Un risc multiplicat per cinc
Els oncòlegs també defensen l’eficàcia de controls semestrals
Tenir familiars directes amb càncer abans dels 40 anys és un senyal d’alerta que convida a sotmetre’s a consell genètic a qualsevol dels grans hospitals espanyols. Els principals candidats són el càncer de mama (entre el 5% i el 10% corresponen als gens BRCA1 o 2) o de còlon (també entre el 5% i el 10% tenen origen genètic).
“Però el risc d’arribar a patir un càncer de mama entre els que són BRCA positius és d’entre el 80% i el 50%, quintuplica el de la població en general”, apunta l’especialista de Vall d’Hebron Judith Balmaña. “I la mateixa alteració també dispara el risc del d’ovaris, del 20% al 50%, amb l’agreujant que és molt més agressiu i, en arribar als 40 anys, hem de proposar una extracció d’ovaris i trompes”, concreta el responsable d’oncologia de l’Institut Català d’Oncologia de Girona, Joan Brunet.
Els dos experts han atès centenars de pacients amb càncer de mama d’aquest tipus i defensen un consell tranquil. “És necessari tenir temps per digerir el que suposa tota la informació que els donem i cal acompanyar-los en la decisió que sigui”, coincideixen. Per això els parlen de la doble mastectomia, que redueix el risc a menys del 5% (el general de la població és del 10%), “però també plantegem el control semestral amb ressonància i mamogra- fia, que permet un diagnòstic precoç i el seu tractament i que, parlant en termes de supervivència, no suposa una gran diferència en comparació amb la mastectomia”, diu Judith Balmaña.
En el seu departament, on ja es tracten 1.500 casos de càncer de mama genètic, només el 4% de les dones que ho saben i estan sanes ha optat per treure’s les glàndules mamàries per evitar aquest possible càncer. La decisió –irreversible– té més acollida entre les que ja han tingut un tumor i decideixen operar-se l’altra mama sana: el 20%. Als EUA, el 30% de les portadores sanes s’operen.
“Busquem el moment adequat, que la decisió sigui meditada i lliure d’altres pressions i estudiar a fons el tema amb el cirurgià plàstic, perquè sàpiguen clarament què pot passar”, explica el doctor Brunet.
Alguns cirurgians defensen mantenir el mugró. “Però segons el nostre protocol també s’ha d’extirpar perquè persistiria un risc”, aclareix el responsable de cirurgia plàstica de Bellvitge, Joan Vinyals. Amb pròtesi o amb penjalls del propi cos, procuren sempre resoldre-ho en una sola operació.