L’ebre, el riu impossible
Les algues i el cabal hi dificulten la navegació
La temporada de navegabilitat ha començat sense sobresalts en el tram català de l’Ebre. Després d’una temporada especialment complicada, per l’excés de cabal, les embarcacions solquen amb tranquil·litat les aigües del riu fins a la desembocadura. Molt poques activitats tenen tant de potencial turístic a les Terres de l’Ebre. Un cabal excessivament irregular, l’acumulació d’algues i l’escàs calat del riu dificulten cada any la navegació amb barca de motor malgrat els enormes esforços i abundants inversions públiques desemborsades. Les piragües, molt més adaptables, s’han consolidat com la millor manera de conèixer el riu aigües avall.
Ara fa poc més d’un any la temporada de navegabilitat no es va poder obrir com estava previst per Setmana Santa, per aprofitar com cada any l’arribada de turistes. Amb el cabal vorejant els 900 metres cúbics per segon, l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (Idece), organisme públic que gestiona la navegació en el tram català, va tancar el canal navegable per motius de seguretat.
Les riuades van impedir el pas d’embarcacions turístiques durant gairebé dos mesos, i la temporada va quedar reduïda a poc més de quatre mesos. Para- doxalment, un any abans el canal navegable va estar a punt de tancar-se per falta d’aigua, amb el cabal superant per molt poc els 100 m3 per segon. “La temporada ha arrencat bé, les perspectives són bones. El riu té un potencial brutal, és un gran reclam turístic”, destaca Xavier Pallarès, delegat de la Generalitat a les Terres de l’Ebre.
Una desena d’empreses turístiques viuen directament del riu, però l’activitat genera negoci de forma indirecta a tots els allotjaments turístics i restaurants de la zona.
L’any passat van navegar-hi 2.136 embarcacions, un 30% menys, i 10.491 piragües
El Govern català destinarà aquesta temporada mig milió d’euros en tasques per garantir la navegabilitat pel tram final de l’Ebre, d’Ascó (Ribera d’Ebre) a Amposta (Montsià). L’empresa Copisa, a qui ja s’han adjudicat els treballs, concentrarà els esforços a netejar el riu d’algues, l’amenaça més recurrent per a les embarcacions de motor, moltes de les quals utilitzades per aficionats a la pesca. L’elevat cabal que ha baixat aquest hivern manté ara per ara a ratlla les algues, que acostumen a ser un maldecap quan es disparen les temperatures i baixa el cabal, sobretot a l’estiu.
Molt malament haurien d’anar les coses perquè aquest curs no se superin les xifres de l’any passat; la temporada es vol tancar per sobre dels 35.000 usuaris. El balanç, fet públic ara, coincidint amb l’arrencada de la temporada, revela que el 2013 va tenir uns índexs molt pobres. Poc més de 26.000 usuaris van navegar per l’Ebre català, gairebé 5.000 menys que un any abans, cosa que va suposar un descens del 13%. El pas d’embarcacions de motor (2.136) es va desplomar, amb una baixada del 30%. Tan sols les piragües (10.491) van aguantar el tipus, malgrat perdre també usuaris. però en aquest cas només un 5%.
La Generalitat, que ha invertit més de 20 milions d’euros des dels anys 90 a dragar i senya-
La nova temporada comença amb bones expectatives després d’un any complicat per les riuades
litzar el riu per fer-lo navegable en poc més d’un centenar de quilòmetres, d’Ascó a Amposta, continua convençuda del potencial del riu com a atractiu. Molt més ara, amb el turisme convertit en una de les apostes estratègiques de l’acabada de declarar Reserva de la Biosfera; a l’estiu es començarà a comercialitzar com a marca al sector turístic i la indústria agroalimentària amb grans perspectives.
Per a municipis petits com Xerta, Ascó, Miravet o Benifallet, en què s’ofereixen serveis fluvials, la navegació és una activitat econòmica no gens menyspreable. L’Idece calcula que el turista fluvial hi deixa de mitjana 60 euros cada dia. Jordi Borràs, director de l’Idece, afirma que malgrat que no es tracta d’una despesa gaire elevada, són activitats que tenen “impacte econòmic al territori”.
A la desembocadura de l’Ebre la navegació sí que és un negoci turístic consolidat. Aquí les característiques del riu, amb més calat, permeten a les tradicionals golondrines realitzar les típiques excursions pel riu, des de Deltebre (Baix Ebre) fins al mar. En tot just 90 minuts es recorren els últims 30 quilòmetres de riu, en vaixells amb capacitat per a unes 150 persones. Es tracta del servei més demandat al delta de l’Ebre: més de 100.000 turistes pugen cada any en algun dels minicreuers, que ofereixen fins i tot sopars a bord; també proposen sortides a la carta, en embarcacions amb capacitat per a una desena de persones. El seu impacte econòmic és per sobre dels tres milions d’euros anuals.
A terra, la majoria dels clients acaben menjant-se el tradicional arròs, consolidant un negoci que està trampejant la crisi. En el tram final del riu també triomfa el lloguer de petits bots de motor que no requereixen cap titulació, encara que els mariners habituats a navegar per la desembocadura alerten que el riu és traïdor quan es perd a la Mediterrània.