, o els han matat, o se n’han anat del país, o estan vigilats.
En pot posar exemples? Només un perquè no vull posarlos en perill. L’exvicepresident Faruq al-Xaraa ha expressat les seves reserves sobre el que passa.
Quan es va arribar al punt sense retorn? Ben aviat. Molta gent de l’interior advertia: ‘No us n’adoneu? Aquest aixecament conduirà a la destrucció total. Aquest règim és capaç de convertir el país en un munt de pedres i no cedir gens’. Tenien raó. Un moment clau va ser el juliol del 2012, quan van matar els integrants de la cèl·lula de crisi, entre ells el cunyat d’Al-Assad, quan estaven reunits. Preconitzaven reformes polítiques, encara que no fossin demòcrates. Va ser el senyal clar que tot moderat seria apartat.
El Moviment Nureddin alZinki, que està amb vostès i havia rebut ajuda dels EUA, va decapitar un nen palestí de 12 anys. És un grup islamista moderat al qual, fa tres mesos, van deixar de donar-li suport militar. La decapitació s’assembla tant al que fa el Daeix (Estat Islàmic) que no excloc que s’hagi infiltrat en certs grups.
Què fan els EUA, al marge d’aquest cas? Res. No hi haurà procés a Ginebra que avanci si no recupera la seva influència. I la lluita contra el Daeix no es pot separar del conflicte amb Baixar al-Assad. Barack Obama els ha dissociat, encara que produeix més radicalisme, més violència, més refugiats, més destrucció que el Daeix.
L’Estat Islàmic sembla un virus que s’ha estès i potser és tard per dir que està relacionat amb Al-Assad. Però l’origen del problema ho és.
Sí, és clar. Encara que s’hagi estès, militarment el focus està a Síria. Fa dos anys i mig que els nord-americans financen grups per combatre el Daeix, no al règim. No se li pot dir a l’oposició: ‘Lluiteu contra el Daeix, pagareu un alt preu, i el premi és: continuar governats per Al-Assad!’.
Les intervencions externes a l’Iraq i Líbia han estat catastròfiques. L’historiador Jean-Pierre Filiu diu que cal intervenir. Guanyar per la força no és una solució. Seria millor comparar Síria amb el conflicte de Bòsnia; s’assembla molt més als Balcans que a Líbia o l’Iraq. El que es buscava era la protecció dels civils en zones específiques. O que s’obligui al règim a negociar a base d’atacs contra els seus objectius militars. És un mínim de compromís de l’estranger que permetria tornar als civils.
ELS DE L’INTERIOR
“Ens deien: ‘No us n’adoneu? Això portarà a la destrucció total’”
RÈGIM EN FALLIDA
“Damasc depèn, diàriament, de l’ajut econòmic i militar de l’Iran i Rússia”