“Si no estudies, no nedes”
PAULUS WILDEBOER (1954-2014) Entrenador i exnedador
Si no estudies, no t’entrenes. No vull nedadors que no siguin també bons estudiants”. Aquesta era la màxima de Paulus Wildeboer, que va seguir al peu de la lletra els 24 anys que es va dedicar a entrenar al Club Natació Sabadell i que després no va dubtar a traslladar a la Residència Blume de Madrid i fins i tot a la Federació Danesa de Natació, on va exercir com a tècnic abans d’emprendre fa un any la seva última aventura professional en un projecte de tecnificació a Austràlia.
Al club, el mateix que va veure sortir nedadors com els seus fills Olaf i Aschwin, tothom el recorda amb enyorança i respecte. Era un home seriós, ferm, amb accent holandès i un aspecte fornit que el feia encara més sever per a les diverses generacions de nedadors i alumnes de l’escola Santa Clara, la del CN Sabadell, que van passar per les seves mans. Es guanyava el respecte, però també l’afecte.
Va arribar-hi com a tècnic el 1980 després de dos anys al Club Natació Barcelona, combinant la seva tasca com a docent en un institut i la d’entrenador, i aviat va assumir el que ara és la direcció esportiva de l’entitat i va arrelar a la ciutat vallesana, d’on mai no s’ha desvinculat. No va dubtar a inculcar la disciplina als joves estudiants i nedadors, prioritzant sempre els estudis. Fins al punt que qui suspenia diverses assignatures no podia acudir als entrenaments fins que no les aprovés. Una norma que no es podien saltar ni els millors, inclòs Aschwin, un dels millors nedadors que ha donat l’entitat.
Sense el seu lideratge, la seva entrega i els seus mètodes el club difícilment hauria fet el salt que l’ha convertit en el que més olímpics aporta a la natació espanyola. Sota la seva tutela, l’entitat va sistematitzar els entrenaments fora de les seves instal·lacions, a la piscina municipal de 50 metres on va portar tots els seus nedadors, i tampoc no és arriscat assegurar que gràcies a això l’entitat es va afanyar a construir les se- ves instal·lacions actuals de Can Llong, on no només té una piscina de distància olímpica, sinó que en té dues.
Paulus va ser una institució a la Muni, on va entrenar des dels seus inicis fins al 1998. Era el primer d’arribar i l’últim a marxar, asseguren tots els que
De les seves mans van sortir 11 olímpics, 14 mundialistes, 48 internacionals més i 3 rècords del món
el van conèixer en aquella etapa. Com a tècnic del club va participar en tres Jocs Olímpics –Barcelona 1992, Sydney 2000 i Atenes 2004–, i de les seves mans van sortir 11 nedadors olímpics (sis homes i cinc dones), que es van penjar un or, un bronze i van arribar
a participar en set finals. A aquest palmarès s’afegeixen 14 participants en Campionats del Món –amb dos ors, una plata i un bronze–, 25 en Europeus –deu ors i tres plates– i 23 més en Mundials i Europeus de piscina de 25 metres –amb un balanç de tres ors, deu plates i cinc bronzes–. A nivell espanyol, els seus nois i noies van arribar a sumar 314 títols individuals i en relleus. A tot això cal sumar-hi els tres rècords del món, dos d’Europa i 156 d’Espanya que van aconseguir els seus pupils.
Uns èxits que el van portar el 2004, després d’un recordat comiat del Sabadell, a l’estructura de la Federació Espanyola com a director de la Blume i, després, a Dinamarca com a seleccionador, on es va emportar Aschwin. Austràlia, la meca de la natació, va ser la seva última parada. Allà és on ahir va morir afectat d’un càncer.