Pesada herència del rescat portuguès
EL Govern conservador de Pedro Passos Coelho ha anunciat el final del rescat financer de Portugal, que aquest país va demanar fa tres anys a la UE, al BCE i a l’FMI. Divendres passat els tècnics – homes de negre– d’aquesta troica van finalitzar el seu últim examen econòmic de Portugal i van concloure que està en condicions de tornar a finançar-se pel seu compte als mercats internacionals, a costos raonables, igual com ja ha fet un altre país igualment rescatat com Irlanda. Tot això haurà de ser ratificat, però, pel consell de ministres de Finances de la zona euro, que es reuneix avui.
Fa tres anys Portugal es va trobar a punt de la suspensió de pagaments, amb tot just 300 milions d’euros en caixa, i amb l’aixeta del crèdit tancada pels mercats financers. El rescat de 78.000 milions d’euros demanat l’abril del 2011 a la UE pel llavors primer ministre socialista, José Sócrates –l’últim tram de 2.600 milions del qual es va aprovar divendres–, ha permès al país finançar-se sense problemes durant tot aquest temps. El preu que ha hagut de pagar per aquest rescat, tot i això, ha estat el d’un dur ajust dels comptes públics, que ha comportat enormes sacrificis econòmics i socials, entre els quals una intensa pujada de la pressió fiscal, amb l’IVA fins al 23%, la reducció de salaris pú- blics i pensions, rebaixes salarials en les empreses privades i una dràstica reducció de la despesa pública que ha afectat greument infraestructures i despesa social.
Sobre el paper, en vista de l’evolució de les dades macroeconòmiques, Portugal ha fet bé els deures i ha complert les condicions que li van imposar els seus nous creditors. El dèficit públic, que en aquestes dates arribava pràcticament al 10% del PIB, s’ha reduït fins al 4,9%, i ara fins i tot és més baix que el d’Espanya. Però el rescat deixa una pesada herència, que es tradueix en un salt del deute acumulat del 94% al 130% del PIB i que frenarà el futur de moltes generacions; una població empobrida, com a conseqüència de la caiguda global del PIB d’un 6%; una taxa d’atur que passa del 12% al 16%; perspectives de creixement feble (1% aquest any), i l’amenaça que l’austeritat haurà de continuar, perquè la troica no se’n va del tot. Continua sent el gran creditor del país. El controlarà de prop i, a més, ha deixat instruccions, com un altre augment de l’IVA, fins al 23,25%, i una taxa del 2% al 3,5% per a les pensions de més de mil euros.
Malgrat el final del rescat, el futur de Portugal és fràgil, com també el de tots els països del sud, i només es podria refermar amb una estratègia de creixement europeu liderada per Alemanya i el BCE.