El contradictori Mr. Farage

JULIO Camba atribuïa a la tradició normanda que als animals vius al Regne Unit se’ls anomenés d’una manera i quan es convertien en vianda se’ls denominés d’una altra. I posava exemples: a la vedella viva se li diu calf i a la vedella comestible veal; del xai se’n diu sheep i el rostit és reconegut als menús com a roast mutton (i no roast sheep); i al bou que llaura se’l designa com a bullock i al bou dels bistecs se’l coneix amb el nom de beef. Els normands (homes del nord) ocupaven al segle XI el territori que coneixem com a Anglaterra i un ducat a l’altre costat del canal, que correspon més o menys amb Normandia. Algú li hauria de dir a l’euròfob Nigel Farage que els seus antecessors anaven de l’illa al continent sentint-se part d’una mateixa nació i que fins i tot el roast beef que es menja a Simpson’s forma part d’aquesta influència entre territoris que no suporta.

Les biografies que s’han publicat aquests dies de Farage ressalten que és un tipus coherent, ja que ha dedicat la seva vida a treure la Gran Bretanya de la Unió Europea. Des del mateix moment en què es va graduar a l’elitista escola privada de Dulwich College, tenia clar que lluitaria per dues coses: enriquir-se a la City i combatre el projecte europeu. El líder de l’UKIP va dimitir ahir perquè assegura haver complert la seva missió. En la seva campanya a favor del Brexit s’ha fet un tip d’afirmar que la UE només porta immigrants, burocràcia i dependència del continent. Tot i això, fa 17 anys que és eurodiputat a Brussel·les, està casat amb una alemanya i treballa per a un banc d’inversió parisenc.

En les últimes hores el va abordar pel carrer un ciutadà de mitjana edat, amb un vestit de Savile Road com el seu, per lliurar-li un suposat visat per a la seva esposa. Farage el va menysprear amb la mirada malgrat el seu passat comú normand.