Eleccions basques en la normalitat
EL lehendakari Iñigo Urkullu ha convocat les eleccions basques per al proper 25 de setembre, un mes abans del que estava previst, a fi d’allunyar els comicis autonòmics d’unes possibles terceres eleccions a l’Estat si fracassa la investidura de Mariano Rajoy. Els partits nacionalistes fugen sempre d’una coincidència electoral amb les generals perquè els perjudica. A més, el Partit Nacionalista Basc pretén recuperar en les autonòmiques el primer lloc a Euskadi perdut en les legislatives espanyoles i continuar en la posició centrada que ocupa des de la fi del terrorisme etarra i de la qual els rèdits polítics són evidents.
El País Basc és avui un oasi en l’escenari polític espanyol, en el qual els partits dialoguen, pacten i aproven lleis –fins a 34 en l’últim mandat–, amb una única incertesa de pes en l’horitzó, la quota, quan la Unió Europea estableixi la prevista harmonització fiscal. Encara que Rajoy va oferir al seu dia suport a la singularitat basca i navarresa davant aquell futur incert, ningú no pot garantir al cent per cent la continuïtat del concert econòmic, pedra central del desenvolupament de la comunitat. Això explica la posició moderada del nacionalisme basc si es compara, per exemple, amb els esdeveniments polítics a Catalunya pel procés cap a la independència. Una comparació que, en tot cas, no és procedent, tant pel pes de les dues comunitats en el PIB espanyol, com per la presència constitucional d’uns drets històrics en forma de privilegi fiscal.
L’objectiu d’Urkullu és un nou mandat, per al qual més que previsiblement no tindrà la majoria com fins ara, però que, des de la seva posició centrada, li permetrà obtenir suports per avançar en l’aprovació d’un nou Estatut que blindi encara més el concert, i assolir noves competències amb les quals reforçar el futur del país a canvi de continuar en la senda moderada, pel que fa tant a les ànsies sobiranistes, com a la gestió de l’herència del passat terrorista. Una gestió que s’ha dut a terme amb gran intel·ligència política, tenint en compte la pèrdua de suports als radicals de Bildu.
Si es mira uns anys enrere, quan la convocatòria d’unes eleccions a Euskadi anava acompanyada d’un dramàtic toc a sometent en la política espanyola, es pot concloure que aquesta falta de trompeteria és un signe de normalització que beneficia, sens dubte, el partit hegemònic. Per això l’objectiu prioritari d’Urkullu és preservar aquell clima que, segons els sondejos, aconseguirà el proper 25 de setembre.