El candidat de la ira
Trump incendia la campanya amb un comentari contra la dona musulmana
El seu escrit acaba amb aquest paràgraf demolidor. “Donald Trump diu que ha fet molts sacrificis. Ell no sap quin és el significat de la paraula sacrifici”.
Per si hi havia cap dubte –encara?–, el magnat i candidat republicà a la presidència dels Estats Units ha confirmat una vegada més que és material altament inflamable. Un piròman.
Ha provocat un altre incendi amb la metxa del dolor aliè.
Ghazala Khan va firmar ahir un article a The Washington Post en resposta a l’últim greuge llançat per Trump, un insult a ella i al seu marit en nom del seu fill, un soldat dels Estats Units musulmà caigut al front de l’Iraq. El seu menyspreu envers aquesta família, que va emigrar del Pakistan el 1980 i va aconseguir la ciutadania dels Estats Units, ha suscitat la ira dels demòcrates i a les mateixes files conservadores, amb crides als seus líders perquè marquin distància amb el seu nominat.
Hi va haver, a més, una condemna unànime a les xarxes socials.
Dijous passat, Ghazala va acompanyar el seu marit, l’advocat Khirz Khan, a l’escenari de la convenció demòcrata que es va celebrar a Filadèlfia. De fons van instal·lar una foto gegant del capità Humayun Khan, el seu fill, condecorat per la seva mort heroica. Va passar el 8 de juny del 2004. El capità Khan, de 27 anys, va demanar cobertura als seus homes i va sortir de la base de Baquba per neutralitzar un suïcida. Va salvar els altres a costa de la seva vida.
En aquesta intervenció pública, Ghazala va guardar silenci, mentre el seu marit denunciava la intolerància, falta de respecte i desconeixement de Trump cap als musulmans. En un moment d’alta emotivitat, Khirz Khan va treure un exemplar de butxaca de la Constitució i va preguntar al republicà: “Vostè s’ha llegit la Constitució dels Estats Units? Crec que no”.
Aquest discurs està considerat com el més impactant dels quatre dies del conclave en què es va coronar Hillary Clinton com la primera dona candidata a la Casa Blanca.
La resposta de l’al·ludit va tenir lloc en una entrevista concedida dissabte a la cadena ABC. “Si mires a aquella dona –va afirmar–, ella està allà, dreta. No té res a dir. Probablement no li permeten parlar, ja em diràs”. L’evident al·lusió al fet que la mare del soldat va callar per submissió a algunes tradicions de l’islam van revifar les hostilitats amb els musulmans dels Estats Units i van fer saltar l’escàndol. Khan va contestar dissabte que la seva dona no va obrir la boca perquè encara la venç el patiment. Del milionari va dir que “és una persona sense ànima”.
“Ser candidat no et dóna dret a menysprear les famílies de militars condecorats i no ser conscient de la tragèdia que viu una mare. Ell és culpable, no es mereix els nostres comentaris, no té decència, té un cor negre”, va afegir.
Khirza Khan va respondre amb el seu article al Post. “Quan vaig veure la gran fotografia del meu fill darrere meu (sobre l’escenari de la convenció), tot just vaig poder mantenir el control”, va reconèixer. “Quina mare podria haver-
ho fet? Donald Trump té fills que estima. De veritat necessita preguntar per què jo no vaig parlar?”, va insistir.
La confrontació entre els Khan i Trump es va convertir ahir en punt central de la campanya. Una vegada més sembla, com ja va passar quan va atacar el jutge Gonzalo Curiel, al qual va acusar de falta d’imparcialitat en la investigació d’una de les seves presumptes estafes per les seves arrels mexicanes, que una altra vegada havia tocat fons en la seva total falta d’ètica. John Kasich, rival en les primàries, que es nega a donar-li suport, va dir a Twitter que “no hi ha cap altra manera de referir-se als pares d’una insígnia d’or que amb honor i respecte”. Un altre republicà, Rob Stuzman, va plantejar una altra pregunta: “Recordes alguna ocasió en què Ronald Reagan ataqués els pares d’un soldat caigut pels Estats Units? Jo tampoc”.
El senador republicà Lindsay Graham, que també va ser aspirant en les primàries, va remarcar que Trump ha travessat una altra línia inviolable, “ha anat a un lloc on no havíem anat mai com és utilitzar una cosa que era sagrada en la política del nostre país”. Els principals càrrecs del partit, el president de Congrés, Paul Ryan, i el senador Mitch McConnell, es van limitar a recordar que ja van mostrar la seva disconformitat a prohibir l’entrada de musulmans, mesura que Trump insisteix a defensar. El seu irrespectuós comentari va significar més munició per a l’arsenal de Hillary Clinton, en plena ruta pel cinturó industrial d’Ohio a la recerca
del vot de la classe blanca deprimida. “Algú que ataca tothom és que li falta alguna cosa, no sé el que és”, va sospirar la demòcrata.
D’ençà que el juny del 2015 va llançar el seu envit, amb un primer atac en què va qualificar de criminals els immigrants mexicans, Trump ha deixat clar que si algú el critica, es converteix en la seva diana. En la recent convenció de Filadèlfia ha trobat diversos objectius. Ha carregat contra el general Allen, un cinc estrelles, per donar suport a Clinton i dir que no es fia d’ell com a comandant en cap. No se n’ha deslliurat tampoc Michael Bloomberg, exalcalde de Nova York. Va qualificar Trump d’estafador i el magnat va replicar que ell i Clinton tenen entre mans algun negoci fosc però no va concretar quin era.
L’atac als Khan no és el primer a costa d’un soldat heroi. Ja va rebre John McCain, un dels senadors republicans més respectats, condecorat per la seva resistència com a pres al Vietnam. Trump creu que és un deshonor ser presoner.
El candidat republicà va intentar ahir corregir el tret. “Encara que estic commogut per la pèrdua del seu fill, el senyor Khan, que no s’ha citat mai amb mi, no té dret a comparèixer davant de milions de persones i proclamar que no he llegit mai la Constitució (la qual cosa és falsa) i afirmar altres coses totalment inexactes.
Si jo arribo a ser president, faré que els EUA tornin a ser segurs”.
Queda clar que l’única pàtria de Trump és Trump.