Els dos millors amics
Feia trenta anys que els majordoms filipins treballaven per a famílies de Sant Gervasi; algun afer econòmic portaven entre mans
Dimarts en Tino va visitar l’Edy a la casa en què treballava i allà mateix va ser assassinat i tapat amb un llençol
Vestits de blanc, un grup de dones i adolescents ploraven desconsoladament ahir a les portes de la comissaria dels Mossos d’Esquadra de la Travessera de les Corts, a Barcelona. En aquelles dependències hi treballa el grup d’homicidis que haurà d’aclarir per què dimarts passat l’Edy, un ciutadà filipí de 48 anys i que feia prop de tres dècades que vivia i treballava amb la mateixa família a Sant Gervasi, primer va assassinar el seu bon amic Tino, també filipí, i dues hores després llevar la vida a la sotsdirectora d’una sucursal bancària del barri.
Ahir hi va haver ronda de declaracions a les dependències policials. I tant la vídua com els dos fills d’en Tino, la primera de les víctimes, de 49 anys, van assegurar que desconeixien si aquell home tenia cap conflicte amb el seu assassí. “Es coneixien des de feia més de 15 anys. Tots dos treballaven al servei domèstic de cases del mateix barri i eren molt bons amics. No entenem què ha pogut passar. Ara només vull veure’l”, va dir la dona.
Tant ella com els seus fills van demanar a aquesta redactora que no es revelés la identitat completa de la víctima. La mare de l’home assassinat fa una setmana que està hospitalitzada al Clínic i temen que la notícia de la mort violenta del seu fill agreujarà la seva malaltia. “No tardarà a preguntar per ell”.
Diverses persones acompanyaven els familiars de la víctima a les portes de la comissaria. Els ajudaven amb les gestions telefòniques amb l’Institut Anatòmic Forense i amb els serveis funeraris per organitzar la vetlla. Eren membres de les diferents famílies de Sarrià en què treballen o treballaven les víctimes i els seus familiars.
En Tino feia tres anys que estava al capdavant de les tasques domèstiques d’un jove matrimoni de Sant Gervasi. “Tenia molt bones referències d’ell d’altres famílies del barri i, quan em vaig casar, em vaig independitzar i vam ser pares el vaig contractar. N’estàvem encantats. Un home seriós i molt treballador”, explica el jove, que demana que no es reveli la seva identitat.
L’assassí, l’Edy, feia més de 30 anys que estava a casa dels seus pares. “Em va criar de petit. Era un segon pare. Un home honrat, cap de família excepcional i treballador. No entenem què li va passar, però és evident, pel perfil de l’altra víctima, sotsdirectora del banc del barri, que hi ha un rerefons econòmic”, va afegir el jove després de declarar al grup d’homicidis dels Mossos.
Va ser la mare d’aquest jove qui dimarts, quan va tornar a casa seva al migdia per donar menjar al seu nét, es va trobar un cadàver a l’habitació de servei. “Estava tapat amb un llençol. Ni el va tocar. Es va pensar que era l’Edy, que devien haver entrat a robar”, afegeix. Però va ser després, quan la policia científica en va voler comprovar la identitat, quan es va comprovar que la víctima no era el majordom de la casa sinó l’empleat de l’habitatge del fill, en Tino. Que la víctima visités aquella casa no era infreqüent. Els dos habitatges són propers i pels llaços familiars dels propietaris la relació era molt fluida. A més, eren “els millors amics del món”, va afegir una de les nebodes.
L’Edy va assassinar en Tino amb un ganivet, va tapar el cadàver amb un llençol i es va dirigir al banc de què era client. Va entrar, va preguntar per la directora i, com que no era a la sucursal, va esperar que la sotsdirectora acabés amb un client. Es va dirigir a ella i sense dir res li va assestar diverses punyalades amb el mateix ganivet que dues hores abans havia matat el seu amic. Després va fugir en una motocicleta fins al primer túnel de la Via Augusta, es va precipitar al buit i, després de caure, va ser atropellat. “Qualsevol dels dos tenia prou confiança a les nostres cases per haver-nos dit que tenien un problema econòmic”, va lamentar el jove. Sense consol, la vídua d’en Tino repetia amb enteresa: “Sisplau, només demano que em deixin veure’l”.