Macri reconcilia el Govern argentí amb el sector agropecuari
Un president de la República torna, 15 anys després, a la rellevant Exposició Rural
Un hipnotitzador de gallines va ser una de les dues grans atraccions de l’Exposició Rural d’aquest any. L’altra va ser el president de l’Argentina. La diferència és que Fernando Tanoira, de 88 anys, és un assidu de la principal fira agropecuària del país, mentre que feia quinze anys que la màxima autoritat no trepitjava la llotja central de La Rural, l’històric recinte del barri de Palermo, fet que fins a l’arribada del kirchnerisme era gairebé una obligació per a qualsevol president.
Mauricio Macri hi va acudir diverses vegades sent alcalde de Buenos Aires, però l’últim cap de l’Estat que va encapçalar l’obertura oficial de la fira havia estat el radical Fernando de la Rúa el 2001.
El mandatari centredretà va ser rebut amb aplaudiments eufòrics pel públic, entre els quals hi havia representat bona part de l’empresariat, no només del camp sinó també del sector industrial. És a dir, l’oligarquia argentina, segons la terminologia utilitzada pel matrimoni Kirchner durant els seus dotze anys en el poder.
“Fa set mesos que treballem a l’equip de govern perquè el camp senti que se li ha tret la pota de sobre i, al contrari, se li està allargant la mà”, va dir Macri en el seu discurs, en al·lusió a una de les primeres mesures que va prendre quan va assumir el càrrec: eliminar gairebé completament les polèmiques retencions –impost a l’exporvotar tació– per als productes agrícoles.
Aquest tribut va provocar el 2008 una de les crisis més greus del kirchnerisme. Cristina Fernández acabava d’arribar a la Casa Rosada i va decidir augmentar les retencions, especialment per a la soja, en vista dels alts preus internacionals que vivia llavors aquesta planta de la qual l’Argentina és un dels principals conreadors mundials. El camp es va plantar i productors petits i grans es van unir en un tancament patronal que durant 129 dies va paralitzar el país amb protestes, enfrontaments, talls de carreteres i desproveïment.
Finalment, els Kirchner van perdre la batalla. Les retencions no van augmentar perquè, en la votació de la llei al Senat, el vicepresident Julio Cobos –en qualitat de president de la Cambra Alta– es va posicionar al costat del camp i va desempatar a favor de l’oposició, condemnant-se a l’ostracisme polític.
Des d’aquell moment, l’enfrontament entre el Govern i l’oligarquia agrària es va agreujar. Diversos dirigents patronals del camp van saltar a la política i molts es van enrolar a les files del Pro, el partit de Macri. En la inauguració de l’Exposició de l’any passat, en plena campanya electoral, el president de la Societat Rural –organitzadora de la fira–, Luis Miguel Etchevehere, va demanar de “no els lladres”, amb referència als dirigents kirchneristes. Dissabte, exultant, el líder empresarial va exigir presó per als funcionaris de l’anterior govern acusats de corrupció, inclosa l’expresidenta. “Els que van violar la llei han d’anar presos”, va indicar Etchevehere.
Mentre el mannà de les inversions estrangeres no acaba d’arribar, l’atractiu del ja alliberat sector agropecuari ha permès a Macri ingressar divises que són com oxigen per a la malparada economia argentina. Abans de les eleccions, molts productors van retenir els seus grans en sitja bosses en espera d’un canvi de govern per beneficiar-se de la previsible devaluació del pes, que finalment es va produir en un 40%.
Macri va inaugurar la 130a edició de l’emblemàtica fira acompanyat de la seva dona i la seva petita filla Antonia, al costat de qui el president va trencar el protocol per baixar a l’arena i asseure’s sobre un cavall dedicat a la teràpia amb nois discapacitats. L’Antonia no va veure actuar l’hipnotitzador de gallines però va haver d’abrigar-se, com tots els assistents a la llotja presidencial, ja que Etchevehere va ordenar no encendre la calefacció de la tribuna per congraciar-se encara més amb Macri, que duu a terme una croada per estalviar energia.
El mandatari va abolir el tribut per exportar quan va arribar al poder i va posar fi al conflicte obert pel kirchnerisme