Les joieries imiten la seguretat dels bancs
La patronal atribueix el descens de robatoris violents i atracaments, un 40% menys que el 2012, a un innovador sistema d’alerta
Les joieries de Catalunya confien a experimentar una millora semblant a la dels bancs quan van aplicar sistemes de seguretat com les caixes d’obertura retardada. La innovació, que va fer innecessaris els vidres blindats entre els empleats i els clients, va posar fi a bandes històriques, que van buscar altres objectius més fàcils.
Les joieries són un sector especialment castigat per la crisi (el 2013 van facturar 305 milions d’euros, un 4% menys que un any abans), per la carestia de l’or i per una delinqüència desesperada. Per això veuen amb alleujament com les accions de què són víctimes han passat de 283 el 2012 a 230 el 2013. Els atracaments i robatoris violents –els delictes més temuts– van passar de 83 a 51.
La patronal atribueix en bona part el mèrit al sistema d’alerta avançada. A començaments del 2011, el sector va desenvolupar en col·laboració amb els Mossos aquest pla, que permet donar avís de qualsevol comportament sospitós, com compradors que volen entrar sense treure’s el casc de la moto. Els joiers poden activar l’alarma des del mòbil o demanar ajuda d’altres maneres que convé no explicar gaire per raons òbvies.
Els delictes contra joieries mantenien una tendència a l’alça des del 2008. El 2011 aquesta corba ascendent es va truncar per primera vegada. L’any passat la corba va continuar baixant, amb un 19% menys de sinistres, la disminució més important durant els darrers 12 anys. Per als pessimistes, hi ha tres tipus de mentides: les petites, les grans i les estadístiques. La bona notícia és que, sí, els delictes han baixat. La dolenta és que, malgrat tot, el 2013 hi va haver una mitjana de quatre atacs cada setmana. Les figures més habituals van ser estafes i furts. Els atracaments i robatoris violents, “amb un augment preocupant en anys anteriors”, van disminuir un 40%.
Diu un inspector del grup d’atracaments del Cos Nacional de Policia, avui ja jubilat, que troba a faltar els temps d’el Rompetechos, un delinqüent amb tantes diòptries que sabia que si actuava amb les ulleres de cul de got l’identificarien se seguida. “Una vegada va cometre un atracament sense ulleres i gairebé es menja una columna. Quan va marxar, sense botí, va sortir corrent i va ensopegar amb un guàrdia urbà d’unifor-
Malgrat el descens dels delictes, el 2013 el sector va tenir una mitjana de quatre atacs setmanals
me”. Aquest policia veterà també recorda casos d’atracadors que perdien el DNI en la fugida o que s’amagaven el botí als calçotets i que quan queien deien: –De què m’acuseu? –D’això– i li assenyalaven el camal dels pantalons, per on sortia un anell.
A aquests atracadors matussers els van seguir d’altres de molt violents, capaços de tot. El districte de Sant Martí encara recorda el seu veí Zósimo González, de 62 anys, apunyalat al cor rere el taulell de la seva joieria, el 2010. L’assassí, Sergi Isart, hi va entrar amb un casc. Avui una actitud així activaria el sistema d’alerta avançada.