Gerard Moreno
FUTBOLISTA DE L’ESPANYOL
El somni d’infantesa de Gerard Moreno (23) era triomfar a l’Espanyol. Per això va haver d’abandonar el seu planter, assolir l’elit al Vila-real i tornar com un ídol. Dissabte passat va ser decisiu en la brillant victòria del seu equip a Gijón.
Pocs jugadors podran dir que s’han sentit més ben rebuts que Gerard Moreno en tornar al club en què es van formar després d’haver de fer-se un nom lluny de casa. El retorn del futbolista del planter al club dels seu cor va ser com el del fill pròdig al domicili familiar, complimentat pel seu pare malgrat haver dilapidat tota la seva herència. El davanter, ben al contrari, s’havia guanyat el reconeixement de l’espanyolisme: va treballar per arribar a l’elit al Vila-real i va descartar renovar amb el club groguet per tornar a l’Espanyol en unes condicions menys avantatjoses de les que li oferien a la Plana. El seu retorn va arribar acompanyat de la reaparició d’unes imatges de la temporada 2003-2004 on un joveníssim Gerard, llavors un anònim aplegapilotes de Montjuïc, s’abraça a Raúl Tamudo en la celebració d’un gol. No calia res més per fer de les lloances cap a la seva figura un amor incondicional.
Com es pot no sentir-se encantat i motivat davant tantes mostres d’afecte. Però tot plegat també va esdevenir una llosa per a l’ariet, que no trobava ni la continuïtat a l’equip ni els gols amb què premiar aquesta afició que va arribar a corejar el nom de Tamudo quan va aparèixer en el derbi de lliga de Cornellà. “És afalagador que em comparin amb ell, però en Raúl va marcar més de 120 gols amb aquesta samarreta i jo de moment només n’he fet dos”, va dir llavors.
Dissabte, a Gijón, es va poder deixar anar per fi com a davanter golejador i va marcar dos gols d’una tacada, per elevar el seu marcador personal a cinc i esdevenir finalment un gran referent ofensiu de l’equip. Dos gols decisius, com els altres tres que acumulava, ja que l’Espanyol no ha perdut quan ha marcat Gerard (es va estrenar contra la Reial Societat a Anoeta i havia marcat al Llevant i al Vila-real a Cornellà). “Sempre dic que els davanters van per ratxes i ara toca la positiva –va dir després dels dos gols d’El Molinón i amb el que va marcar al seu exequip encara fresc–. I si és per sumar els tres punts, millor que millor. Els davanters vivim dels gols i tant jo com Burgui i Marco necessitàvem una tarda així. Ja havia dit entre setmana que no em preocupava no marcar, perquè creem ocasions, però lògicament és millor transformar-les. Puc dir que m’he tret un pes de sobre”.
“A títol personal ha estat un par- tit per no oblidar –va prosseguir recordant la seva convicció en la victòria–. Havia dit que anàvem a Gijón a guanyar i ho hem fet. Estic molt content, pels gols, pels tres punts i per haver-la encertat”.
La dura competència que té amb Caicedo dins de l’equip suposa per a Gerard un repte afegit. L’ariet té clar que el més important és el grup i el seu Espanyol. “En Felipe és un jugador molt important per a nosaltres; a Gijón no hi era i havíem de fer la feina per ell. El pròxim partit sí que hi serà i serà ell qui marqui”, va afirmar poc després que l’equatorià també es desfés en elogis amb ell a través de Twitter: “Partidàs de Gerard Moreno i de tot l’equip”.
No va ser l’únic que va reconèixer la feina del punta espanyolista, premiat amb un doblet. “Ell s’ho mereixia més que ningú perquè és el més treballador. Aquests gols li faran molta confiança”, va assegurar el seu company i amic Marco Asensio, a qui el mateix Gerard va acabar de convèncer perquè recalés a Cornellà.
Reticent a personalitzar, Galca també va dedicar unes paraules a l’ídol i golejador blanc-i-blau després del partit: “En Gerard ha tingut més la pilota, ha estat més tranquil, ha pres decisions molt bones i ha ajuntat l’equip. Tot això s’ha vist”. Al tècnic li ha sobrevingut ara un problema per elegir entre un Caicedo decisiu i un Moreno en ratxa. “Tant de bo aquest sigui el problema a partir d’ara”, va fer broma el romanès.
Com no podia ser de cap altra manera, Gerard va dedicar els seus gols a l’afició i fins i tot la seva samarreta va anar a parar a mans d’un seguidor. Quan Marco Asensio, que li havia regalat la seva després d’estrenar-se com a golejador a Primera una setmana abans contra el Deportivo, l’hi va anar a reclamar, ja l’havia compromesa. “Potser l’hi havia d’haver donat –va fer broma el golejador–. Però ell ja en tenia alguna de meva i aquesta l’he donada a un aficionat perico”.