Descoberta una proteïna que rejoveneix els músculs i el cervell
Els investigadors preveuen començar assajos d’un fàrmac en un termini de 3 a 5 anys
Es pot convertir en el nou elixir de la joventut. Anomenat GDF11, es tracta d’una proteïna que s’ha mostrat que és capaç de rejovenir el cervell i els músculs –com el cor– en dues investigacions coordinades per la Universitat de Harvard (EUA).
Tot i que els experiments s’han realitzat en ratolins, els investigadors recalquen que la mateixa proteïna actua al cos humà. L’equip de Harvard ha anunciat la intenció de començar assajos d’un fàrmac basat en aquesta proteïna en persones voluntàries en un termini de tres a cinc anys.
Aquests assajos no aniran dirigits en principi a persones sanes que vulguin endarrerir l’envelliment, sinó a persones que
Tot i que els estudis s’han fet amb ratolins, la proteïna GDF11 també actua al cos humà
tinguin malalties associades a l’edat. Entre les possibles candidates, els investigadors fan referència a malalties neurodegeneratives com l’alzheimer i la insuficiència cardíaca. Si es confirmen l’eficàcia i la seguretat del tractament, els assajos es podrien ampliar més endavant a la prevenció de l’envelliment en persones sanes.
Les investigacions s’han inspirat en experiments anteriors de parabiosi en què es van unir els aparells circulatoris de dos ratolins d’edats diferents. En aquests experiments es va observar que els ratolins més vells recobraven el vigor que havien perdut, cosa que feia suposar que hi havia alguna cosa a la sang dels ratolins més joves que tenia un efecte rejovenidor.
Els investigadors de Harvard, que formen part d’equips diferents malgrat que col·laboren entre ells, han identificat la proteïna GDF11 com la respon- sable –o almenys una de les responsables– d’aquest rejoveniment. Aquesta proteïna es troba en quantitats molt més altes a la sang de ratolins joves que a la de ratolins vells.
L’investigador Lee Rubin, especialista en malalties neurodegeneratives, ha observat que la proteïna afavoreix el creixement de noves neurones i vasos sanguinis al cervell, de manera que el cervell d’animals vells es torna a assemblar anatòmica- ment al d’animals més joves. A més, Rubin ha comprovat que aquestes neurones i aquests vasos sanguinis són funcionals, ja que els ratolins recuperen habilitats cognitives que havien perdut amb l’envelliment.
“Pensem que hi haurà una manera de revertir parcialment el declivi de l’envelliment amb una única proteïna”, declara Rubin en un comunicat difós per la Universitat de Harvard. “Podria ser aquesta mateixa mo- lècula GDF11 o una de similar”.
En la segona investigació, Amy Wagers ha demostrat que es poden reparar els danys de l’ADN en cèl·lules mare musculars amb injeccions de GDF11. Els experiments s’han dut a terme amb ratolins que tenien una edat equivalent a 70 anys en una persona, i han recuperat la força, la resistència i el teixit muscular que tenien quan eren més joves.
Els resultats de les dues investigacions es van presentar ahir al web de la revista Science. També ahir, un equip de la Universitat de Stanford (EUA) va anunciar que quan es connecten els sistemes circulatoris de
El tractament podria ser útil per contrarestar l’alzheimer i la insuficiència cardíaca
dos ratolins d’edats diferents per parabiosi milloren la memòria i la capacitat d’aprenentatge del ratolí de més edat. Segons els resultats presentats a la revista Nature Medicine, la principal millora s’observa en l’hipocamp, una part del cervell molt afectada per la malaltia d’Alzheimer. L’equip de Stanford ha creat la companyia de biotecnologia Alkahest per desenvolupar noves teràpies a partir dels resultats de la seva investigació.
Els equips de Harvard, d’altra banda, mantenen negociacions amb un grup de capital risc per aconseguir finançament que els permeti continuar les investigacions fins a aconseguir un fàrmac. Encara no han esbrinat com actua exactament la proteïna GDF11 en l’organisme. Però després de demostrar que restaura la funció cognitiva i cardíaca, així com la força muscular, en ratolins vells, “estic convençut que aquests resultats es traduiran en un assaig clínic i un tractament”, declara Rubin.