Juan Manuel Santos
“El missatge per a les FARC i l’ELN és clar: aquest és l’objectiu”, diu el president
PRESIDENT DE COLÒMBIA
Des de l’inici de la campanya electoral, Santos (62) ha defensat la necessitat d’arribar fins al final en les negociacions amb les FARC. El poble colombià li ha donat ara un gran suport a les urnes per segellar la pau.
Juan Manuel Santos té quatre anys per firmar la pau amb les organitzacions guerrilleres i passar a la història com el president que va posar fi a més de mig segle de conflicte armat. La reelecció de Santos diumenge va confirmar que els colombians estan farts de la violència i que aposten per la continuïtat de les negociacions amb les FARC, que ara s’estendran a l’ELN.
No obstant això i malgrat el clima d’eufòria creat, el mandatari no ho tindrà fàcil. La seva victòria amb gairebé el 51% dels vots va ser nítida i va obtenir suports de l’esquerra, impensables en altres èpoques per a un candidat de la dreta oligàrquica com Santos. Tot i això, el 45% dels sufragis aconseguit en aquesta segona volta pel seu rival, l’uribista
Santos va obtenir el 51% dels vots davant el 45% de Zuluaga, però Uribe continuarà plantant cara
i també conservador Óscar Iván Zuluaga, serà un argument de pes davant cada concessió que Santos pretengui fer a la guerrilla i quan els acords de pau arribin al Parlament. L’expresident i principal detractor de les negociacions amb la guerrilla, Álvaro Uribe, continuarà plantant cara, malgrat la derrota.
Tot això ho tenia al cap Santos quan va comparèixer exultant davant els seus seguidors diumenge a la nit (matinada d’ahir a Espanya) a la seu de la seva campanya, a Bogotà. L’escenografia de la pau va inundar tota la festa, que es va omplir de coloms. Des de les aus amb els tres colors de l’ensenya colombiana que van caure del sostre quan va arribar el guanyador a la sala, fins als coloms alliberats per un grup de nens vestits de blanc que van precedir la irrupció triomfal de Santos sobre l’escenari, acompanyat de la seva família.
De la mateixa manera que el mandatari reelegit, la seva dona i els seus tres fills també portaven colomets enganxats al pit i a l’uníson van aixecar les mans per deixar veure la paraula pau escrita als palmells. Les tres lletres més utilitzades per Santos durant la campanya i en el seu discurs.
Però el president és conscient que el camí per a la pau serà llarg i per això va provar d’assegurar ràpidament els dos flancs contra els quals haurà de lluitar en els propers quatre anys: l’uribisme i les mateixes guerrilles.
“L’exigència no és només per al Govern, el missatge per a les FARC i l’ELN és clar: aquest és l’objectiu i cal assolir-lo amb serietat i decisió”, va dir Santos abans de reconèixer que “acabar les negociacions no serà fàcil”. I en un missatge ambivalent va deixar clar: “Corregirem tot el que calgui corregir, ajustarem tot el que calgui ajustar i reformarem tot el que calgui reformar”.
Les negociacions amb les FARC es desenvolupen a Cuba des del 2012 sense que les forces armades hagin abaixat la guàrdia en cap moment. Tot i això, el cavall de batalla de l’uribisme ha consistit a denunciar la tebiesa del president Santos amb la guerrilla i les excessives concessions a l’Havana.
No obstant això, Zuluaga es va veure obligat en la recta final de la campanya a mostrar-se partidari del procés de pau, però amb unes “condicions” que continuaran presents en el debat polític durant els propers anys. Per això, Santos va fer diumenge una crida als parlamentaris. “Convoco tothom perquè en el nou congrés, que instauraré el 20 de juliol, tirem endavant les refor- mes que fan falta per garantir aquesta pau i aquesta equitat”, va dir el mandatari.
El president no es va oblidar d’agrair el decisiu suport dels partits d’esquerra en aquesta segona volta, que també serà vital al Parlament, al carrer i en la pressió als negociadors de la guerrilla a Cuba.
“Als qui han votat pel simple fet de donar suport a la pau però que han estat crítics de les nostres polítiques en altres fronts els dic avui que assumeixo aquest suport com un desafiament gegant: que en 4 anys ningú no es penedeixi d’haver votat per nosaltres!”, va dir Santos. “No els fallarem! A Colòmbia no li fallarem en el nostre compromís per
la pau amb més justícia social!”, va afegir.
A la festa de celebració hi havia Clara López, candidata de l’esquerra que va obtenir el 15% dels vots en la primera volta, o l’ecologista Antanas Mockus, rival de Santos en els comicis del 2010. López o Mockus van empènyer ara la reelecció de Santos.
Val a dir que el pla de pau del president també va concitar el suport de destacats membres de la dreta no uribista i del tradicional Partit Conservador, que formalment va fer campanya a favor de Zuluaga a través de la seva candidata en la primera volta, Marta Lucía Ramírez.
Una de les figures més respectades del conservadorisme, l’expresident Belisario Betancur (1982-1986), també va donar suport a Santos i després de la seva victòria va parlar de pau imminent. “Avui estem estrenant imminència cap a la pau, proximitat de la pau per bé de tots els colombians”, va dir Betancur, que va ser el primer president que va negociar amb els grups guerrillers.
Les FARC i l’ELN també van col·laborar en la reelecció de Santos, que durant la campanya es va mostrar partidari d’accelerar les negociacions si guanyava. Els dos grups guerrillers van fer gestos de distensió, com decretar treves unilaterals durant les dues voltes electorals. A més, l’ELN va anunciar la setmana passada, en un comunicat conjunt amb el Govern, que també havia decidit asseure’s a negociar, i va confirmar que les dues parts ja dialogaven en secret.
D’altra banda, els negociadors de les FARC i el Govern a Cuba van comunicar poc abans de la primera volta del 25 de maig que havien passat l’equador de les negociacions, en anunciar un acord sobre el tercer dels cinc punts de l’agenda, referit al final del narcotràfic. Des de l’inici de les converses de pau ja es van assolir acords sobre la reforma agrària i la participació de les FARC en po-
L’esquerra va donar suport al president per salvaguardar la negociació que té lloc a Cuba
lítica si finalment abandonen les armes.
Actualment les parts discuteixen sobre un dels punts més espinosos del procés, el relatiu a les víctimes. En un altre cable a Santos, durant la campanya la guerrilla no només va acceptar reconèixer el dany causat, sinó també que representants de les seves víctimes tinguin veu a l’Havana, una cosa a la qual s’havia negat i que va suposar un altre important suport electoral per a Juan Manuel Santos.
El cinquè i últim punt de l’agenda seran les condicions d’acabament del conflicte i la manera de ratificar els acords, amb els quals es podria posar fi a l’última rèmora dels esclats revolucionaris d’Amèrica Llatina durant el segle XX.