Bryan Hymel
Bryan Hymel, tenor, canta demà al festival de Peralada
L’estel·lar tenor nord-americà Bryan Hymel (36), un habitual del Met, de l’Òpera de París i del Covent Garden, ha anat a Peralada a oferir demà un recital d’òpera amb la seva dona, la soprano Irini Kyriakidou.
TENOR
Una rotunda estrella de l’òpera debuta a Peralada demà (20 h, església del Carme). El Festival es permet el luxe d’afegir a la seva llista de top tenors habituals (Jonas Kaufmann i Juan Diego Flórez) el nord-americà Bryan Hymel, nascut i educat en la jazzística Nova Orleans però d’avi sicilià. El seu debut sonat, fa tres anys, al Covent Garden en substitució de Kaufmann li va obrir les portes de la fama operística. D’on havia sortit aquell fenomen? Llavors tenia 33 anys i s’atrevia a cantar el repertori heroic que no feia ningú: Les troyens, Les vêpres siciliennes, Guillermo Tell... Ara és un habitual al Covent Garden, l’Opera de París, el Met de Nova York... i obre la pròxima temporada a la Scala!
El seu avi sicilià és la raó de la seva dedicació a l’òpera? Segur que em va influir, perquè quan jo era petit el pare de la meva mare solia posar discos d’òpera i cantava a casa seva. Tot i que jo no vaig anar a l’òpera fins als 19 anys, no era una cosa que m’envoltés. Nova Orleans té molt jazz, sí, però també clàssica. Fixi’s que hi va haver un moment, als anys quaranta o cinquanta, en què hi havia tres companyies d’òpera alhora.
Sembla que s’està especialitzant en el bel canto heroic francès, per dir-ho d’alguna manera. Per què? És un repertori que exigeix, d’una banda, notes molt altes, però també una gran potència per cantar per sobre d’una orquestra de més gruix que les de Rossini o Bellini, especialment a Berlioz. És una combinació d’aguts, tessitura i
“Substituir Kaufmann em va ajudar, però la sort és cantar òpera francesa tan aviat”
potència que em fa destacar entre altres tenors que potser tenen els aguts però no la potència. Ho vaig descobrir perquè el meu professor de cant des de fa deu anys em va dir que aquelles àries i aquells papers eren interessants. A l’escola m’havia format en el repertori italià. I bé, vaig començar per l’ària de Guillermo Tell i vaig anar aprenent gradualment. Després van arribar Robert le diable i altres que em van obrir possibilitats, perquè no són òperes que es facin gaire sovint i és difícil fer-se un nom amb aquestes peces, tot i que hi ha més possibilitats d’aconseguir-ho a Europa.
Continua vivint a Nova Orleans però s’especialitza en un repertori que no es programa als Estats Units? Allà volen veure el repertori més estàndard, i més enllà de Carmen i Romeu i Julieta no es programa òpera francesa. És un gènere que està de moda a Europa, mentre que allà el que és fashionable és l’òpera nova, d’autors dels Estats Units. Però m’agrada situar-me en l’estàndard (Puccini, Rossini, Bellini) i, a partir d’aquí, anar a coses més fosques, sense quedar-m’hi tota l’estona perquè és molt dur, no només per a la veu. És força estressant cantar Guillermo Tell o Les troyens.
És diferent de l’europea la tècnica que s’estudia als Estats Units? És similar. Però el procés és diferent: a Europa volen provar coses, improvisar, mentre que als Estats Units són més tradicionals, l’òpera no està tan conceptualitzada, només pretenen fer entendre la història. En qualsevol cas, no es triomfa realment fins que no es fa a Europa.
És injust que vostè fos un fenomen i que el món no se n’assabentés fins que va substituir per atzar Kaufmann a Les troyens? Em va ajudar molt fer Les Troyens al Covent Garden i després al Met. Però la sort de veritat va ser poder cantar aquests papers tan aviat en la meva carrera, perquè en general t’has de mostrar anys abans que algú et doni l’oportunitat de cantar això en un teatre de primera línia. L’òpera és així, és qüestió de sort.
Va a Peralada amb una companya que, alhora, és la seva dona, la soprano Irini Kyriakidou. Això és bo? Per a nosaltres, sempre. Tenim dos nens de 2 i 1 anys, respectivament, i és una manera d’estar junts. Hem fet concerts a París i Praga, amb la Filharmònica de la ciutat, i ens ho passem bé. A Peralada començaré jo cantant una selecció de Ralph Vaughan Williams i ella interpretarà tres peces de Berlioz. A la segona part cantaré àries de Romeu i Julieta i de Cavalleria rusticana i ella cantarà Rusalka, per acabar amb la Carmen de Bizet i el duet Parle-moi de ma mère. Per cert, a París faré la Carmen de Calixto Bieito. Me’n moro de ganes.
“Als Estats Units l’òpera no està tan conceptualitzada; són més tradicionals”