Les màquines que curen però que no consolen

AL Mobile World Congress sorprèn la quantitat d’aplicacions que s’hi presenten per poder tenir informació sobre la nostra salut. Una d’aquestes apps permet, amb un dispositiu addicional, dur a terme un electrocardiograma a casa per descobrir si tot va bé al nostre cor. El cost de la sanitat és enorme –representa el 40% del pressupost de la Generalitat–, així que resulta evident que la tecnologia pot contribuir a rebaixar aquesta factura en un futur immediat.

La prevenció de malalties i la disminució dels ingressos hospitalaris gràcies als gadgets i a l’assistència robotitzada facilitarà que visquem més anys sense que la sanitat pública es col·lapsi o arruïni les arques de les administracions. En qualsevol cas, tota la informació de què puguem disposar al nostre mòbil o a la nostra tauleta ha de ser processada correctament per un metge. No fos cas que hagi fallat la tecnologia i tinguem un ensurt innecessari. Mark Twain deia que calia anar amb compte amb els llibres de salut, perquè un podria morir per una errata d’impremta. A les pàgines del diari s’explica que els metges catalans celebraran pròximament un congrés en què debatran el maneig de les tecnologies, els conflictes deontològics que comporten o les visites en línia. Una de les situacions que es comencen a trobar els metges és que cada vegada són més els pacients que demanen al professional que els atén, i amb qui han establert una bona relació, si poden agregar-los al Facebook. Les relacions entre metges i pacients estan sent condicionades per la tecnologia, amb tot el que té de bo i de dolent. Moisès Broggi, un metge savi que va arribar a centenari, va declarar al final de la seva vida: “La medicina és art i ciència. Abans era tot art, ara és ciència. Però la ciència resulta freda, són màquines. I les màquines curen, però no consolen”. Una reflexió imprescindible en aquesta hora tecnològica.