Els EUA i l’Iran obren canals diplomàtics per frenar l’EIIS
Washington sospesa fer atacs aeris des dels seus vaixells al golf Pèrsic
Mentre els gihadistes de l’EIIS continuen avançant a l’Iraq –ahir van ocupar les ciutats de Tal Afar i Saqlawiya–, el portaavions nord-americà George HW Bush i el seu grup de combat han pres posicions al golf Pèrsic. El Pentàgon calcula l’opció de bombardejar les bases rebels, mentre que la diplomàcia entre Washington i Teheran es mou entre bambolines. Tot i que no hi haurà una coordinació militar de l’Iran i els Estats Units, sí que hi ha consultes entre els dos governs sobre l’estratègia que cal seguir.
El president Obama va reunir ahir a la nit a la Casa Blanca el Consell Nacional de Seguretat per analitzar les opcions militars. El secretari d’Estat nord-americà, John Kerry, per la seva banda, va assenyalar que els bombardejos des de drons “no són l’única resposta, però pot ser una de les opcions importants”.
L’amenaça de l’EIIS a l’Iraq ha aconseguit que l’Iran i els EUA estiguin, per primera vegada des del 1979, al mateix bàndol. Tot i que la Casa Blanca ha descartat coordinar les opcions militars amb Teheran, ha obert canals diplomàtics amb el règim dels aiatol·làs. “No descarto res que sigui constructiu”, va manifestar Kerry, conscient que l’Iran és el principal aliat del Govern iraquià. Ahir a la tarda, a Viena, la nova ronda de negociacions sobre el programa nuclear iranià va quedar eclipsada per la crisi a l’Iraq. Diplomàtics iranians i dels Estats Units es van reunir al marge per repassar les opcions que tenen de frenar l’EIIS.
Els gihadistes van prendre Tal Afar de matinada i hores després van ocupar Saqlawiya, tot just a una hora amb cotxe de Bagdad. Tal Afar és una ciutat de 200.000 habitants amb una població mixta de sunnites i xiïtes. És molt a prop de Síria i servia de zona coixí en una regió fronterera molt sensible, dominada pels gihadistes.
Aquesta és una guerra de fronteres interiors entre diverses comunitats ètniques i religioses que no han compartit mai una consciència d’estat nacional. A l’EIIS, per exemple, s’hi han afegit molts sunnites iraquians descontents amb el govern d’Al-Maliki.
Els milicians avancen amb vehicles tot terreny, amb unes esgarrifoses banderes negres al vent, disparant les armes.
L’exèrcit iraquià, per primera vegada des de l’inici de l’ofensiva gihadista, va contraatacar des de l’aire i va reforçar les defenses de Samarra, on protegeix un important monument religiós xiïta.
Si fins fa pocs dies es parlava del contagi de la guerra siriana a l’Iraq, ara ja es pot preveure una possible iraquització de Síria, encara que el règim de Baixar al-Assad hagi consolidat, aquests darrers mesos, tant el seu poder militar com el polític.
És indubtable que un èxit de l’EIIS repercutirà en tot l’Orient Mitjà. La revolta sunnita a l’Iraq –com ahir va recordar l’Aràbia Saudita– és també conseqüència del mal govern d’Al-Maliki, que per assegurar el seu règim autoritari –moltes vegades se l’ha comparat amb el rais Saddam Hussein– ha manipulat les identitats sectàries, les identitats assassines, com en diria l’escriptor libanès Amin Maalouf, marginant la minoria sunnita.
No s’ha d’identificar l’EIIS, on s’han enrolat també militars del temps del Baas, amb tota la comunitat sunnita de l’Iraq. La invasió nord-americana del 2003 els va fer fora del poder perquè havien dominat el país sota l’imperi otomà, la monarquia haiximita, la república i els anys de Hussein.
La fractura entre el país real i el país legal és cada dia més profunda, víctima de l’ocupació militar estrangera, de l’anarquia local i de la terrible lluita de les seves comunitats confessionals.
Els líders polítics, que tot just si es deixen veure pel Parlament, lluiten pel repartiment del poder, durant anys al marge dels estralls del terrorisme i les misèries de la vida quotidiana sobre el gros de la població.
Així, a Tal Afar, soldats frustrats, desmoralitzats, ahir van abandonar les armes veient els combatents de l’horror i les seves negres banderes de la mort.
http://goo.gl/BtHnAw