Com deixar de fumar
Quan mon pare va començar a pensar de debò a deixar de fumar va aparèixer un dia per casa amb un cigarret de plàstic. Tenia exactament la mateixa forma i mida d’un cigarret normal, però el blanc del plàstic era molt llampant. La punta era gris, per imitar la cendra, i el broquet era beix o carabassa, per intentar recordar el filtre, suposo. En venien a les farmàcies. No veig que ningú en dugui a la boca ara, però encara en fabriquen, perquè he anat a la farmàcia a preguntar-ho i me n’han ensenyat un munt. Costen 90 cèntims. N’he comprat un, a veure què. Quan el xuclo fa un gust vagament mentolat que, als necessitats de la dosi de nicotina, no els deu servir gaire de res.
També he vist gent que es posa pegats de nicotina, per alleujar el mono. I inhaladors de nicotina. Hi ha fàrmacs que ajuden a deixar-ho però tenen la pega de provocar pensaments suïcides. Ara hi ha una tendència a creure que, en molts grans fumadors, hi ha un component d’automedicació inconscient contra la depressió i, per tant, una manera d’ajudar a deixar-ho és prendre antidepressius. L’Organització Mundial de la Salut ha creat un dia internacional Sense Tabac –el 31 de maig– a veure si aquesta jornada fa que els fumadors no encenguin cap ci-
La punta del cigarret de plàstic era gris, per imitar la cendra, i el broquet era beix o carabassa
garret, però dubto que gaires fumadors sàpiguen que existeix, i també dubto que, si ho saben, en facin cas. En alguns països hi ha números de telèfon, a l’estil del de l’esperança, on sempre hi ha una persona per, si estàs a punt d’encendre un cigarret i no vols fer-ho, convèncer-te que no ho facis. Hi ha grups com Nicotinòmans Anònims, calc dels Alcohòlics Anònims. Hi ha qui mastega xiclets de nicotina o de canyella. Hi ha qui prova l’acupuntura o la hipnosi...
Si cap d’aquests mètodes no funciona, hi ha la possibilitat de seguir el mètode López, de nova invenció. Dimarts de la setmana passada, la senyora Etta Mae López, californiana, se’n va anar a la porta de l’oficina del xèrif del comtat de Sacramento, que és on viu, i s’hi va estar força estona, fins que va veure que l’ajudant del xèrif sortia de la feina, tot ben uniformat. Llavors se li va acostar i li va clavar una bufetada. L’home la va agafar pel braç i la va dur immediatament a la presó, on la dona va tornar a colpejarlo. ¿Per què ho va fer? Perquè, segons la llei d’allà, agredir un policia vestit d’uniforme comporta l’ingrés immediat a la presó. ¿I per què volia la senyora López entrar a la presó? Per deixar de fumar. Li costa i necessita ser en un lloc on no pugui fer-ho. L’han jutjada i s’hi estarà seixanta-tres dies: una mica més de dos mesos, prou temps per deixar el tabac, calcula ella. (Aquells lectors que vulguin provar aquí aquest mètode innovador han de saber que, així com les presons californianes prohibeixen fumar, les d’aquí no; motiu pel qual, per seguir-lo, els caldrà viatjar prèviament als Estats Units.)