El mirall d’Estònia
Puigdemont i l’ANC veuen en la independència del país bàltic un model exemplar
Revolution, la cançó que va escriure John Lennon a finals de la dècada dels seixanta del segle passat, és un al·legat a favor de fer la revolució sense violència. Els estonians van portar-ho meticulosament a la pràctica. I Carles Puigdemont i l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) veuen en Estònia el model exemplar cap a la independència, el mirall on Catalunya s’ha de mirar.
Als cinemes Texas de Barcelona, que dirigeix el cineasta Ventura Pons, es va projectar dimarts per iniciativa de l’ANC la pel·lícula documental La revolució cantada. Aquest film nord-americà es va presentar per primera vegada a Catalunya dimarts –malgrat que va ser produïda el 2006–, per iniciativa de l’ANC, subtitulat en català. Detalla com entre el 1987 i el 1991 els estonians es van reunir públicament per desfer-se del lligam de la URSS i reclamar la independència... cantant cançons patriòtiques.
A diferència de països com Lituània o Letònia, a Estònia no es va vessar ni una gota de sang. Els organitzadors hi veuen paral·lelismes: “La seva revolució cantada és la nostra revolució dels somriures”, va dir el president de l’entitat sobiranista, Jordi Sànchez. Puigdemont va fer un breu parlament en què va comparar aquesta situació amb el que parer seu està passant amb el procés sobiranista a Catalunya: “Aquí tampoc no s’ha trencat un sol vidre”. El president de la Generalitat va assenyalar que “d’aquí pocs anys hi haurà un Ventura Pons” que decidirà fer un documental on “la gent vegi que bé que ho van fer els catalans”. A més a més, van assegurar que el film ha de servir de “combustible” per “afrontar els propers mesos i culminar el procés”.
Està previst que la pel·lícula es projecti públicament a partir del setembre. Els països bàltics ja van servir d’inspiració a l’ANC, que va copiar el 2013 la idea de la cadena humana, que va unir els independentistes catalans des del Pertús fins a Vinaròs. En la pel·lícula els organitzadors hi veuen més semblances: la Societat per al Patrimoni, el Front Popular i el Partit Nacionalista i Independentista d’Estònia, les tres formacions de caràcter sobiranista, també es van barallar com ho poden estar fent avui dia els partits i entitats catalans independentistes; hi va haver una organització, l’Interfront, promoguda pels russos residents a Estònia contraris a la secessió, i es va establir un règim jurídic propi per sobre del soviètic, com marca el full de ruta independentista català.
Per Puigdemont, Catalunya està en la recta final cap a la independència. La prova, segons el president, és que els “adversaris no saben com aturar el procés, perquè ells han vist aquesta pel·lícula i saben que quan un poble s’alça en armes el pot vèncer, però quan es posa a cantar és invencible”. Igualment, va aprofitar per referir-se als recents escorcolls de la Guàrdia Civil i a les converses entre el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, i l’exdirector de l’Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso: “La democràcia, la llibertat i la independència són com l’aigua, que sempre troba un canal per sortir. No hi ha clavegueres que la puguin enfonsar”. El Puigdemont va receptar “paciència” als assistents per culminar el procés.
“La llibertat és com l’aigua: sempre troba un canal per sortir; no hi ha claveguera que l’enfonsi”, afirma Puigdemont