“La meva màxima és no rendir-me mai”
Lindsey Vonn, esquiadora
Lindsey Vonn (31 anys) ha estat l’esquiadora més buscada aquests dies a Andorra pel seu carisma, qualitat i personalitat. La nord-ame
ricana va rebre La Vanguardia divendres passat per explicar les seves sensacions sobre la temporada i la seva trajectòria.
Quins records té de les seves visites a Andorra? M’he sentit feliç de tornar aquí malgrat que la meva actuació del 2012 a Grandvalira no va ser de les millors (va caure en l’eslàlom i va ser vuitena en el gegant). Però recordo el suport de l’afició i les perfectes condicions de la pista. En aquesta ocasió la pista de l’Àliga ha estat perfecta però no és fàcil; s’ha de conèixer bé perquè hi ha dos girs molt tancats i complicats que exigiran molt. Per mi el traçat és perfecte malgrat que la seva verticalitat és més aviat moderada. Però a mi m’agrada.
Queden algunes curses per disputar i la competència amb Lara Gut és molt igualada. Com veu el final de temporada? La Lara i jo hem estat lluitant mà a mà al llarg de la campanya; la batalla està sent genial. Crec que l’afició de l’esquí s’ho passarà molt bé; és bo que les dues líders estem tan a prop l’una de l’altra. Per la meva part, provaré de guanyar totes les curses que pugui.
És a prop del rècord de triomfs d’Ingemar Stenmark. El va conèixer la setmana passada a Estocolm. Quina impressió li va fer? Va ser molt emocionant; vaig creure que mai no l’arribaria a conèixer. És una llegenda d’aquest esport i ha estat una inspiració per mi. Sé que sóc a prop del seu rècord però em concentro a anar cursa a cursa. Ingemar em va dir que creu que batré el seu rècord i que vol ser-hi quan passi.
Vostè també és una llegenda. Com suporta la pressió? Forma part de la meva feina però no puc firmar tots els autògrafs o fotografiar-me amb tots els que m’ho demanen. Però sí que provo de fer-ho amb els nens.
La seva cursa ha estat marcada per les lesions, algunes d’especialment greus. Com aconsegueix tornar al capdamunt? Treballant de valent, tinc un equip extraordinari, un gran cirurgià i un bon terapeuta. Però al final la treball sobre el teu cos l’has de fer tu. Em sento afortunada per haver tornat al nivell més alt. Moltes vegades no estava segura de mi mateixa, ni físicament ni mental- ment. Però crec que la rutina de molts anys, combinant visualització de traçats i tècniques de respiració, m’ha ajudat molt. Ho faig jo sola, no tinc cap preparador psicològic. Esclar que em fan mal els genolls, com la majoria d’atletes que han estat lesionats. Però puc esquiar com m’agrada i amb això ja n’hi ha prou. El meu secret és no rendir-me mai. I aquest és el meu missatge: cal creure en una mateixa, treballar de valent i llavors qualsevol cosa pot fer-se realitat. És el que vull transmetre a les nenes que volen despuntar en aquest o en un altre esport. Han de creure en elles mateixes i perseguir els seus somnis sense rendir-se mai.
Ara mateix el seu objectiu és superar el rècord de victòries de Stenmark o aconseguir una cinquena Copa del Món? Tinc molts objectius i tot passa per guanyar les curses que sigui possible. Si ho aconsegueixo, pot arribar tant una cosa com l’altra. O totes dues, cosa que seria fabulosa. Però tot passa per guanyar cur- ses. I això és en el que estic centrada. La sensació de felicitat m’envaeix, i després d’una victòria augmenta, perquè sé que és fruit d’una feina molt exigent.
Si supera la marca del suec serà considerada la millor de la història en aquest esport. Li suposa alguna pressió afegida? No em sembla que hagi de ser jo la que digui si sóc o no la millor. Això és qüestió del públic i de la premsa. Stenmark té els rècords i si jo m’hi acosto o el supero estaré en una bona posició. Però fins ara he aconseguit moltes coses en la ca- tegoria femenina al llarg de la meva carrera i espero haver aconseguit un impacte al món de l’esquí alpí.
Vostè viu a Àustria bona part de l’any. Troba un reconeixement més gran cap a la seva figura a Europa que al seu país? A Europa em coneixen més per la meva trajectòria esportiva i als Estats Units per la meva vida privada. I estic provant de canviar aquesta tendència perquè m’agradaria que al meu país em reconeguessin també per la meva trajectòria en l’esquí.
Com combina l’esquí amb les seves actuacions com a model? És un equilibri complicat. De vegades penso que l’esquí és la part fàcil i la resta la difícil. L’esquí és la meva prioritat i el tema de la moda em va bé per a la meva autoestima perquè el meu cos no és el d’una model prima, sinó atlètica. I aquest missatge és important perquè les pròximes generacions entenguin que també és bonic ser model amb aquestes característiques i estètica corporal.
Allan Lee Kildow, el seu pare, ha estat qui més ha influït en la seva trajectòria esportiva? No puc destacar una sola persona, n’hi ha hagut moltes al llarg del meu camí. Esclar que el meu pare hi va tenir una gran importància, el mateix que passa amb Eric Sailer, el meu primer entrenador, Thomas Vonn, el meu exmarit, els tècnics de l’equip del meu país i el meu actual entrenador, Chris Knight. Tots hi han tingut a veure que jo sigui aquí.
Com veu el seu futur? Tinc molts plans. Des de dedicarme a la fundació que vaig crear fa un any a continuar vinculada a l’esquí, o dedicar-me a les arts escèniques, una cosa que m’atreu poderosament. Però em queden dos anys com a mínim amb els esquís als peus. Després dels Jocs del 2018 caldrà veure com està el meu genoll i si continuo gaudint amb l’alta competició.
LA PREPARACIÓ “No tinc psicòleg; la meva rutina combina la visualització de traçats i tècniques de respiració”
UNA MODEL ATLÈTICA “Està bé que les noves generacions vegin que és bonic ser model atlètica i no pas prima”