El primer llop solitari
Mig segle del tiroteig del campus d’Austin que va obrir l’era de les matances als EUA
La torre del campus de la Universitat de Texas (UT), amb els seus 93,5 metres d’alçària, és la icona de la institució i un dels referents d’Austin. “Un símbol de l’excel·lència acadèmica i de les oportunitats personals”, segons s’específica al seu web.
De Charles Whitman, ni una al·lusió. Però el llegat d’aquest exmarine en la societat dels Estats Units resulta més que profund. Ahir feia mig segle que Whitman, un tirador acreditat de 25 anys, va pujar a aquella torre, armat amb el seu rifle, i va obrir foc. Va anar seleccionant els seus objectius a una distància de 450 metres.
Va causar 17 morts, entre els quals un fetus de vuit mesos: la seva mare va sobreviure i forma part dels més de 30 ferits. El franctirador va morir tirotejat en la seva incursió criminal, qualificada com la primera matança massiva en l’era moderna dels Estats Units. Després, aquesta matances s’han convertit en un fet comú.
Aquest 1 d’agost es va celebrar al campus d’Austin un acte de homenatge a les víctimes i a aquells que en van sortir amb vida. Es va inaugurar un memorial. En una d’aquelles jugades del destí, la commemoració va coincidir amb l’entrada de vigor de la llei que converteix Texas en el vuitè estat on es permet als estudiants, a partir dels 21 anys, portar armes (ocultes) als edificis del campus, i fins i tot, en diversos casos, en aules, despatxos o dormitoris.
La regulació, impulsada i firmada pel governador conservador Greg Abbot, ha despertat una llarga polèmica. El redactor, el senador estatal republicà Brian Birdwell, va assegurar que la data per a la implementació de la normativa no està vinculada al 50è aniversari, que només és pura coincidència.
D’altres ho han vist com una burla. El degà d’Arquitectura, Fritz Steiner, ha marxat. “No crec en aquesta llei”, va dir. Un grup de professors ha formulat un plet judicial. S’oposen a aquesta norma perquè pensen que viola la seva llibertat acadèmica. Creuen que s’hauran d’autocensurar en qüestions controvertides com ara religió o política per no exposar-se a rebre un tret. Els estudiants que els secunden també plantegen aquella preocupació
Una de les més significativa opositores és Claire Wilson James, avui una dona de 68 anys, que va perdre el seu fill nonat i el seu nòvio Thomas Eckman, que va rebre un tret al coll.
Els defensors de la llei afirmen que la capacitat de defensa és molt més gran. I recorden que, aquell 1 d’agost del 1966, la irrupció de ciutadans armats (la policia no estava preparada per la seva falta d’experiència i només després es van fundar els equips especials) va impedir que Whitman causés una tragèdia més greu. Les morts es van produir els primers vint minuts, mentre que la situació es va prolongar al voltant de 96 minuts.
En Charlie, com l’anomenaven, va néixer en una família amb un pare maltractador. En concloure el batxillerat el 1959, va ingressar als Marines. Va estar
L’aniversari de la tragèdia coincideix amb el permís per portar armes als campus de Texas
dos anys a la base de Guantánamo i, com a militar, va obtenir una beca per a la UT, on va conèixer la seva dona.
Tenia depressions i en culpava el seu pare. La seva mare s’havia separat i instal·lat a Austin. El març del 1966 li va confessar a un psiquiatre que fantasiejava de pujar a la torre del campus i disparar. “És una cosa que suggereixen tots els joves del país”, va escriure el metge. Passats escassos quatre mesos, en Charlie es va armar. Primer va assassinar la seva mare a punyalades. “Em fa mal el que he fet, però, si hi ha cel, allà estarà millor i, si no existeix, l’he alliberat del dolor a la Terra, va escriure.
Llavors li va tocar a la seva esposa. “T’estimo, no sé per què faig això. Potser per no turmentar-te amb el que faré”.
El primer llop solitari.