Erdogan perd la guerra contra el terrorisme
La violència kurda i gihadista posa en perill Turquia
Turquia està perdent la guerra contra el terrorisme, ja sigui de signe islamista o kurd. Les forces de seguretat de l’Estat, malgrat un ampli desplegament a Istanbul, Ankara, Bursa i altres ciutats, semblen incapaces de frenar l’onada d’atemptats que des de l’octubre del 2015 sacsegen un país que semblava que flotava sobre la violència que fueteja la regió.
El president Erdogan, gairebé des de l’inici de la guerra a Síria, va preferir entendre’s amb l’Estat Islàmic (EI). A canvi de mantenir oberts els canals de la intendència que els gihadistes necessitaven per combatre a l’Iraq i Síria, els va demanar que eliminessin la resistència kurda. L’EI, tot i això, no ho va aconseguir. Al contrari, els kurds van consolidar el control al nord de Síria. L’aviació turca va bombardejar les seves posicions sense èxit.
A Turquia li hauria agradat establir una zona coixí al nord de Síria per contenir el flux de refugiats i eliminar l’opció d’un estat kurd. No només no ho ha aconseguit, sinó que, a més, ha vist com 2,7 milions de sirians buscaven refugi al seu territori. Ara, per si això no hagués estat suficient, la Unió Europea intenta que Turquia assumeixi gran part dels refugiats que han arribat a Europa.
Desenes de milers de desplaçats sirians viuen a Istanbul, la ciutat més gran d’Europa (18 milions), amb un dels aeroports més actius del món, escala obligada per a desenes de milions de viatgers cada any.
Fa tres anys, el jovent d’Istanbul, l’esquerra intel·lectual i obrera, va llançar un repte a Erdogan: el pluralisme laic contra el conservadorisme autoritari. L’espoleta va ser el parc Gezi, que el Govern volia substituir per una mesquita i un centre comercial.
D’aquell moviment va sorgir un gran suport polític al partit prokurd HDP. Semblava que, per primera vegada en dècades, hi hauria una solució política al separatisme kurd. Les eleccions del juny del 2015 van prendre a l’islamisme conservador d’Erdogan la majoria absoluta per primera vegada des del 2002. La pujada de l’HDP va alimentar la deriva autoritària d’Erdogan. El president, incapaç de formar govern, va convocar unes segones eleccions i la violència va marcar aquella campanya.
Una concentració pacífica al centre d’Ankara a favor de la pau amb els kurds va ser el blanc que els gihadistes van triar l’octubre del 2015 per segrestar la democràcia. Hi va haver 102 morts. L’atemptat, comès a escassa distància del Ministeri de l’Interior, va coincidir amb el reinici de la lluita armada al sud-est d’Anatòlia, entre l’exèrcit, la policia
Fins ara, Ankara ha donat suport a l’EI perquè derrotés els kurds a Síria
Erdogan descarta una sortida negociada al separatisme kurd i la violència es dispara
i el PKK, el grup terrorista que dóna suport a la causa kurda.
Davant la violència, a les segones eleccions del novembre l’HDP va perdre bona part de l’esquerra urbana que li havia donat suport al juny i això va permetre a Erdogan recuperar la majoria absoluta. Des d’aleshores, el neootomanisme del president i l’opció per una solució militar al conflicte kurd han disparat la violència.
El mateix efecte ha tingut el canvi de posició respecte a l’EI a Síria. La pressió dels EUA ha estat, en aquest sentit, decisiva. Els camions amb armes i altres avituallaments amb destinació a l’EI ja no travessen amb tanta facilitat la frontera turca.
Erdogan sembla entendre que la presència kurda al nord de Síria és un mal menor. La supervivència de Baixar al-Assad al capdavant del Govern sirià és un altre mal menor, segons li ha fet veure el seu col·lega Putin. La tensió militar de l’hivern passat –les defenses turques van abatre un caça rus– semblen superades. Erdogan ha demanat perdó i Putin ha aixecat la prohibició de viatjar a Turquia. Els turistes russos són essencials per recuperar una indústria molt perjudicada pels atemptats. Ja se n’han produït quatre a Istanbul des de principis d’any.
Israel era una altra assignatura pendent de la diplomàcia turca. Fa sis anys Erdogan va intentar trencar el bloqueig naval a Gaza amb una flotilla que els israelians van atacar a alta mar. Aquell incident sembla ara superat. Els dos països han reprès unes relacions que han estat molt fructíferes. L’enemic comú de l’EI els ha unit.
L’atac gihadista a l’aeroport d’Istanbul ha estat pocs dies després d’aquesta normalització diplomàtica.
L’atemptat gihadista d’Istanbul coincideix amb l’apropament entre Israel i Turquia