Comença l’era post-Blatter
El futbol mundial escull president en un ambient de pactes i traïcions
En un ambient de rumors sense aturador, de negociacions als passadissos, d’acusacions de traïció i amb tràfic constant de vots i favors, avui la FIFA es disposa a viure una de les jornades més transcendentals dels seus 112 anys d’existència. Al congrés de Zuric, davant delegats de les 209 federacions que formen la família del futbol mundial (amb més membres que l’ONU), s’han d’aprovar les reformes ineludibles per rentar la cara a l’organisme i s’ha d’elegir un nou president. Es tanca l’era Blatter, de 79 anys (i reelegit el 29 de maig del 2015 per a un cinquè mandat que es va tancar de manera abrupta) i s’obre un món d’incògnites. Hi ha cinc aspirants, però només dos competeixen en realitat: l’italosuís Gianni Infantino, defensat per Europa, i el xeic de Bahrain Salman bin Ibrahim, avalat per Àsia i l’Àfrica. La resta no compta.
La FIFA afronta la renovació urgent per enterrar els escàndols de corrupció. Dels 21 mem- bres de l’executiu que van atorgar el Mundial 2022 a Qatar només n’hi ha sis que no hagin estat sancionats, apartats o que no estiguin investigats.
Si s’aproven els canvis que apunta la comissió de reformes, desapareixerà l’opac comitè executiu i veurà la llum un consell format per 36 persones més el nou president. Amb mandats limitats a dotze anys. Passaran un examen d’idoneïtat per evitar conflictes d’interessos i es publicaran anualment les seves retribucions. A més, les comissions permanents es reduiran de 26 a 9. El nou president perdrà poders executius, guanyarà for- ça la figura del secretari general i el consell quedarà al marge d’operacions comercials.
Observadors independents han valorat positivament les reformes, però consideren que queden curtes i que dependran en bona mesura del perfil del nou president. És aquí on entra en joc la segona gran incògnita de la jornada d’avui a Zuric, perquè els dos favorits a la successió de Blatter tenen clars vincles amb el passat més recent i no s’entreveu un favorit clar.
La votació és un joc de pactes i compromisos que se sol gestionar per blocs continentals. El candidat europeu és el secretari general de la UEFA, Gianni Infantino, aspirant proclamat després de confirmar-se la sanció a Michel Platini. Té el suport ferm del seu continent, una arma de doble tall perquè està etiquetat com a massa proeuropeu. Potser per això té tant d’interès a mostrar-se ferm defensor de l’ampliació del Mundial a 40 equips.
El seu gran rival és el xeic Salman bin Ibrahim, de Bahrain. És també un candidat que procedeix de les entranyes del futbol. Si els càlculs es confirmen, tindria al seu costat el futbol africà i l’asiàtic, un paquet de gairebé cent vots pràcticament imbati-
Tots els candidats parlen de reformes, però els dos favorits tenen vincles amb el passat
FREC A FREC Gianni Infantino, secretari de la UEFA, busca suports per vèncer el xeic Salman bin Ibrahim, de Bahrain
ble. En contra seu hi ha les acusacions de les organitzacions de defensa dels drets humans, que el consideren responsable en part de la repressió dels moviments opositors al règim de Bahrain. Ahir mateix l’oenagé Periodistes sense Fronteres va emetre un comunicat en què considera “inacceptable” que pugui ser el nou president i recorda que procedeix d’un país que “ha reprimit els periodistes i els blogaires crítics del regne durant anys”. Bahrain ocupa el lloc 163 sobre 180 en la classificació 2015 per la llibertat de premsa.
Ahir hi va haver congressos de la UEFA (presidit per Villar a causa de la sanció que pesa sobre Platini) i de la Concacaf. Aquest últim organisme, també sense president després de la detenció dels dos últims, no va emetre consigna de vot. En canvi, pren força la possibilitat d’un canvi d’estratègia de les federacions sud-americanes. El Brasil estaria intentant convèncer les altres nou per canviar de bàndol i votar el xeic.