Jubilats sense tercera edat
Les protestes contra el sistema de pensions privades imposat pel general Pinochet posen en qüestió el miracle xilè
LBuenos Aires. Corresponsal
a plaça de la Constitució de Santiago de Xile simbolitza el centre del poder. Hi ha el palau de la Moneda bombardejat per Pinochet el 1973. En aquesta plaça va morir d’un infart, ara fa dos anys, Mario Enrique Cortés, de 80 anys. Un fet que només va merèixer breus mencions en la premsa perquè entrava dins de la lògica de la vida. Tot i això, Pinochet també va bombardejar la tercera edat del senyor Cortés perquè va morir en ple hivern mentre treballava per a una empresa de jardineria, com centenars de xilens que es veuen obligats a continuar en actiu fins als seus últims dies perquè cobren pensions misèrrimes.
Des de fa cinc anys, quan les protestes estudiantils per la gratuïtat de l’educació van despertar la ciutadania, Xile viu una revolució silenciosa que tracta de desfer el sistema econòmic i polític neoliberal llegat per la dictadura. Ara arriba el torn de les pensions.
Segons els organitzadors, prop de 750.000 persones –100.000 a Santiago– van sortir el 24 de juliol als carrers de quaranta ciutats del país per exigir el final de l’actual sistema privat de pensions obligatori, implantat el 1981 per Pinochet. La protesta no afluixarà i ja hi ha noves mobilitzacions convocades el 10 d’agost, el 10 de setembre i una vaga general el 4 de novembre. Els promotors demanen la implantació d’un sistema públic de previsió solidari o de repartiment, com a casa nostra.
Les manifestacions fugen del control dels partits tradicionals d’esquerra i dreta, desprestigiats per una onada d’escàndols de corrupció, que des del final de la dictadura el 1990 han governat –majoritàriament el centreesquerra– amb el pacte tàcit de preservar el model econòmic pinochetista, que va donar lloc al denominat miracle xilè, ara qüestionat perquè les bones xifres macroeconòmiques de creixement no s’han traduït en una millor distribució de la renda i el final de la desigualtat social.
Agrupats en el moviment No Más AFP, avalat per sindicats i associacions, els promotors de les marxes critiquen els voluminosos beneficis de les sis administradores de fons de pensions (AFP) –BBVA i Santander en tenien dues però les van vendre– i denuncien que acabaven actuant com a autèntics “bancs privats” de les grans empreses xilenes en què s’invertien principalment els 143.000 milions d’euros que gestionen.
La majoria de jubilats cobra una pensió mitjana de 270 euros, inferior al sou mínim, que és de 346 euros. Només entre el 2010 i el 2015 les AFP van duplicar els seus beneficis, i van guanyar en conjunt 765 milions d’euros l’any passat.
Fins ara, l’única proposta que pretenia portar endavant la presidenta Michelle Bachelet durant el seu segon mandat era la creació d’una AFP de titularitat estatal. Una comissió creada el 2014 per Bachelet per estudiar la reforma del sistema de previsió va determinar que el 79% de les pensions són inferiors al salari mínim i el 44% estan per sota de la línia de la pobresa. D’altra banda, la Fundación Sol estima que, quan es jubilen, la meitat dels treballadors que han cotitzat durant tres dècades rebran una pensió que no superarà el 22% del seu darrer sou.
Imports allunyats dels anunciats durant la dictadura per l’economista José Piñera, ministre de Treball pinochetista i ideòleg del sistema privat. Líder dels anomenats Chicago boys
La majoria dels jubilats cobren una pensió mitjana de 270 euros, inferior al salari mínim, de 346 euros
que van implantar les polítiques neoliberals, Piñera prometia que cap treballador no es jubilaria amb menys del 70% del seu salari.
La setmana passada Piñera –germà de l’expresident Sebastián Piñera- va anunciar que tornarà a Xile des dels EUA, on és acadèmic i prestigiós guru mundial sobre fons privats de pensions, per defensar el seu model. En una carta, Piñera assegura que torna al seu país per lluitar “contra les retroexcavadores que amenacen no només el model econòmic que ens ha posat en el llindar del desenvolupament sinó també les nostres llibertats”.