El mercat espanyol es decanta cap a l’interior

Més enllà dels grans festivals, de les estrelles internacionals que malgrat la conjuntura econòmica i l’augment de l’IVA a les entrades de concerts continuen actuant en escenaris espanyols, i d’aquest aparent mercat de músiques indie, cool i/o exquisides que sembla omnipresent en l’afició, el consum real a Espanya va per altres camins. Almenys, el dels aficionats que consumeixen música pagant-la, entre els quals, els que es compren discos i cançons físicament o digitalment. Els gustos del consumidor de música popular a Espa- nya reflecteixen una situació decantada cap al producte nacional i la música melòdica i de cantautor. Entre els deu àlbums més venuts el 2012 destaca per damunt de tot la presència de Pablo Alborán, amb tres discos entre els cinc primers. Però si es consulta la llista del 2011 la sorpresa no és tal, perquè Alborán ja encapçalava les preferències amb la seva estrena discogràfica i al sisè lloc col·locava el seu En acústico.

L’aficionat que ja no compra àlbums i es decanta pel consum de cançons soltes també mostra unes prefe- rències inequívoques: els ritmes més ballables de consum immediat i algunes gotes de cantautoria tradicional. La relació dels deu temes més venuts el 2012 és: Michel Telo ( Ai s’eu te enganxo), Cali i El Dandee ( Yo te esperaré), José de Rico i Henry Méndez ( Rayos de sol), Pablo Alborán ( Te he echado de menos), Juan Magán i Belinda ( Te voy a esperar), Goyte amb Kimbra ( Somebody that I used to know), Tacabro ( Tacata), Pablo Alborán ( Perdóname), Loree ( Euphoria), Cali i el Dandee, i David Bisbal ( No hay 2 sin 3).