LA CARN I L ’A G R I C U LT U R A DEIXEN P E TJA DA
Bistec amb malbaratament inclòs. La producció d’aliments i, especialment, de carn porta associat un gran consum d’aigua: un quilo de bistecs de vedella comporta una despesa de 15.400 litres; un quilo de pollastre, 4.300, i un ou, 196 litres. Són dades de l’organització Water Footprint Network, impulsada per Arjen Hoekstra. Per regla general, els aliments d’origen animal suposen un consum més gran perquè porten aparellats més processos de transformació. “Per produir un quilo de blat es necessiten mil litres d’aigua”, resumeix Maite Aldaya, investigadora de l’Observatori de l’Aigua de la Fundació Botín i consultora de l’ONU.
Un consumidor diferent. “Calcular la petjada hídrica permet millorar la gestió dels recursos. El consumidor ha de pensar en els impactes ambientals de la seva decisió i, en aquest sentit, la petjada hídrica és un factor a tenir en compte en el procés de consum, de la mateixa manera que passa amb els impactes sobre el territori, amb les emissions de gasos o amb la pèrdua de biodiversitat”, explica a aquest diari Maite Aldaya, que reclama prestar atenció a les zones amb dèficit o estrès hídric o que estiguin contaminades.
Texans del Guadalquivir. La Fundació Botín i El Corte Inglés van posar en marxa un estudi en què es conclou que la fabricació d’uns pantalons texans (obtinguts amb cotó conreat a la vall del Guadalquivir i fets a Espanya) comporta un consum total de 3.305 litres (peça de 0,78 quilos de pes). En canvi, uns pantalons de fibra sintètica Lyocell –confeccionats amb cel·lulosa d’eucaliptus de boscos gestionats– porten aparellat un consum de 1.585 litres, segons va determinar el mateix estudi. El cotó consumeix, doncs, el doble que la fibra.
Regadius, la clau. “El 95% de consum d’aigua associat al texà es produeix abans que el cotó es faci servir per produir la fibra; és a dir, abans que s’iniciï la producció del teixit, mentre que el 5% restant es dóna en el procés de fabricació”, explica Alberto Garrido, professor de l’Escola d’Enginyers Agrònoms de la Universitat Politècnica de Madrid. En canvi, en el cas dels pantalons de fibra, el 75% de la petjada és imputable a la fase industrial de filatura i tenyit. Altres estudis han determinat que un texà de cotó consumeix, com a mitjana mundial, 10.850 litres, recorda Arjen Hoekstra. També la casa Levi’s va calcular la petjada hídrica dels seus pantalons, que va totalitzar 4.368 litres per unitat, encara que en aquest cas va comptabilitzar tot el cicle, des del bressol a la tomba del producte, però considerant només la meitat de la despesa d’aigua imputada al rentat pel mateix consumidor.
Reduir els consums. Quina és la solució? S’ha de prescindir del cotó? Alberto Garrido assenyala que els estudis sobre petjada hídrica permeten ser conscients de la necessitat de reduir el consum d’aigua a les zones àrides o amb estrès hídric. “També s’han de millorar les barreges de les fibres i aconseguir cultius amb menys petjada hídrica, per reduir la petjada hídrica total”. Tot i això, creu que no s’ha de qüestionar el cotó vistes les seves propietats (comoditat...). “És una de les poques fibres naturals que no tenen substituts”, recorda Garrido. Les grans empreses de fabricació comencen a considerar d’on surt el cotó que utilitzen. Afectades per l’encariment de la matèria primera, han de prestar atenció i buscar la traçabilitat de tota la cadena, i això inclou la disponibilitat d’aigua, ja que han d’assegurar-se un subministrament que moltes vegades es pot veure amenaçat en l’horitzó futur. /