L’Europa dels 27
LA Unió Europea va iniciar ahir la seva primera jornada de treball amb 27 socis després de l’últim sopar de dimarts, en el qual no hi va haver picades d’ullet afectuoses a la gastronomia britànica. “Ha estat una nit d’emocions i tristesa, però també de gran claredat”, va resumir el president francès, François Hollande. Per primera vegada en 43 anys, el Regne Unit va perdre ahir la veu en una reunió de caps d’Estat i de Govern de la UE.
Ningú no desitjava el Brexit a Brussel·les però, mal que mal, el menor. El cop de porta britànic està donant un impuls catàrtic a la UE, que transmet una energia que feia mesos –fins i tot anys– que estava absent en aquest tipus de cimeres. D’una banda, la confusió que transmet el Regne Unit després del referèndum és el millor antídot contra els partits euroescèptics de molts estats, com Holanda, Suècia, França o Polònia. Per a aquests grups, disparar contra el pianista ha reportat vots i arguments fàcils. Els mateixos que durant anys va fer servir l’UKIP i un sector rellevant del Partit Conservador britànic, amb l’agreujant que avui admeten, ras i curt, que molts dels comptes de la lletera i els eslògans antieuropeistes eren inexactes o directament fraudulents. Davant aquesta demagògia de l’emperador nu, la UE recobra solvència i prestigi, per bé que ningú no oblida la necessitat d’agitar el projecte europeu.
Malgrat l’exquisit tracte dispensat a David Cameron en el seu comiat –el premier ha carregat el mort de comunicar oficialment l’abandonament al seu successor, per si de cas és Boris Johnson, la seva nèmesi–, la Unió Europea va reaccionar ahir de forma contundent davant el globus sonda britànic sobre un hipotètic acord que permetés al Regne Unit mantenir l’accés al mercat únic. Els líders europeus van deixar clar que no hi haurà una relació a la carta ni el millor dels dos mons: si el Regne Unit rebutja la lliure circulació de persones, ja pot acomiadar-se de la lliure circulació de mercaderies o capitals. Amb aquesta resposta, Brussel·les envia el missatge que els termes del divorci no seran imposats per qui ha imposat pel seu compte el final a 43 anys de relació.
Ningú no hi guanya amb el Brexit. Europa i el Regne Unit comparteixen massa interessos, però Londres ja no pot aspirar a ser una veu rotunda i poc flexible, acostumada a plantejar exigències (i a obtenir-les).
La Unió Europea va estendre ahir la catifa vermella a la primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, encara que sense arribar a l’extrem de convidar-la a participar en la reunió dels líders. Escòcia té un argument, un argument de pes: un 62% dels electors van votar a favor del Remain .La mala notícia és que la Unió Europea és una associació d’estats, per això França i Espanya es van afanyar ahir a expressar la seva oposició a la possibilitat que Escòcia continuï a la UE o tingui un accés especial.
La líder escocesa va rebre bones paraules i voluntat de diàleg, dins del significatiu criteri que la UE no interferirà en un “afer intern del Regne Unit”. L’expressió, pronunciada pel president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, remet la pilota a la teulada britànica. El Govern escocès té un argument molt sòlid per reclamar un nou referèndum d’independència al pròxim Govern britànic: el Regne Unit ja no és Europa. Més enllà de la cortesia i la bona voluntat, Brussel·les no té cap altra opció que remetre les peticions escoceses a Londres, encara que allà els referèndums ja no estan de moda.