El Barça guanya el campió anglès (4-2) a Estocolm
Els blaugrana desmunten el Leicester després d’una primera meitat formidable
El Leicester va rebre només 36 gols en les 38 jornades que el van portar a conquerir el campionat més ric de la forma més increïble. Només en un matx (la derrota 2-5 contra l’Arsenal) va encaixar tres o més gols. El Barcelona els hi va fer en tan sols 45 minuts. Això dóna idea del primer temps que va fer el Barcelona, dirigit a la perfecció per Leo Messi i Denis Suárez, que estan llaurant una connexió interessantíssima en aquesta pretemporada, i amb Luis Suárez, que es va estrenar, i sobretot amb Munir, en estat de gràcia, com a estilets.
El campió de la Premier va ser una joguina en mans del campió de la Lliga i als peus de Messi i Denis. Ranieri va repetir fins a set jugadors de la seva columna vertebral que el va dur al títol i li donarà dret a ser a la Champions. Però els de blaugrana van desmuntar aquell equip petri i conjuntat que va sorprendre els gegants anglesos amb driblatges, cops de taló, sotanes, controls delicats per baixar la pilota i les passades de Leo.
Després de veure el partit d’ahir a Estocolm, a qui se li digui que el Barça busca un quart davanter perquè jugui per davant de Munir, no entendrà res. Entre Vardy i Mahrez, qui va destacar va ser el presumpte cinquè davanter del Barça. Perquè l’olfacte de Munir és digne d’estudi, s’entén bé amb els cracs i a més aporta molta feina sense pilota i pressió. El del planter no va fallar quan Messi el va deixar sol davant Zieler per marcar el primer ni quan Luis Suárez li va col·locar una altra pilota de bandera. Control i xut a la xarxa amb l’esquerra. No hi ha més secret.
Si Munir ho fa fàcil, a Luis Suárez li agraden els reptes, les jugades gairebé impossibles. Però l’uruguaià es mentalitza que se’n sortirà amb la seva entre un mar de cames i ho aconsegueix. Amb rebots, una mica de sort i molta determinació va asseure dos defenses i va batre Zieler de puntera. Un homenatge a la perseverança. Qui insisteix ho aconsegueix.
Durant tot aquell vendaval de joc, qui més va patir va ser Aleix Vidal, amb el joc directe dels anglesos, que recuperaven i llançaven la pilota llarga buscant l’esquena del lateral de Puigpelat, i gairebé sempre l’hi guanyaven. Ja fos l’interior Gray o el lateral Chilwell. Per tancar aquella hemorràgia, i per donar descans a Vidal després que jugués tot el partit al primer amistós contra el Celtic, Luis Enrique el va substituir al descans per donar els primers minuts a Sergi Roberto com a lateral dret.
Tot i això, el de Reus no va poder evitar el primer gol de Musa. El nigerià, fitxat de Rússia, va rebre d’esquena però tot i així es va escapar de Mathieu al cercle central i va posar la directa cap a la porteria. Sergi Roberto va anar al rescat, va intentar interposar-s’hi, però Musa també el va deixar enrere abans de definir.
La substitució de Messi, acomiadat amb una ovació pels 42.800 espectadors del Friends Arena, va ser una invitació al Leicester per avançar més les seves línies. També perquè els suplents del Leicester van ser més durs que els titulars en la primera part, que van pensar massa en el primer títol de la temporada, la Community Shield de diumenge contra el United d’Ibra i Mourinho.
En aquella fase, Musa va ser un corcó i no va desaprofitar una recuperació de Schlupp a Cámara, que va regatejar on no ho havia de fer, per retallar encara més les distàncies. Va ser una segona part per saber patir després d’una primera de molt gaudir fins que el canari Mujica, juvenil als 17 anys, va posar fi a l’emoció amb un gol des de dins de l’àrea.
Barcelona: Masip, Aleix Vidal, Marlon, Mathieu, Cámara, Sergi Roberto, Denis Suárez, Arda Turan, Messi, Munir i Luis Suárez. També van jugar Mascherano, Busquets, Aleñà, Samper, Alfaro, José A. Martínez, Mujica, Nili, Alex Carbonell i Suárez (p.s.).
Gols: 1-0 Munir (26), 2-0 Luis Suárez (24), 3-0 Munir (45), 3-1 Musa (47), 3-2 Musa (66), 4-2 Mujica (84).
Davant de Vardy i Mahrez va ser Munir qui va demostrar el seu olfacte golejador amb dues dianes Messi va assistir i va dirigir sense marcar, la insistència de Luis Suárez va tenir premi i Mujica va sentenciar